Luís Campos Rodrigues (ENT)
Les expedicions espacials destinades a la recerca de vida a l’aigua del planeta Mart s’han de tractar amb cautela segons els científics. Això s’explica per la possibilitat d’una contaminació interplanetària que pogués derivar d’aquest projecte[1]. De casa estant, a jutjar per la recent operació d’extracció de petroli (afortunadament sense èxit) realitzada en el gradualment desglaçat Àrtic, hom ha de preguntar-se per què no estem augmentant els estàndards de protecció del nostre planeta amenaçat?[2]
Les nostres societats estan tenint gran dificultat en assolir una forta mobilització i coordinació que permeti combatre problemes ambientals globals com el canvi climàtic. Fins i tot simples pràctiques quotidianes de la llar (per exemple, el reciclatge de residus o l’estalvi d’energia), que poden ser beneficioses per a la mitigació d’aquesta pressió, no s’apliquen en el curt i mitjà termini per un ampli grup de persones. Irònicament, la nostra capacitat de tolerar condicions ambientals que poden ser perjudicials per a la nostra salut (per exemple, la contaminació de l’aire i la contaminació acústica en els grans nuclis urbans) és impressionant.
És tot un repte relacionar-se profundament amb els problemes ambientals que afecten àrees remotes, i a vegades fins i tot locals. A més, la falta d’acció també podria ser el resultat d’una mena de “ecofobia”, és a dir, la creixent sensació de desesperança i falta d’apoderament quan ens exposem a alguns problemes ambientals[3].
Tenint en compte la dificultat d’una empatia natural cap als problemes ambientals globals, hi ha algunes solucions controvertides que semblen tretes d’una pel·lícula de ciència ficció. Un exemple és la idea d’usar les drogues i la simulació del cervell que permetrien el canvi de comportament en temes com el canvi climàtic[4]. Lluny de defensar aquest tipus de mesures estranyes, la promoció d’una espècie d’empatia ambiental intergeneracional i transnacional podria ser rellevant. No obstant això, la pregunta és si aquest canvi cultural pot seguir el ritme de l’escalfament del planeta i si pot resultar d’un procés autònom.
Les nostres societats podrien beneficiar-se de diverses mesures regulades pels governs per promoure un canvi de comportament. Aquestes poden incloure: una fiscalitat més efectiva dels productes contaminants; una translació (parcial) de la pressió fiscal sobre el treball cap a una fiscalitat ambiental; o una reducció dels subsidis governamentals que recolzen activitats que contribueixen al canvi climàtic en favor de la promoció d’una economia més verda. A més, els moviments bottom-up (“de baix a dalt”), que sovint desafien les idees del status quo, s’han de promoure (i no marginar) com una espècie de “vivers” de noves formes de vida que podrien ser beneficioses més enllà d’unes reduïdes minories.
Els governs estatals i macro-regionals han perdut grans oportunitats en les últimes dècades pel fet de no complir amb acords climàtics essencials. París celebra la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP 21) entre el 30 de novembre i l’11 de desembre. Perdrem una altra oportunitat per al canvi?

[1] http://www.scientificamerican.com/article/searching-for-life-in-martian-water-will-be-very-very-tricky.
[2] A rig too far. Oil companies in the Artic. The Economist. October 3rd-9th 2015.
[3] Es fa aquesta referència en el següent article, en particular en el context de l’educació dels infants: McKnight, D. M. (2010). Overcoming “ecophobia”: fostering environmental empathy through narrative in children’s science literature. Ecol Environ 8(6): e10–e15, doi:10.1890/100041. URL: http://www.esajournals.org/doi/pdf/10.1890/100041.
[4] Morality 2.0. New Scientist. 26 September 2015.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Luís Campos Rodrigues (ENT)
Las expediciones espaciales destinadas a la búsqueda de vida en el agua del planeta Marte deben tratarse con cautela según los científicos. Esto se explica por la posibilidad de una contaminación interplanetaria que pudiera derivarse de dicho proyecto [1]. De vuelta a casa, a juzgar por la reciente operación de extracción de petróleo (afortunadamente sin éxito) realizada en el gradualmente deshelado Ártico, uno debe preguntarse ¿por qué no estamos aumentando los estándares de protección de nuestro planeta amenazado? [2]
Nuestras sociedades están teniendo una fuerte dificultad para consegir una fuerte movilización y coordinación que permita  combatir problemas ambientales globales como el cambio climático. Incluso simples prácticas cotidianas del hogar (por ejemplo, el reciclaje de residuos o el ahorro de energía), que pueden ser beneficiosas para la mitigación de esta presión, no se aplican a corto y medio plazo por un grupo amplio de personas. Irónicamente, nuestra capacidad de tolerar condiciones ambientales que pueden ser perjudiciales para nuestra salud (por ejemplo, la contaminación del aire y la contaminación acústica en los grandes centros urbanos) es impresionante.
Es todo un reto relacionarnos profundamente con los problemas ambientales que afectan áreas remotas, y a veces incluso con los que afectan localmente. Además, la falta de acción también podría ser el resultado de una especie de “ecofobia”, es decir, la creciente sensación de desesperanza y falta de empoderamiento cuando nos exponemos a algunos problemas ambientales [3].
Teniendo en cuenta la dificultad de una empatía natural hacia los problemas ambientales globales, hay algunas soluciones controvertidas que parecen sacadas de una película de ciencia ficción. Un ejemplo es la idea de usar drogas y la simulación del cerebro que para permitir un cambio de comportamiento en temas como el cambio climático [4]. Lejos de defender este tipo de medidas extrañas, la promoción de una especie de empatía ambiental intergeneracional y transnacional podría ser relevante. Sin embargo, la pregunta es si ese cambio cultural puede seguir el ritmo del calentamiento del planeta y si puede resultar de un proceso autónomo.
Nuestras sociedades podrían beneficiarse de diversas medidas reguladas por los gobiernos para promover un cambio de comportamiento. Estas pueden incluir: una fiscalidad más efectiva sobre los productos contaminantes; una traslación (parcial) de la presión fiscal sobre el trabajo  hacia una fiscalidad ambiental; o una reducción de los subsidios gubernamentales que apoyan las actividades que contribuyen al cambio climático en favor de la promoción de una economía más verde. Además, los movimientos bottom-up (“de abajo a arriba”), que a menudo desafían las ideas del status quo, deben promoverse (y no marginar) como una especie de “viveros” de nuevas formas de vida que podrían ser beneficiosas más allá de unas pocas minorías.
Los gobiernos estatales y macroregionales han perdido grandes oportunidades en las últimas décadas al no cumplir con acuerdos climáticos esenciales. París celebra la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP 21) entre el 30 de noviembre y el 11 de diciembre. ¿Vamos a perder otra oportunidad para el cambio?


