Rosaria Chifari
En el tercer mil·lenni, a causa del fenomen global de la urbanització, la gestió de residus sòlids municipals s’està convertint en un tema important per a tots els governs del món en els països desenvolupats i en desenvolupament.
L’elecció d’un sistema específic de gestió de residus urbans afecta directament el metabolisme d’una ciutat i, en conseqüència, l’entorn i la qualitat de vida dels seus habitants. El risc de fracàs en la gestió adequada de les deixalles pot traduir-se en problemes ecològics, econòmics i de salut que condueixen a conflictes socials.
Però, per què és tan difícil tractar amb els sistemes municipals de gestió de residus sòlids? Les decisions polítiques es basen en una comprensió real de les qüestions rellevants? … respecte a qui? Són els mètodes i eines existents capaços de gestionar la complexitat en la definició de quin és el rendiment d’un sistema específic de gestió de residus?
La definició del rendiment d’un Sistema de Tractament de Residus Sòlids Municipals (MSWMS) és complexa ja que es refereix a diferents dimensions (ecològica, econòmica, tècnica, sociocultural i política) i diferents escales d’anàlisi (espacial: llar, zona urbana, municipal, regional, nacional i mundial; temporals: projectes a curt termini versus projectes a llarg termini). Cada MSWMS està operant dins d’un context ecològic i socioeconòmic específic que el fa especial i canviarà amb el temps tant en termes de procés físic com de valors culturals. D’altra banda, el sector dels residus urbans involucra diferents parts interessades que tenen diferents punts de vista, legítims però sovint contraris.
Els enfocaments generalment utilitzats per basar les eleccions de polítiques en el camp de la gestió de residus simplifiquen la complexitat d’un problema real, adoptant un conjunt finit d’indicadors quantitatius de rendiment “one size fits all”. Aquests enfocaments de “polítiques basades en l’evidència” no són apropiats per analitzar sistemes socio-ecològics en evolució i tenen el risc d’ometre aspectes rellevants.
Les decisions sobre el que és rellevant i el que s’ha de considerar com una millora en el rendiment d’un MSWMS es prenen en la fase pre-analítica de l’avaluació. Aquesta fase és necessària per garantir la qualitat de la definició del problema i la utilitat de l’anàlisi en relació amb els objectius, criteris, indicadors i opcions polítiques que la societat consideri rellevants. És per això que aquestes opcions pre-analítiques no han de ser realitzades només per consultors o funcionaris, sinó que han de ser coproduïdes amb aquelles persones que faran servir els resultats de l’anàlisi. Una governança eficaç del MSWMS requeriria la capacitat de dur a terme processos participatius en els quals els experts puguin ajudar a les comunitats locals i als seus administradors a prendre decisions informades sobre polítiques sòlides en aquest camp.
Abans de començar qualsevol avaluació quantitativa, s’hauria de demanar un comprensió adequada i holística del context cultural, històric, socioeconòmic, institucional i ecològic en el qual el MSWMS està operant. Aquesta contextualització és necessària per: (i) identificar els principals actors socials i les narratives que donen suport; (ii) reconèixer narratives conflictives; i (iii) definir els criteris/atributs de rendiment requerits per a ser incloses en un paquet integrat d’indicadors per tal de reflectir les diferents percepcions de rendiment d’un MSWMS trobat en el seu context socio-ecològic.
En els processos participatius les parts interessades han d’involucrar-se, en primer lloc per definir i validar les qüestions rellevants que emmarquen el problema (fase de producció de la informació quantitativa), i després per comprovar la qualitat de la representació quantitativa i deliberar sobre els criteris de rendiment elegits i les diferents alternatives (fade d’ús de la informació quantitativa).
Lamentablement, la participació dels actors socials és generalment consultiva en lloc de deliberativa. L’ús de la participació deliberativa segueix sent considerat “nou”, de manera que sovint els usuaris finals no reconeixen la seva rellevància.
L’adopció de nous enfocaments basats en la participació d’una major varietat d’actors socials hauria de ser incentivat establint plataformes estables apropiades que permetin una coproducció i ús efectiu de la informació quantitativa que s’utilitzarà en el procés de presa de decisions.
És important subratllar que la participació dels diferents actors socials en el procés de presa de decisions en l’àmbit de la gestió de residus no té per objecte generar “la millor política” o “la millor combinació de tecnologies”.
De fet, els actors que participen en l’avaluació del rendiment d’un MSWMS tenen diferents visions, valors en conflicte, interessos i requisits diferents. A tall d’exemple, un sistema de gestió de residus pot considerar-se com costos per a l’administració o com una oportunitat per al desenvolupament local en termes d’ocupació.
Els actors socials poden definir diferents objectius legítims per a cada dimensió (ecològica, social, econòmica, ambiental, tècnica) i triar “a la carta” un conjunt d’indicadors de rendiment adaptats a situacions locals específiques.
Si acceptem que hi ha diferents visions i conjunts d’indicadors de rendiment per a les diferents parts interessades, hem d’acceptar que és improbable (o difícilment possible) individualitzar la “millor estratègia o solució” que simultàniament maximitzi tots els objectius. Llavors, quan les polítiques s’elaboren, hi haurà guanyadors i perdedors entre els actors socials, no importa l’elecció.
El veritable valor afegit de la participació dels actors socials en els processos de presa de decisions és que s’està produint polítiques “robustes” i “justes” generant “útils” aportacions d’informació (rellevants i sòlides) al procés de governança i incrementant la transparència i la qualitat del procés d’avaluació i presa de decisions, que reflecteix els interessos individuals dels diferents actors socials involucrats.
