Antoni Llabrès | ENT medi ambient i gestió
Els residus municipals són residus no perillosos generats en domicilis, comerços i indústries. Aquests residus inclouen els residus generats a les llars per l’activitat domèstica, però també els residus generats als comerços al detall i major per la pròpia activitat del comerç, així com els residus assimilables a domiciliaris a les indústries.
Si es vol avançar cap a models fiscals justos, on la distribució de costos entre els usuaris dels serveis de gestió de residus sigui equitativa, és important que es conegui en quina proporció i intensitat s’utilitzen els serveis per part dels diferents col·lectius.
Als municipis el cost de gestionar els residus és traslladat als usuaris mitjançant taxes o preus públics, o bé directament assumit des de la caixa general dels ajuntaments. Si bé les taxes i preus públics són instruments fiscals adequats, en bastants municipis les aportacions dels comerços mitjançant aquests instruments encara no suporten la integritat dels costos de recollida i tractament que generen.
Si bé pot haver-hi arguments de tipus social per a possibles beneficis fiscals en la taxa de gestió de residus dels domicilis (per a famílies nombroses, llars amb rendes baixes o en situació d’exclusió social), aquests arguments no són defensables en el cas dels comerços i indústries, que són activitats econòmiques amb ànim de lucre que, per tant, han de pagar el cost dels serveis públics rebuts. Per això, és important identificar quin cost suposa la gestió dels seus residus i evitar que s’acabin repercutint sobre la ciutadania.
La diferenciació de la generació de residus entre domicilis i comerços pot ser un bon indicador per diferenciar els costos d’un col·lectiu i un altre, però aquestes dades no són fàcils de calcular i la varietat del teixit comercial entre municipis és elevada i, per tant, impossibilita fer generalitzacions. Per exemple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona estima que el percentatge de generació de residus municipals d’origen comercial en els seus municipis varia entre el 12% i el 47%.
En aquesta línia, des de fa anys alguns municipis han començat a implementar recollides selectives diferenciades per a comerços, de manera que sigui més fàcil capturar els residus d’origen comercial i industrial, així com diferenciar els costos associats a aquest servei, que hauria de ser íntegrament suportat per els comerços usuaris. Alhora, això facilita que es puguin individualitzar millor les taxes a cadascun d’ells.
Encara que és important diferenciar la generació total entre comerços i domicilis pel fet que s’ha comentat anteriorment, també és important diferenciar la generació entre tipologies de comerços. La fracció de residus generats i les quantitats varien molt d’uns als altres. Per exemple, hotels i restaurants són molt intensius en la generació de fracció orgànica i, en canvi, oficines i comerços mixtos poden ser molt intensius en la generació de paper i cartró. Els costos de recollir i sobretot tractar una o altra fracció són generalment molt diferents i, per tant, diferenciar les rutes de recollida comercial per a cadascuna de les fraccions (ja sigui amb recollida porta a porta o amb contenidors usats únicament pels comerços) permet ajustar la taxa a la realitat dels costos de gestionar els residus generats en cada tipologia de comerç.
La creació d’aquestes rutes de recollida comercial diferenciada, així com un bon coneixement del teixit comercial del municipi i les fraccions generades per cada tipologia de comerç és clau per poder avançar cap a models fiscals més justos.
Aquestes recollides comercials poden ser gestionades per l’Ajuntament, directament o mitjançant concessió, o bé ser directament contractades pels comerços a gestors de residus. En aquest cas, en que l’Ajuntament no pot controlar directament les quantitats recollides, es recomana que es creïn ordenances fiscals on s’especifiqui que l’exempció de la taxa per als comerços que participen en les recollides privades només serà aplicable si justifiquen la gestió mitjançant un certificat on s’indiquin les fraccions, quantitats gestionades i lloc de destinació per part de l’empresa contractada. Aquest procediment servirà d’eina de control, però també permetrà conèixer la magnitud de la generació de residus comercials al municipi.
Aquesta individualització de la generació de residus comercials facilita l’ús d’eines incentivadores de la recollida selectiva, alleujant els consegüents impactes ambientals i socials de la seva generació.
Per això, si es vol avançar cap a models fiscals justos social i ambientalment, és a dir, cap a l’adopció de pagament per generació, s’haurà d’individualitzar la recollida de residus comercials, el que normalment passarà per la creació de rutes diferenciades de recollida d’aquests residus.
La creació d’aquestes rutes és especialment rellevant en ciutats grans i denses, on la implementació de serveis de recollida porta a porta és complicada per als domicilis, però, en canvi, pot ser molt més senzilla per als comerços.