[1] http://www.scientificamerican.com/article/searching-for-life-in-martian-water-will-be-very-very-tricky.

[2] A rig too far. Oil companies in the Artic. The Economist. October 3rd-9th 2015.

[3] Se hace esta referencia en el siguiente artículo, en particular en el contexto de la educación infantil: McKnight, D. M. (2010). Overcoming “ecophobia”: fostering environmental empathy through narrative in children’s science literature. Ecol Environ 8(6): e10–e15, doi:10.1890/100041. URL: http://www.esajournals.org/doi/pdf/10.1890/100041.

[4] Morality 2.0. New Scientist. 26 September 2015.

[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]

Luís Campos Rodrigues (ENT)
Space expeditions aiming at finding life in the water of the Planet Mars are to be considered with caution according to scientists. This is explained by the possibility of an interplanetary contamination that may result from such endeavour.[i] Back home, judging by the recent (and fortunately unsuccessful) oil extraction operation made in the gradually ice-melting Arctic, one should ask: why aren’t we increasing the protection standards of our threatened planet?[ii]
World societies are showing a strong difficulty to mobilize and coordinate towards solving global environmental problems like climate change. Even simple daily household practices (e.g. waste recycling, energy saving), which can be beneficial for the mitigation of this pressure, are not easily applied in a short, medium-term by an extended group of people. Ironically, our capacity to tolerate depriving environmental conditions that can be harmful to our health (e.g. air and noise contamination in big urban centres) is quite impressing.
It could be quite challenging for us to deeply relate with environmental problems affecting remote, and often even local, areas. In addition, inaction might also be an outcome of a sort of “ecophobia”, meaning the growing feeling of hopelessness and disempowerment when exposed to some environmental problems[iii].
Considering the difficulty behind the existence of a natural and extended empathy towards global environmental problems, there are some controversial solutions that appear to be taken out from a Sci-Fi movie. One example is the idea of using drugs and brain simulation which will allow changing behaviour on issues such as climate change[iv]. Considerably far from stating a defence of such bizarre measures, the promotion of a sort of an intergenerational and transnational environmental empathy could be important. Nevertheless, the question is whether such cultural change can keep pace with a warming planet, and if it can result from an autonomous process.
Our societies could benefit from several measures regulated by our governments that could promote behavioural change. These may include: a more extended taxation of contaminant products; and (partial) shifts from labour to environmental-based taxation, as well as of governmental subsidies supporting activities that highly contribute to climate change to more green economy sectors. In addition, bottom-up movements that often challenge status-quo ideas, should be promoted (not marginalized) as a sort of “nurseries” of new ways of living that could be beneficial for more than a few minorities.
National governments and macro-regional institutions lost great opportunities over the past decades by not complying with essential climate agreements. Paris will hold the next United Nations Climate Change Conference (COP 21) between 30th of November and 11th of December. Will we miss another opportunity for change?


[i] http://www.scientificamerican.com/article/searching-for-life-in-martian-water-will-be-very-very-tricky.
[ii] A rig too far. Oil companies in the Artic. The Economist. October 3rd-9th 2015.
[iii] This reference is made in the following article, notably in the context of young children education: McKnight, D. M. (2010). Overcoming “ecophobia”: fostering environmental empathy through narrative in children’s science literature. Ecol Environ 8(6): e10–e15, doi:10.1890/100041. URL: http://www.esajournals.org/doi/pdf/10.1890/100041.
[iv]Morality 2.0. New Scientist. 26 September 2015.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]