Rosaria Chifari | Fundació ENT
Els envasos són essencials en els sistemes moderns de producció i consum, ja que protegeixen els productes i en faciliten la distribució. La prevenció, la reutilització i el reciclatge de qualitat continuen sent prioritats fonamentals, però algunes aplicacions d’envasos poden requerir vies alternatives al final de la seva vida útil, especialment quan resulta difícil separar l’envàs dels aliments o d’altres residus orgànics després del seu ús.
En aquest context, els envasos biodegradables i compostables (BCP, per les seves sigles en anglès) es consideren cada vegada més per a aplicacions específiques en què la compostabilitat pot aportar beneficis ambientals o operatius (1). Els BCP poden incloure diferents materials i no s’han de confondre amb els envasos d’origen biològic. Un material pot ser d’origen biològic sense ser biodegradable o compostable, mentre que els materials compostables han de biodegradar-se i desintegrar-se en unes condicions de compostatge definides i dins d’un termini determinat (1, 2).
La sostenibilitat d’aquests materials no es pot donar, per tant, per descomptada únicament en funció del seu origen o de la seva biodegradabilitat. El seu comportament depèn de factors com l’origen de les matèries primeres, els processos de producció, l’ús de recursos i, especialment, de si són recollits i tractats adequadament al final de la seva vida útil (3).
El Reglament sobre Envasos i Residus d’Envasos (PPWR), Reglament (UE) 2025/40, adopta un enfocament neutral respecte als materials per a determinats formats d’envasos, incloses determinades unitats de te, cafè i begudes, i estableix requisits de compostabilitat per a aplicacions concretes en què aquesta via de final de vida pot aportar beneficis ambientals o per a la gestió de residus (4,5). Això pot ser especialment rellevant quan resulta difícil separar l’envàs del contingut orgànic i la compostabilitat pot facilitar la recollida i el tractament dels biorresidus.
Els envasos dissenyats per al compostatge industrial només poden complir la seva funció prevista si són correctament identificats, recollits i tractats en condicions adequades. La compostabilitat industrial no s’ha de confondre amb la compostabilitat domèstica: les instal·lacions industrials solen operar en condicions més controlades de temperatura, humitat i procés (5).
Des de finals de 2023, els estats membres de la UE estan obligats a recollir separadament els biorresidus en virtut de la Directiva marc sobre residus (6). Això planteja una qüestió important: en quines condicions poden els BCP cocompostar-se eficaçment amb els biorresidus?
Les plantes de compostatge industrial van ser dissenyades principalment per tractar materials orgànics biodegradables, i el comportament dels BCP pot variar en funció de les condicions de tractament.
El compliment d’una norma de compostabilitat industrial no garanteix un comportament idèntic a totes les instal·lacions, ja que el rendiment depèn de factors com la temperatura, la humitat, l’aireig, la mida de partícula i el temps de residència (7,8).
El PPWR fa referència a la norma EN 13432:2000, Envasos. Requisits dels envasos valoritzables mitjançant compostatge i biodegradació. Aquesta norma estableix requisits relatius a la biodegradació, la desintegració, els efectes sobre el procés de compostatge i la qualitat del compost, i pot continuar utilitzant-se com a referència fins que s’adoptin noves normes harmonitzades (5). El PPWR també apunta cap a futures normes que reflecteixin millor les condicions reals de tractament, tenint en compte paràmetres com el temps de retenció, la temperatura i la barreja.
A la pràctica, els envasos compostables que no s’hagin desintegrat suficientment abans del garbellatge poden acabar a la fracció de rebuig. Els BCP també poden ser retirats durant el pretractament, ja que pot resultar difícil distingir entre envasos compostables i convencionals (9).
L’etiquetatge, el comportament dels consumidors, els sistemes de recollida selectiva i les infraestructures de tractament influeixen, per tant, en el fet que els BCP arribin a la via de tractament biològic prevista i la completin adequadament.
El PPWR explicita aquesta dimensió sistèmica: els estats membres poden exigir que altres formats d’envasos siguin compostables quan existeixin sistemes adequats de recollida i infraestructures de tractament suficients que garanteixin que aquests envasos entrin efectivament en el flux de gestió dels biorresidus (5).
Tanmateix, els enfocaments continuen sent diferents a Europa, incloent-hi les normes sobre recollida de biorresidus, acceptació d’envasos compostables i qualitat del compost.
