Indicadors d’economia circular a escala autonòmica a Espanya: avenços i situació de la implantació de la comptabilitat de fluxos materials a nivell regional.
Dr. Sergio Sastre Sanz | ENT medi ambient i gestió
L’economia circular ha madurat ràpidament com a marc de política pública. En pocs anys ha esdevingut un pilar de la política ambiental i industrial que exigeix instruments més precisos per al diagnòstic, la priorització i el seguiment. En aquest procés, la comptabilitat de fluxos materials (CFM) ha anat guanyant un lloc central. No es tracta només d’una eina tècnica, sinó del marc que permet descriure en termes físics l’economia d’un territori i construir-hi indicadors com el consum domèstic de materials (CDM), la productivitat material o la taxa d’ús de material circular.
La seva rellevància és clara. Una part important dels debats sobre economia circular continua recolzant-se en indicadors parcials, molt centrats en residus, reciclatge o actuacions sectorials concretes. Aquests indicadors són útils però insuficients per comprendre l’estructura material d’una economia. La CFM permet ampliar el focus: quantifica entrades i sortides físiques de materials, fa visibles dependències externes, identifica perfils materials dominants i ajuda a interpretar la relació entre activitat econòmica i ús de recursos. Tot plegat aporta una lectura estructural de l’economia física dels territoris.
Aquesta qüestió és especialment important en l’escala autonòmica. A Espanya, bona part de les competències amb incidència directa sobre l’economia circular se situen a les comunitats autònomes: planificació de residus, política industrial, contractació pública, ordenació territorial o desenvolupament d’estratègies específiques. Tot i això, l’ambició estratègica ha avançat més ràpid que els sistemes d’informació. Aquesta bretxa entre planificació i evidència limita la capacitat per formular diagnòstics precisos, jerarquitzar problemes i avaluar resultats amb prou traçabilitat.
El cas espanyol, tot i que el grau d’implantació continua sent desigual, sis comunitats autònomes ja compten amb resultats de CFM actualitzats i amb indicadors derivats prou desenvolupats per permetre una primera comparació: Navarra, Euskadi, Catalunya, Illes Balears, Canàries i Comunitat de Madrid. Aquest fet és rellevant per si mateix. Mostra que l’aplicació regional de la CFM ha deixat de ser una possibilitat metodològica es consolida com una base estadística útil per al disseny i el seguiment de polítiques públiques.
Aquestes experiències no responen a una única trajectòria. Catalunya i Euskadi representen els casos més consolidats, tant per la continuïtat de les sèries com per la integració dels indicadors materials en marcs de seguiment públics. Les Illes Balears i les Canàries amplien l’anàlisi cap a economies insulars, on la CFM permet captar amb especial claredat la dependència exterior, la vulnerabilitat logística i l’exposició a factors externs. Navarra mostra com aquests indicadors es poden desenvolupar des de la necessitat d’informar la política regional, estructurar prioritats i identificar oportunitats i colls d’ampolla. La Comunitat de Madrid, per part seva, permet aprofundir en la interpretació d’una economia molt terciaritzada, on un menor consum de materials es relaciona amb dependència material i necessitats analítiques específiques
La comparació entre aquestes comunitats posa de manifest dues qüestions. La primera és que hi ha perfils materials molt diferents, lligats a estructures territorials i productives diferents. La segona és que també hi ha diferències en la capacitat institucional per mesurar aquests processos. Allà on hi ha una CFM, la discussió sobre economia circular es pot recolzar en una base empírica més sòlida i desplaçar-se des de formulacions generals cap a preguntes més concretes.
A més, el potencial de la CFM no s’esgota als indicadors més habituals. Combinada amb altres instruments analítics, com els marcs input-output, permet avançar cap al càlcul de la petjada material i cap a anàlisis sectorials més precises sobre cadenes de subministrament, especialització productiva, dependències externes o consum final. Aquesta capacitat d’articulació amplia la utilitat per a la planificació pública, en connectar la lectura agregada del metabolisme econòmic amb diagnòstics més fins sobre sectors, activitats i patrons de demanda.
En aquest sentit, la principal aportació de l’experiència espanyola no és només haver demostrat que els comptes regionals són possibles. També ha mostrat que són útils. L’existència d’una massa crítica de comunitats amb resultats comparables obre un terreny d’aprenentatge valuós per a la resta de les regions i permet avançar cap a marcs de seguiment més robustos, millor connectats amb l’escala estatal i europea.
La conclusió és clara. L’economia circular necessita una infraestructura estadística d’acord amb la seva ambició política. En l’àmbit autonòmic, la CFM es comença a consolidar com una de les peces centrals i contribueix a fer que l’economia circular pugui passar del pla de la intuïció al de la planificació basada en evidència.
Referències i enllaços:
Eurostat. 2018. Economy-wide material flow accounts. Handbook. Publications Office of the European Union, Luxembourg.
Sastre, S. 2021. Resources extraction, trade and waste management: a regional approach to the Spanish socioeconomic metabolism. Phd Thesis. Institut de Ciència i Tecnologia Ambeintals. Universitat Autònoma de Barcelona.
Sastre, S., Carpintero, Ó., Lomas, P.L. 2015. Regional material flow accounting and environmental pressures: The Spanish case. Environmental science & technology 49: 2262-2269.
Carpintero, Ó., Sastre, S., Lomas, P.L., Arto, I., Bellver, J., Delgado, M., Doldán, X. et al. 2015. El Metabolismo Económico Regional Español. Carpintero, O. (ed.),. FUHEM, Madrid.
Estadística sobre contabilidad de flujos materiales en la Unión Europea: https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/env_ac_mfa/default/table?lang=en
Estadística sobre contabilidad de flujos materiales en España: https://www.ine.es/dyngs/Prensa/CFM2023.htm
Estadística sobre comptabilitat de fluxos materials a Catalunya: https://www.idescat.cat/pub/?id=cfm
Estadística sobre contabilidad de flujos de materiales en Euskadi: https://www.euskadi.eus/web01-s2ekono/es/contenidos/informacion/estatistika_ing_090217/es_def/index.shtml
Estadística sobre comptabilitat de fluxos materials a Baleares: https://ibestat.es/estadistica/economia/cuentas-economicas/cuenta-de-flujos-de-materiales/?lang=ca
Figura 1. Consumo doméstico de materiales de una selección de regiones españolas, 2014-2022.
Fuente: Elaboración propia a partir de Idescat (Cataluña), Ibestat (Baleares), Eustat (País Vasco), INE (España) y comunicación personal en el caso de la Comunidad de Madrid , Navarra y Canarias.
Figura 2. Productividad material (a precios corrientes) de una selección de regiones españolas, 2014-2022.
Fuente: Elaboración propia a partir de Idescat (Cataluña), Ibestat (Baleares), Eustat (País Vasco), INE (España) y comunicación personal en el caso de la Comunidad de Madrid , Navarra y Canarias.