La Fundació ENT publica, juntament amb MedReAct, un nou estudi sobre el sector de la pesca d’arrossegament de fons a la Mediterrània occidental. L’estudi, que ha estat revisat per dos prestigiosos investigadors de la Universitat de British Columbia, el Professor Rashid Sumaila i el Professor Daniel Pauly, revela que si no fos pels ajuts públics i altres transferències governamentals aquest segment de la flota seria deficitari.
L’estudi, titulat “Exposing the hidden costs of trawling in the Western Mediterranean”, analitza algunes de les externalitats derivades de la pesca d’arrossegament, és a dir, analitza una sèrie de costos no reflectits en el preu de mercat dels productes derivats d’aquesta activitat, com ara el cost climàtic associat a les emissions que genera, o bé determinades transferències financeres governamentals clau, com ara les exempcions fiscals sobre el combustible o els subsidis.
La investigació mostra que si es tinguessin en compte aquests factors, el sector de la pesca d’arrossegament de fons resultaria una activitat clarament no rendible. Si a més s’hi afegissin els costos derivats de la sobrepesca, les repercussions sobre la biodiversitat o els costos laborals ocults, entre d’altres, aquesta activitat seria encara més deficitària.
Segons l’estudi, el benefici net el 2018 de la flota d’arrossegament del Mediterrani occidental de la UE va ser de €34 milions. No obstant, si es tinguessin en compte les exempcions fiscals sobre el combustible i les subvencions percebudes, que se situen al voltant dels €96,4 milions, aquest segment de la flota tindria un benefici negatiu d’uns €64 milions. Així mateix, si es considerés l’impacte climàtic que ocasiona, el cost de les flotes d’arrossegament de fons de la Mediterrània occidental augmentaria uns €13,2 milions. En total, el benefici d’aquest segment de la flota –tenint en compte la diferència entre el benefici net i els diferents costos monetaris avaluats– seria negatiu i generaria un dèficit proper als €77 milions.
Aquestes dades mostren que el sector de la pesca d’arrossegament, tal com és actualment, no seria econòmicament viable si s’eliminessin les exempcions fiscals als combustibles o els subsidis públics, o bé si el sector pesquer s’integrés plenament al sistema de comerç de drets de emissió de la UE, tal com passa amb altres sectors econòmics.
Per aquests motius, l’informe conclou que la inclusió d’aquestes externalitats s’ha d’abordar no només per raons ecològiques i econòmiques, sinó també per evitar una injustícia ambiental en relació amb altres pràctiques pesqueres de menor impacte ambiental. Donat el mal estat de les poblacions de peixos i els hàbitats marins de la Mediterrània, la pesca d’arrossegament representa no només un ús antieconòmic dels recursos comuns, sinó que està accelerant la crisi ecològica del mar Mediterrani. Per això, cal implementar mesures importants per reduir aquestes externalitats, en línia amb els objectius del Pacte Verd de la UE.
Els autors de l’informe donen suport a la posada en marxa de diverses mesures de conservació de manera urgent, com ara una forta reducció de la pressió pesquera, així com una major implementació d’àrees marines protegides i zones restringides a la pesca per tal de reduir les externalitats que la pesca d’arrossegament ocasiona.
Finalment, aquest informe sol·licita un canvi urgent i radical cap a la pesca de baix impacte, així com mesures ambientals més fortes i efectives en la gestió pesquera mitjançant l’ús de fons públics de transició. De no fer-se així, la indústria pesquera corre el risc de no ser capaç de respondre als creixents reptes ambientals i socials del segle XXI.
Descarregar l’informe (només anglès): https://ent.cat/wp-content/uploads/2022/06/20220620-Hidden-costs-of-trawling.pdf
Descarregar el resum executiu (castellà): https://medreact.files.wordpress.com/2022/06/resumen-informe-hidden-costs-of-trawling.pdf
—
Foto: Pierre Gleizes