Una correcta gestió dels residus municipals ha de tractar d’evitar els seus impactes ambientals, socials i econòmics associats. Així, des de la Unió Europea s’ha desenvolupat normativa amb objectius vinculants per a la gestió de residus municipals com la Directiva Marc de Residus (2008/92 / CE) i la Directiva d’Abocament (1999/31 / CE), que marquen els criteris (p.e. el principi “qui contamina paga”), prioritats (a través de la jerarquia de residus) i resultats a assolir en matèria de gestió de residus municipals.
Els municipis juguen un paper central en la consecució d’aquests objectius per al que hauran d’utilitzar totes les eines al seu abast, entre d’altres, els instruments econòmics i fiscals. D’entre aquestes eines, les taxes de recollida i / o tractament de residus (TR d’ara endavant) són una peça crucial. D’una banda, perquè aporten una contribució econòmica substancial per a la realització d’un servei de prestació obligatòria i de gran rellevància per al benestar dels ciutadans. De l’altra, perquè la seva regulació mitjançant ordenances fiscals gaudeix de flexibilitat suficient per crear incentius i millorar l’eficiència econòmica en la gestió de residus.
No obstant això, per a posar en joc tot el seu potencial, l’articulació de les TR ha d’anar de la mà d’una bona diagnosi de partida. El present treball pretén contribuir a aquest fi, que fins ara a Espanya només havia estat abordat a escala autonòmica (Berbel et al. 2000; Puig Ventosa i Font Vivanco 2011).

autoria

Ignasi Puig | Sergio Sastre

data

2017

publicació

Revista de Urbanismo y Medio Ambiente

referència bibliogràfica

Puig, I., Sastre, S. (2017) Las tasas de residuos en España. Equipamiento y Servicios Municipales. Revista de Urbanismo y Medio Ambiente, 180: 10-15.