Ariadna Terrón Ferret | ENT medi ambient i gestió
L’activitat turística s’ha consolidat com un pilar estratègic per a l’economia espanyola, arribant a representar el 11,6% del PIB l’any 2022[1]. No obstant això, aquest motor econòmic comporta una “cara B” ambiental sovint invisibilitzada: una gran generació de residus que s’intensifica dramàticament durant els mesos d’estiu, posant en risc la sostenibilitat dels mateixos ecosistemes que atrauen els visitants.[2]
L’estacionalitat i el miratge de les platges netes
L’impacte ambiental del turisme es manifesta amb especial cruesa a les zones costaneres i insulars. S’estima que un turista genera aproximadament 2 quilos de residus diaris, una xifra que duplica la mitjana d’un habitant local[3]. Aquesta pressió es tradueix en el fet que el turisme és el responsable directe de fins al 80% de la brossa marina que s’acumula a les platges de les illes del Mediterrani durant la temporada alta2.
L’impacte d’aquest model de consum massiu és especialment devastador per al medi marí, on els residus no només alteren el paisatge, sinó que comprometen la integritat dels ecosistemes. Els productes de plàstic d’un sol ús (SUP), juntament amb els arts de pesca abandonats, representen el 70% dels residus marins dispersos a la Unió Europea[4], una xifra que a les platges de les illes del Mediterrani s’enfila fins al 94%2. Aquests materials, lluny de desaparèixer, pateixen un procés de fragmentació accelerat per la irradiació solar i la fricció mecànica, convertint-se en microplàstics que acaben incorporant-se a la cadena alimentària global[5].
La pressió sobre la gestió municipal
La naturalesa temporal del turisme obliga els municipis a sobredimensionar les seves infraestructures de recollida i tractament per fer front a pics de demanda que només duren uns mesos5,[6]. En territoris com les Illes Balears o les Canàries, la situació s’agreuja a causa de la insularitat, l’escassetat de sòl per a instal·lacions de tractament i l’elevat cost de la logística inversa per recuperar materials5, [7].
Malgrat la magnitud del problema, existeix una manca notable d’indicadors oficials específics que permetin monitorar la generació de residus pròpia del sector. Aquesta invisibilitat administrativa sovint porta a la inacció, ja que els residus turístics acaben integrats dins la gestió dels residus municipals5.
Conclusions
Tot i la rellevància de la gestió dels residus, aquesta s’ha d’emmarcar dins l’impacte ambiental global del turisme. El transport, especialment l’aeri, constitueix la principal font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a l’activitat turística[8]. Per tant, les estratègies de sostenibilitat han d’abordar de manera integrada tant la gestió dels residus com la reducció de les emissions derivades de la mobilitat i altres impactes.
A més, cal tenir en compte que una gran part dels residus generats pels turistes estan vinculats a les activitats econòmiques que es beneficien de la seva presència, especialment els sectors de l’allotjament, la restauració i el comerç. En aquest sentit, una gestió adequada dels residus comercials podria contribuir a reduir parcialment aquesta problemàtica. Tot i això, aquesta mesura per si sola no és suficient i cal complementar-la amb estratègies de prevenció orientades a reduir la generació.
Per tant, cal una voluntat política ferma que tradueixi el discurs de la sostenibilitat en normatives que incentivin la prevenció, promoguin una comptabilitat específica dels residus generats pels turistes i impulsin mesures per reduir la petjada ambiental del sector en el seu conjunt. El turisme del futur ha d’abandonar la dependència del consum massiu i evolucionar cap a un model més respectuós, arrelat al territori i orientat a la preservació de l’entorn.
—
[1] https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?tpx=33613&L=0
[2] https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa-icta-uab/detall-noticia/el-turismo-es-el-principal-responsable-de-la-basura-marina-en-las-playas-del-mediterraneo-1345819907210.html?cid=1345819907210&d=Touch&detid=1345835779614&pagename=ICTA%2FPage%2FTemplatePageNoticiaWebDetalle_WAI
[3] https://diariodegastronomia.com/la-creciente-relacion-aumento-del-turismo-la-basura-marina
[4] https://environment.ec.europa.eu/topics/plastics/single-use-plastics_en#law
[5] https://accedacris.ulpgc.es/bitstream/10553/135055/1/gestionresiduos.pdf
[6] https://www.preprints.org/manuscript/202512.2229
[7] https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/162973/Agn%c3%a8s%20Cladera%20Bonet.pdf?sequence=1&isAllowed=y
[8] https://www.untourism.int/news/tourisms-carbon-emissions-measured-in-landmark-report-launched-at-cop25?utm_source=chatgpt.com