Sergio Sastre Sanz | ENT medio ambiente y gestión
Recentment s’han publicat els comptes del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO) per a 2016 sobre gestió de residus municipals, on es recopilen les dades de recollida, tractament i disposició de residus en abocadors i incineradores. Aquests comptes són importants ja que a partir d’aquests es calcula el percentatge de reciclatge a efectes de la Directiva Marc de Residus a nivell estatal.
Tot i la rellevància d’aquests comptes, quan es miren al detall, sorprenen alguns aspectes relacionats amb la qualitat de les dades:
- Balanços de massa d’instal·lacions on es registren sortides més grans que les entrades (passa fins a 20 instal·lacions)
- Comunitats amb resultats poc versemblants, com el cas de la recuperació d'”altres materials” en plantes d’envasos lleugers de Catalunya.
- Dades de pèrdues amb grans diferències entre comunitats autònomes.
- Els bioestabilizados resultants del tractament de la fracció resta poden ser comptabilitzats com reciclats, quan aquests materials es destinen a determinats usos. En aquest sentit sorprenen les grans diferències entre els bioestabilizados que s’han aconseguit utilitzar per a aquests usos i per tant comptar com reciclats en Comunitats com el País Valencià on s’anoten 203.082 tones en plantes de triatge i compostatge (un 13,6% de les entrades a aquestes plantes a la comunitat), mentre que Catalunya es destina pràcticament tot el bioestabilitzat a abocador. Cal preguntar-se quins mètodes de comprovació s’utilitzen per a acreditar els usos d’aquestes tones de bioestabilizados amb l’objectiu que puguin ser comptats com a reciclat. O almenys, especificar quina part dels bioestabilizados s’han destinat a abocador de manera explícita.
- Tenint en compte que la suma de les pèrdues i el bioestabilitzat en instal·lacions de tractament de fracció resta suma més del 50% del que s’explica com reciclat a Andalusia, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella Lleó, Extremadura, la Rioja, Múrcia i el País Valencià, les dues qüestions anteriors requeririen una reflexió i una explicació dels criteris de qualitat que s’utilitzen per validar aquestes dades.
A més no es fan explícites les decisions metodològiques sobre com s’ha procedit per calcular les taules de resultats agregats (realitzat pel MITECO) a partir de les dades desagregades de base (lliurats per les CCAA). Algunes d’aquestes qüestions s’aprecien en:
- Decisions sobre com abordar les plantes que reben fluxos de llots d’EDAR.
- Comunitats com Madrid, on les transferències entre plantes no són reflectides a les taules i cal fer un tractament específic de les dades.
- Altres inconsistències diverses, com que el total de la fracció resta registrada en les dades agregades no quadra amb la suma de les entrades a tractament de fracció resta, o que el total de tones abocades que s’exposa en les dades agregades no quadra amb la suma de les entrades de rebutjos de fracció resta de les taules d’entrada a abocador.
A tot això cal afegir que de les 21.541.841 t comptabilitzades com a generades, l’INE s’encarrega de la compilació de les dades de recollides selectives específiques per una quantitat de 1.133.888 t. En agregat, de les tones comptabilitzades per l’INE es compten com a reciclades 1.037.305 t sense especificar si es tracta de materials recuperats i pèrdues o només materials recuperats. Aquesta xifra suposa un 91,4% de les tones comptabilitzades per l’INE i un 14,2% del total de les tones reciclades a Espanya. Sobre aquestes dades no s’ofereix cap menció addicional pel que fa a metodologia de càlcul, tot i l’important pes que té sobre les dades totals de reciclatge de residus municipals i tot i que cap altra fracció té dades de reciclatge específic tan alts, al marge del paper i el vidre que s’assumeix del 100%, ja que els materials recollits són directament lliurats a recuperadors (1).
En total, el MITECO s’anota un 18,3% de materials recuperats i un 15,6% de materials compostats sobre la generació, que junts sumen un 33,9% de reciclatge total per a Espanya el 2016, amb una distribució per CCAA com s’exposa a la figura 1. La figura 2 presenta un diagrama Sankey dels fluxos presentats en els comptes.
Aquestes són les dades que s’envien a la Comissió Europea per fer el seguiment cap al 50% exigit per la Directiva Marc el 2020 i que Espanya no va a aconseguir, tot i el desplegament de recomanacions i alertes primerenques que la Comissió ha enviat a Espanya els últims anys.
Figura 1: Percentatge de reciclatge d’Espanya i les COmunitats Autònomes, 2016.
Font: Ministerio para la Transición Ecológica: https://goo.gl/mmeSZ3
Figura 2: diagrama Sankey dels fluxes de residus municipals a Espanya, 2016.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio para la Transición Ecológica: https://goo.gl/mmeSZ3
Amb aquest panorama, cal plantejar-se què ha de canviar, ja no per assolir l’objectiu, sinó per, com a mínim, fer un seguiment amb dades sòlides. En aquest sentit, els actors implicats són tres. Les comunitats autònomes, que proveeixen les dades de les seves plantes i que serveixen com a dades de base. D’altra banda, el mateix Ministeri que dóna per bones xifres que en el context d’una producció estadística oficial plantegen dubtes metodològics i requereixen d’elaboració posterior que tampoc es fa explícita. Finalment, les instàncies europees, són responsables d’haver establert unes regles que permeten triar entre quatre mètodes de càlcul del reciclatge, dificultant la comparabilitat dels resultats entre estats membres.
En aquest sentit, en els propers mesos es publicaran les regles que regiran el càlcul de la preparació per a la reutilització i el reciclatge entre 2020 i 2035 (2). Aquestes regles són la clau per a disposar d’un marc comú i coherent que produeixi xifres comparables entre Estats membres.
Vist el context, cal interpel·lar les institucions europees i espanyoles: dissenyar sistemes d’informació ambiental consistents i creïbles és fonamental per monitoritzar els progressos i la consecució dels objectius. Quan els comptes no compten, es pot comptar qualsevol cosa.
—
1 Això també seria digne de reflexió, ja que tot i que els impropis d’aquestes fraccions poden representar un baix percentatge dels materials lliurats al recuperador, són rellevants en termes absoluts.
2 Des d’ENT ja hem analitzat algunes de les claus que s’haurien de tenir en compte per al disseny d’aquests comptes: https://goo.gl/kSSVBT