Sergio Sastre (ENT)
Dins de la UE, economia circular és un terme encunyat des de l’àmbit polític per tal d’il·lustrar el camí a seguir respecte a l’eficiència en l’ús dels recursos. L’últim Paquet d’Economia Circular posat en marxa per la Comissió Europea a finals de 2015 [1], inclou una proposta d’esmena de diversa legislació en matèria de residus sòlids municipals, envasos i altres. A més, s’estableixen els principals elements emmarcats en el discurs de l’Economia Circular.
Com assenyalaven Lakoff i Johnson fa tres dècades en el seu llibre “Metaphors we live by” [2], el llenguatge importa quan es tracta de construir realitats. Els discursos, sovint plens de metàfores, ens ajuden a comprendre i interpretar el món que ens envolta. En un context de crisi social, econòmica i ambiental global, la forma en què les narratives sobre el canvi ambiental global es construeixen, condicionen el seu diagnòstic i, per tant, les accions a dur a terme.
En aquest context, des de la publicació de l’influent informe “The Limits to Growth” [3] de Meadows i altres a principis dels anys 70, una sèrie de discursos encapçalats amb atractius eslògans com “desenvolupament sostenible” i “economia verda” han sorgit per tal d’absorbir i recodificar el seu missatge en un to més inofensiu. Això ha contribuït a evitar desafiar les inconsistències en el nucli del concepte modern de desenvolupament: un creixement econòmic sense fi (al seu torn una de les principals peces de l’imaginari del desenvolupament modern) és inviable des del punt de vista ecològic (a més de dubtosament desitjable des d’un punt de vista social).
L’economia circular és la porta d’entrada a l’última trampa discursiva nascuda de l’status quo per tal de, per una banda, mostrar una de les cares més visibles dels problemes ambientals (p.e. residus sòlids), i per l’altra deixar intactes les bases ideològiques en què s’assenta el món ric tal i com el coneixem avui dia.
Des del punt de vista d’un economista ecològic, l’economia circular es revela fàcilment com un d’aquests dispositius discursius perquè comparteix els principals trets dels seus predecessors, l’optimisme tecnològic i el fet d’ignorar les lleis de la termodinàmica. Així, en paraules de José Manuel Naredo, la fantasia d’un carrusel sense fi de la producció i consum [4] (primera pàgina de qualsevol llibre de la carrera de ciències econòmiques) pot estendre’s cap al món físic dels productes i residus.
La magnitud del carrusel ja ha estat calculada a nivell mundial [5]: el reciclatge va arribar al 10% del total de les sortides del sistema econòmic. A Catalunya la situació no és gaire diferent (Figura 1). Fins i tot si l’ecodisseny i el reciclatge tenen espai per millorar, només una petita part dels materials que processa una economia pot ser “circular”. Per exemple, la generació de residus sòlids arribà a 11 milions de tones el 2010, mentre que l’economia catalana va necessitar l’extracció de 300 milions de tones de minerals de construcció en el seu propi territori per a ser processats el mateix any. Per tant, la qüestió és com fer front a les creixents necessitats materials per al procés econòmic (consum i exportacions), ja sigui domèstic o importat, i més quan el PIB i l’ús dels recursos estan tan estretament vinculats. No obstant això, enfrontar-se a aquests punts és políticament més incòmode que promoure el reciclatge dels residus d’envasos.

Figura 1. Balanç de massa de l’economia catalana, 2010. Font: Sastre et al. 2015 [6].

balanç massa2
D’altra banda, els treballs sovint ignorats de Nicholas Georgescu-Roegen sobre la Llei de l’Entropia i el procés econòmic [7] ja assenyalen que una part dels materials i l’energia utilitzada pels sistemes socioeconòmics es perd irreversiblement. Per tant, un cop més, el reciclatge i l’ecodisseny no són suficients.
Mentre l’augment del PIB impliqui l’augment del consum material i d’energia en un món finit, l’atenció s’ha de centrar en qüestionar la racionalitat del creixement econòmic com a fi. En la mesura que l’economia circular eviti aquest debat, romandrà en una zona de confort intel·lectual i polític. D’aquí el seu creixent èxit.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]