Per tant, la qüestió clau no és únicament si un envàs està certificat com a compostable, sinó si tot el sistema de gestió de biorresidus pot tractar-lo eficaçment. Això s’ha d’aconseguir mantenint alhora un funcionament eficient de les plantes i produint un compost estable, segur i d’alta qualitat.
Aquests són els reptes que COMPERF4EU – Optimising Biowaste Composting Plant Performance for a Circular and Safe Bioeconomy Across Europe (10) pretén abordar. Coordinat per la Fundació ENT, el projecte investigarà com les polítiques nacionals, els criteris d’acceptació, els sistemes de tractament i els requisits de qualitat del compost influeixen en la integració dels BCP en els sistemes de compostatge existents.
COMPERF4EU compararà el rendiment de les plantes de compostatge en deu països seleccionats, tant de dins com de fora de la UE, mitjançant Indicadors Clau de Rendiment (KPI), amb l’objectiu d’identificar les pràctiques que obtenen millors resultats i comprendre com les condicions tecnològiques, operatives i reguladores influeixen en el rendiment.
Una avaluació específica se centrarà en els BCP conformes amb la norma EN 13432, utilitzant dades a escala de planta procedents d’instal·lacions que accepten aquests materials per analitzar-ne el comportament durant les diferents fases del procés: pretractament, compostatge actiu, maduració i garbellatge final. S’avaluarà si es biodegraden i es desintegren eficaçment o si són retirats com a rebuigs, així com la manera com la seva presència afecta el rendiment del procés i la qualitat del compost.
Mitjançant la combinació de dades obtingudes a escala de planta, revisions bibliogràfiques i la participació d’agents com operadors de plantes de compostatge, autoritats públiques, associacions del sector del compostatge, així com dissenyadors i productors de BCP, COMPERF4EU contribuirà a aclarir què significa, en la pràctica, disposar d’una «infraestructura de tractament adequada» i identificarà les condicions en què els envasos compostables es poden integrar amb èxit en el tractament dels biorresidus.
Per a determinades aplicacions, els BCP poden convertir-se en una part valuosa del cicle biològic dels materials quan les característiques i el disseny dels envasos, els sistemes de recollida i les infraestructures de tractament estan adequadament alineats. Per tant, la qüestió clau no és únicament «És compostable aquest envàs?», sinó també «En quines condicions reals es pot cocompostar eficaçment amb els biorresidus?».
Referències
(1) Comissió Europea, 2022. Marc polític de la UE sobre plàstics d’origen biològic, biodegradables i compostables. COM(2022) 682 final.
(2) Eunomia Research & Consulting, 2026. Market-Pull Measures for Bio-based Plastics in EU Product Legislation: The Problem Definition, Baseline and Policy Option Overview. Versió 4.0, agost de 2026.
(3) Feijoo Costa, G., 2026. Com de sostenibles són els bioplàstics? Residuos Profesional, 21 de setembre de 2026.
(4) Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea, 2025. Reglament (UE) 2025/40, de 19 de desembre de 2024, sobre els envasos i residus d’envasos, pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2019/1020 i la Directiva (UE) 2019/904 i es deroga la Directiva 94/62/CE.
(5) Comissió Europea, 2026. Document d’orientació per al Reglament (UE) 2025/40 sobre els envasos i residus d’envasos. C(2026) 3702 final.
(6) Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea, 2008. Directiva 2008/98/CE sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives (versió consolidada).
(7) Gastaldi, E., Buendia, F., Greuet, P., Benbrahim Bouchou, Z., Benihya, A., Cesar, G. & Domenek, S., 2024. Degradation and environmental assessment of compostable packaging mixed with biowaste in full-scale industrial composting conditions. Bioresource Technology, 400, 130670. https://doi.org/10.1016/j.biortech.2024.130670
(8) Suarez Murcia, J.C., Huet, G., Lamarque, J., Gastaldi, E., Sambusiti, C., Puchelle, V., Grassl, B., Domenek, S. & Monlau, F., 2025. Chemical composition and mesophilic anaerobic digestion of commercial compostable food packaging: Implications for bio-waste management. Bioresource Technology, 424, 132273. https://doi.org/10.1016/j.biortech.2025.132273
(9) Körner, I., Redemann, K. & Stegmann, R., 2005. Behaviour of biodegradable plastics in composting facilities. Waste Management, 25(4), 409-415. https://doi.org/10.1016/j.wasman.2005.02.017