El sistema de permisos negociables d’abocament (Landfill Allowance Trading Scheme (LATS) en els seus termes en anglès) és un dels principals instruments emprats a Anglaterra per acomplir amb els objectius d’abocament establerts en la Directiva 1999/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’abril de 1999, sobre l’abocament de residus (Directiva d’Abocadors). Mitjançant el LATS, s’assignen els permisos d’abocament de la fracció biodegradable dels residus municipals (BMW en les seves sigles en anglès) a cada autoritat local (o WDA per les seves sigles en anglès). La quantitat de permisos d’abocament inicialment assignats, es redueix paulatinament des del 2005/06 fins el 2019/2020 per tal d’assolir els objectius de la Directiva d’Abocadors. Les autoritats locals, per aconseguir els seus objectius, poden intercanviar, comprar, vendre o transferir els permisos entre sí, o bé, poden tornar a perfilar la seva pròpia assignació mitjançant el banking (emmagatzemar permisos no usats pels propers anys) i/o el borrowing (agafar en préstec permisos dels anys futurs per a la situació actual). Malgrat l’assoliment ampli dels objectius pels primers set anys – en els quals hi havia dos anys objectiu (2005/06 i 2009/10) – (l’assignació mitjana de permisos per cada WDA fou un 22,9% per sobre d’aquells finalment usats), l’activitat del mercat de permisos entre les diferents autoritats locals va ser alta i els preus no van ser gaire estables. Els resultats en termes de prevenció i reciclatge de residus foren també satisfactoris. La reducció de la BMW abocada (en percentatge) va ser més alta durant els primers set anys del LATS (2005/06-2011/12) (al voltant del 7% anualment) que durant el període previ al LATS (2001/02-2004/05) (4,2% anualment). Des del 2008, la importància del LATS va disminuir a causa d’un increment en els valors de l’Impost d’Abocament (Landfill Tax) del Regne Unit. El LATS es va abolir després de l’any objectiu 2012/13, abans del que estava previst inicialment. El propòsit d’aquest article és descriure les particularitats del LATS, analitzar la seva aplicació com a política de gestió de residus, fer una comparativa amb la Landfill Tax, discutir les seves principals particularitats pel que fa a l’eficiència, l’eficàcia i l’aplicació del principi de “qui contamina paga” i finalment discutir si l’efecte de l’increment de la Landfill Tax és el que va fer, en última instància, innecessari el LATS.

autoria

Maria Calaf | Ignasi Puig

data

2014

publicació

Waste Management

referència bibliogràfica

Calaf Forn, M., Puig Ventosa, I., Roca Jusmet, J. (2014) Cap and Trade Schemes on Waste Management: A Case Study on the Landfill Allowance Trading Scheme (LATS) in England. Waste Management, p. 919-928.