El potencial de les solucions basades en la natura
Notícies

El potencial de les solucions basades en la natura

By 26/07/2022No Comments

Luís Campos Rodrigues | ENT medi ambient i gestió

* Aquest article es basa principalment en els resultats del projecte NATure-based URban innoVATION (NATURVATION) del programa Horizon 2020 de la Unió Europea (2015-2020) (https://naturvation.eu/), i la publicació “Sekulova, F., Baró, F., Campos Rodrigues, L., & Llabrés, A. (2020). Les solucions basades en la natura en l’àmbit municipal. Col·lecció Eines. Sèrie Medi Ambient 2. Diputació de Barcelona”. Estudi encarregat per la Diputació de Barcelona amb l’autoria de membres de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA – UAB) i ENT Environment and Management.

 

Les solucions basades en la natura (SbN), segons la definició de la Comissió Europea, es refereixen a aquelles “accions inspirades, basades o copiades de la naturalesa, que utilitzen o milloren les solucions existents per afrontar diversos reptes ambientals, socials i econòmics de manera sostenible i eficient.”[1]

Les SbN inclouen diferents tipologies, com a espais verds en edificis (p.e., cobertes i façanes verdes); parcs urbans; horts comunitaris i en parcel·les; àrees verdes per a la gestió de l’aigua (p.e., sistemes urbans de drenatge sostenible – SUDS); zones blaves (o d’aigua) (p.e., llacs, rierols, pantans); àrees verdes connectades amb infraestructura grisa (p.e., parcs infantils verds, arbrat viari, corredors verds); SbN per a la conservació i promoció de la biodiversitat (p.e., hotels d’insectes, parcel·les amb espècies de plantes per a la conservació de la biodiversitat); o la renaturalització d’àrees degradades o abandonades.[2][3]

Un aspecte positiu clau de les SbN és el gran potencial per donar suport a una àmplia gamma de beneficis, a més dels principals objectius inicials darrere de la seva implementació en comparació amb els enfocaments més tradicionals (p.e., solucions d’enginyeria “dura”). Aquests beneficis poden estar representats per la capacitat de promoure la provisió de diversos serveis ecosistèmics (p.e., provisió d’aliments, millora de la qualitat de l’aire, segrest de carboni, prevenció de l’erosió costanera, suport a activitats recreatives i educatives, valors estètics) o contribuir a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)[4] (p.e., qualitat ambiental, gestió de l’aigua, desenvolupament econòmic i ocupació, consum i producció sostenibles).

No obstant això, és important considerar alguns dels possibles desafiaments de les SbN. Algunes iniciatives es veuen força confrontades per la necessitat d’assegurar la seva viabilitat econòmica a mitjà i llarg termini. Això es pot aplicar especialment a les SbN que són promogudes per grups comunitaris locals i que no tenen un fort suport institucional o finançament extern. Un altre aspecte és que aquestes solucions no poden representar la resposta única a certs problemes. Com un exemple simple amb finalitats il·lustratives, els SUDS poden donar suport a la gestió de l’aigua de grans àrees urbanes, però no poden reemplaçar els sistemes de clavegueram basats en infraestructura grisa. A més, les SbN tenen el potencial de generar també efectes adversos com la gentrificació verda, on, per exemple, els espais verds poden conduir a un augment en el valor de les propietats de certs barris, forçant l’exclusió i el desplaçament de grups vulnerables en detriment de grups poblacions amb més recursos econòmics.[5] Aquests exemples no pretenen eclipsar els beneficis i el potencial de les SbN; en canvi, posen llum sobre quins tipus d’aspectes s’han d’abordar per garantir una implementació efectiva i inclusiva d’aquestes solucions. A continuació, presentem alguns exemples de SbN implementats:[6]

Horts a cobertes per suportar la inclusió social (Barcelona) [7]

Aquesta SbN va començar a implementar-se el 2015 sota l’impuls de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) –organisme vinculat a l’Ajuntament de Barcelona–, amb la col·laboració d’altres entitats privades, públiques i del tercer sector.

Entre els principals objectius hi ha el desenvolupament de l’autonomia i l’aprenentatge de les persones amb discapacitat; un millor aprofitament dels espais lliures als edificis municipals; la donació d’excedents alimentaris a menjadors socials i als bancs d’aliments; i l’ús de mètodes i tecnologies agrícoles i de reg innovadors i respectuosos amb el medi ambient.