Sergio Sastre (ENT)
Dentro de la UE, economía circular es un término acuñado desde el ámbito político con el fin de ilustrar el camino a seguir con respecto a la eficiencia en el uso de los recursos. El último Paquete de Economía Circular puesto en marcha por la Comisión Europea a finales de 2015 [1], incluye una propuesta de enmienda de diversa legislación en materia de residuos sólidos muncipales, envases y otros. Además, se establecen los principales elementos discursivos enmarcados en el discurso de la Economía Circular.
Como señalaban Lakoff y Johnson hace tres décadas en su libro “Metaphors we live by” [2], el lenguaje importa cuando se trata de construir realidades. Los discursos, a menudo repletos de metáforas, nos ayudan a comprender e interpretar el mundo que nos rodea. En un contexto de crisis social, económica y ambiental global, la forma en que las narrativas sobre el cambio ambiental global se construyen, condicionan su diagnóstico y por lo tanto las acciones a llevar a cabo.
En este contexto, desde la publicación del influyente informe “The Limits to Growth” [3] de Meadows y otros a principios de los años 70, una serie de discursos encabezados con atractivos slogans como “desarrollo sostenible” y “economía verde” han surgido con el fin de absorber y recodificar su mensaje en un tono más inofensivo. Esto ha contribuido a evitar desafiar las inconsistencias en el núcleo del concepto moderno de desarrollo: un crecimiento económico sin fin (a su vez una de las principales piezas del imaginario del desarrollo moderno) es inviable desde el punto de vista ecológico (además de dudosamente deseable desde un punto de vista social).
La economía circular es la puerta de entrada a la última trampa discursiva nacida del status quo con el fin de, por un lado, mostrar una de las caras más visibles de los problemas ambientales (p.e. residuos sólidos), y por el otro dejar intactas las bases ideológicas en que se asienta el mundo rico tal y como lo conocemos hoy en día.
Desde el punto de vista de un economista ecológico, la economía circular se revela fácilmente como uno de estos dispositivos discursivos porque comparte los principales rasgos de sus predecesores, el optimismo tecnológico y el hecho de ignorar las leyes de la termodinámica. Así, en palabras de José Manuel Naredo, la fantasía de un carrusel sin fin de la producción y consumo [4] (primera página de cualquier libro de la carrera de ciencias económicas) puede extenderse hacia el mundo físico de los productos y residuos.
La magnitud del carrusel ha sido ya calculada a nivel mundial [5]: el reciclaje alcanzó el 10% del total de las salidas del sistema económico. En Cataluña la situación no es muy diferente (Figura 1). Incluso si el ecodiseño y el reciclaje tienen espacio para mejorar, sólo una pequeña parte de los materiales que procesa una economía puede ser “circular”. Por ejemplo, la generación de residuos sólidos alcanzó 11 millones de toneladas en 2010, mientras que la economía catalana necesitó la extracción de 300 millones de toneladas de minerales de construcción en su propio territorio para ser procesados ​​el mismo año. Por lo tanto, la cuestión es cómo hacer frente a las crecientes necesidades materiales para el proceso económico (consumo y exportaciones), ya sea doméstico o importado, y más cuando el PIB y el uso de los recursos están tan estrechamente vinculados. Sin embargo, hacer frente a estos puntos es políticamente más incómodo que promover el reciclaje de los residuos de envases.

Figura 1. Balance de masa de la economía catalana, 2010. Fuente: Sastre et al. 2015 [6].

balanç massa1
Por otra parte, los trabajos a menudo ignorados de Nicholas Georgescu-Roegen sobre la Ley de la Entropía y el proceso económico [7] ya señalan que una parte de los materiales y la energía utilizada por los sistemas socioeconómicos se pierde irreversiblemente. Por tanto, una vez más, el reciclaje y el ecodiseño no son suficientes.
Mientras que el aumento del  PIB implique el aumento del consumo material y de energía en un mundo finito, la atención debe centrarse en cuestionar la racionalidad del crecimiento económico como fin. En la medida en que la economía circular evite este debate, permanecerá en una zona de confort intelectual y político. De ahí su creciente éxito.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]


Sergio Sastre (ENT)
Within the EU, Circular Economy is a term coined from the policy-making realm in order to illustrate the way forward regarding resource use efficiency. The last Circular Economy Package launched by the European Commission at  the end of 2015 [1], includes a proposal for the ammendment of several pieces of legislation regarding muncipal solid waste, packaging waste, and others. Interestingly, it lays down the main elements enclosed in the Circular Economy discourse.
As Lakoff and Johnson pointed out three decades ago in their book “Metaphors we live by” [2], language matters when it comes to building up realities. Discourses, often full  of metaphors, help us to comprehend the world surrounding us. In the context of a global social, economic and environmental crisis, the way in which narratives on global environmental change are built shapes its diagnosis and consequently the range of actions to be undertaken.
In this context, since the publication of the influential report “The Limits to Growth” [3] by Meadows and others in the early 70’s, a number of discourses, headlined by catchy slogans such as “sustainable development” and “green economy” have emerged in order to absorb and reconfigure its message in a harmless way. They have contributed to the avoidance of  challenging the inconsistencies at the core of the modern concept of development: an endless economic growth (in turn one of the main pieces of the engine of the modern development imaginary) is unfeasible from an ecological point of view (and arguably socially desirable).
The circular economy is the entrance door to the last discoursive trap the status quo has given birth to in order to, on one hand addressing one of the most visible face of environmental issues (i.e. solid waste), and on the other leaving untouched the grounds on which the rich world as we know it today was raised.
From an ecological economist view, the circular economy is easily unveiled as such of those discoursive devices because it shares the main traits of its predecesors, namely technological optimism and ignoring the laws of thermodynamics. Thus in words of José Manuel Naredo, the fantasy of a neverending carrousel of production and consumption [4] (first page of any undergraduate’s book on economics) can be extended towards the physical world of goods and wastes.
The magnitude of the carrousel has been already calculated, at a global level [5]: waste recycled accounts for 10% of total outputs. In Catalonia the picture is not quite different (Figure 1). Even if product design and recycling have room to be improved, only a slight share of the material throughput of the economy can be made “circular”. For example, solid waste generation reached 11 million tones in 2010, whereas the Catalan economy needed the domestic extraction of 300 million tones of construction minerals to be processed the same year. Therefore, the issue is how to cope with the growing material needs for the economic process (consumption plus exports), either domestic or imported, particularly when GDP and resource use are closely linked. Addresing these points is less politically comfortable than promoting the recycling of packaging waste, though.

Figure 1. Mass balance of the Catalan economy, 2010. Source: Sastre et al. 2015 [6].

balanç massa3
Furthermore, the often ignored works of Nicholas Georgescu Roegen on the Entropy Law and the economic process [7] already pointed out that a part of materials and energy used by socioeconomic systems are irreversibly lost. Thereupon, again, recycling and ecodesign are not enough.
While increasing GDP figures imply expanding material and energy consumption in a limited world, the focus should be on challenging the rationality of economic growth as an end. To the extent that the circular economy avoids the debate on ends, it will remain in the intellectual and political comfort zone. Hence its rapid success.

 [catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]