La efectividad de los impuestos ambientales sobre el vertido y la incineración de residuos existentes en España

Aquest document té com a objectiu dur a terme una anàlisi comparativa dels diferents impostos existents a Espanya sobre l’abocament i la incineració de residus, analitzant l’efectivitat dels mateixos, les perspectives de generalització d’aquests impostos a altres comunitats autònomes, així com les seves possibilitats d’harmonització a nivell estatal.
Actualment a Espanya, cinc comunitats autònomes apliquen impostos sobre residus. Aquestes són: Madrid, Andalusia, Múrcia, Catalunya i recentment Cantàbria. Aquests impostos graven diversos tipus de residus. Així, Catalunya i Madrid disposen d’un impost sobre l’abocament dels residus de la construcció. Múrcia adopta una definició més àmplia gravant els residus inerts. D’altra banda, els impostos de la Comunitat de Madrid, Andalusia i Múrcia graven l’abocament dels residus industrials perillosos i no perillosos; mentre que Catalunya és l’única Comunitat que aplica un impost a l’abocament i incineració dels residus municipals i assimilables. A Cantàbria es graven només els residus de les indústries assimilables a municipals. Atès que l’esmentat impost es va començar a aplicar el 2010, encara no hi ha informació disponible que permeti la seva avaluació, per la qual cosa no s’inclou en el present anàlisi.
En teoria, l’objectiu principal d’un impost ambiental sobre el tractament finalista de residus (abocament o incineració) és influir en els responsables de la gestió perquè disminueixin l’ús d’aquests tractaments enfront d’altres més satisfactoris ambientalment. No obstant això, també és rellevant l’ús que es fa dels recursos obtinguts mitjançant aquest impost. En aquest sentit, els recursos es podrien canalitzar a finançar activitats que incentiven el reciclatge o la valorització dels residus.