Aquesta iniciativa genera diversos beneficis. A més de la provisió d’aliments, recolza la conservació d’espècies i la biodiversitat, promou l’educació i la formació de persones amb discapacitat i altres col·lectius, fomenta la inclusió social i genera beneficis per a la salut i el benestar, entre d’altres. El 2020 hi havia cinc edificis municipals amb horts a cobertes i un total de 120 usuaris.

Refugis climàtics a les escoles (Barcelona)

El projecte, també anomenat “Adaptar les escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris”, es desenvolupa en el marc del Pla Clima de Barcelona i compta amb el lideratge de l’Ajuntament i el finançament de la UE dins del programa Urban Initiative Action (UIA).[8]

L’objectiu principal d’aquest projecte era convertir onze escoles de Barcelona en refugis climàtics per a la comunitat escolar i la població en general. Exemples d’accions van incloure la instal·lació de nous punts d’aigua, més ombra i àrees verdes i un millor aïllament tèrmic dels edificis. Aquest projecte va abastar 3.000 m² de patis escolars i pretenia beneficiar uns 5.850 nens.

La rellevància d’implementar refugis climàtics a les escoles està recolzada pel fet que aquests espais atenen milers de nens –un grup vulnerable al canvi climàtic–, i generalment no estan ben adaptats a la calor. A més, aquesta iniciativa representa una important oportunitat educativa.

Dunes híbrides a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El projecte “Dunes híbrides” es va desenvolupar entre el 2014 i el 2018, emmarcat dins del projecte UE FP7 “Operational Potential of Ecosystem Research Applications” (OPERAs; 2012-2018).[9]

L’objectiu principal d’aquesta SbN va ser protegir les àrees urbanes de l’erosió costanera i els esdeveniments extrems; promoure la biodiversitat; i donar suport a la recuperació dels hàbitats afectats per activitats humanes i espècies invasores.

El reforç i l’execució de les dunes s’ha executat en 6.000 m de la línia de costa dels municipis de Castelldefels, Gavà, el Prat del Llobregat, Viladecans i Sant Adrià de Besòs. Altres actuacions han consistit en la retirada de plantes invasores, i en la plantació de vegetació dunar autòctona amb la corresponent delimitació i protecció de l’àrea.

Infraestructura ecològica al port d’Anvers (Bèlgica)

El port d’Anvers es troba en una àrea europea rellevant pel que fa a la presència d’hàbitats per a diverses espècies amenaçades. Una part d’aquest territori està catalogat com a Zona d’Especial Protecció (ZEPA) per a la conservació de les aus dins de la Xarxa Natura 2000.

Aquesta iniciativa ha estat impulsada des de principis de la dècada de 2000 per part de l’Autoritat Portuària d’Anvers i una associació mediambiental sense ànim de lucre en el marc de l’acord “Port d’Anvers amb més naturalitat” (Antwerpse Haven Natuurlijker).[10]

La iniciativa té com a missió desenvolupar una infraestructura ecològica al 5% de l’àrea del port (al voltant de 600 ha), el 93% de la qual ja es va assolir el 2018. Entre les principals activitats, es van fomentar diversos espais (corredors verds, corredors, zones veïnes al riu, tolles, etc.), i la creació d’un programa de protecció de 90 espècies de fauna i flora local.

Transformació d’antigues zones mineres de lignit a Neuseenland (Leipzig, Alemanya)

Aquesta zona va acollir una forta explotació minera fins a la dècada del 1990. D’acord amb la llei alemanya, la recuperació de la terra degradada s’havia de fer sota la responsabilitat de les empreses mineres. Tot i això, aquest projecte va comptar amb la participació d’altres actors, incloses ONG ambientalistes i entitats governamentals.

Un total de 18 llacs amb uns 70 km2 de superfície d’aigua van ser creats des del 1994 com a solució principal per recuperar els cràters de l’activitat minera. A més, els voltants dels cràters van ser restaurats amb arbres i altra vegetació autòctona. Aquestes accions contribueixen a la promoció de la biodiversitat i conservació d’espècies vulnerables i en perill d’extinció. El lloc recuperat es va convertir en una destinació popular per a esports i altres activitats de lleure.

 

—