En els territoris on la qualitat de la presa de decisions dels responsables polítics locals ha estat seriosament qüestionada i la principal preocupació del públic és la desconfiança en les organitzacions encarregades de la gestió de residus municipals, aquest tipus de transparència és necessària perquè pot reconstruir la confiança danyada entre els habitants i govern.
Les polítiques encaminades a millorar la gestió d’un sistema local de gestió de residus han de reconèixer el paper central dels actors socials, les percepcions, narratives i valors tenen un paper clau en l’elecció.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Rosaria Chifari
En el tercer milenio, debido al fenómeno global de la urbanización, la gestión de residuos sólidos municipales se está convirtiendo en un tema importante para todos los gobiernos del mundo en los países desarrollados y en desarrollo.
La elección de un sistema específico de gestión de residuos urbanos afecta directamente el metabólismo de una ciudad y, en consecuencia, el entorno y la calidad de vida de sus habitantes. El riesgo de fracaso en una adecuada gestión de los desechos puede crear problemas ecológicos, económicos y de salud que conducen a conflictos sociales.
Pero, ¿por qué es tan difícil tratar con los sistemas municipales de gestión de residuos sólidos? ¿Las decisiones políticas se basan en una comprensión real de las cuestiones relevantes? … relevantes para quién? ¿Son los métodos y herramientas existentes capaces de manejar la complejidad en la definición de cuál es el rendimiento de un sistema específico de gestión de residuos?
La definición del rendimiento de un Sistema de Tratamiento de Residuos Sólidos Municipales (MSWMS) es compleja ya que se refiere a diferentes dimensiones (ecológica, económica, técnica, sociocultural y política) y diferentes escalas de análisis (espacial: hogar, zona urbana, municipal, regionales, nacionales y mundiales; temporal: proyectos a corto plazo versus proyectos a largo plazo).
Cada MSWMS opera dentro de un contexto ecológico y socioeconómico específico que lo hace especial y cambia con el tiempo tanto en términos de procesos físicos como de valores culturales. Por otra parte, el sector de los residuos urbanos involucra a distintos actores sociales que tienen diferentes puntos de vista, legítimos pero a menudo contrarios.
Los enfoques generalmente utilizados para basar las elecciones de políticas en el campo de la gestión de residuos simplifican la complejidad de un problema real, adoptando un conjunto finito de indicadores cuantitativos de rendimiento “one size fits all”. Estos enfoques de “políticas basadas en la evidencia” no son apropiados para analizar sistemas socio-ecológicos en evolución y tienen el riesgo de omitir aspectos relevantes.
Las decisiones sobre lo que es relevante y lo que debe considerarse como una mejora en el rendimiento de un MSWMS se toman en la fase pre-analítica de la evaluación. Esta fase es necesaria para garantizar la calidad de la definición del problema y la utilidad del análisis en relación con las metas, criterios, indicadores y opciones políticas que la sociedad seleccione como relevantes. Por esta razón, estas elecciones  pre-analíticas no deben ser realizadas solos por consultores o funcionarios, sino que deben ser coproducidas con aquellos que usarán los resultados del análisis. Una gobernanza eficaz del MSWMS requeriría la capacidad de llevar a cabo procesos participativos en los que los expertos puedan ayudar a las comunidades locales y a sus administradores a tomar decisiones informadas sobre políticas sólidas en este campo.
Antes de comenzar cualquier evaluación cuantitativa, se debería requerir una comprensión adecuada y más holística del contexto cultural, histórico, socioeconómico, institucional y ecológico en el que el MSWMS está operando. Esta contextualización es necesaria para: (i) identificar a los principales actores sociales y las narrativas que apoyan; (ii) reconocer narrativas conflictivas; y (iii) definir los criterios/atributos de rendimiento requeridos para ser incluidos en un paquete integrado de indicadores con el fin de reflejar las diferentes percepciones de rendimiento de un MSWMS encontrado en su contexto socio-ecológico.
En los procesos participativos las partes interesadas deben involucrarse, en primer lugar para definir y validar las cuestiones relevantes que enmarcan el problema (fase de producción de la información cuantitativa) y luego para comprobar la calidad de la representación cuantitativa y deliberar sobre los criterios de rendimiento elegidos y las diferentes alternativas (fase de uso de la información cuantitativa).
Lamentablemente, la participación de los actores sociales es generalmente consultiva en lugar de deliberativa. El uso de la participación deliberativa sigue siendo considerado “nuevo”, por lo que a menudo los usuarios finales no reconocen su relevancia.
La adopción de nuevos enfoques basados ​​en la participación de una mayor variedad de actores sociales debería ser incentivado estableciendo plataformas estables apropiadas que permitan una coproducción y uso efectivo de la información cuantitativa que se utilizará en el proceso de toma de decisiones.
Es importante subrayar que la participación de diferentes actores sociales en el proceso de toma de decisiones en el ámbito de la gestión de residuos no tiene por objeto generar “la mejor política” o “la mejor combinación de tecnologías”.
De hecho, los actores que participan en la evaluación del rendimiento de un MSWMS tienen diferentes visiones, valores, intereses y requisitos diferentes. A modo de ejemplo, un sistema de gestión de residuos puede considerarse como costes para la administración o como una oportunidad para el desarrollo local en términos de empleo.
Los actores sociales pueden definir diferentes objetivos legítimos para cada dimensión (ecológica, social, económica, ambiental, técnica) y elegir “a la carta” un conjunto de indicadores de rendimiento adaptados a situaciones locales específicas.
Si aceptamos que hay diferentes visiones y conjuntos de indicadores de rendimiento para las diferentes partes interesadas, debemos aceptar que es improbable (o difícilmente posible) individualizar la “mejor estrategia o solución” que simultáneamente maximice todos los objetivos. Entonces, cuando las políticas se elaboran, habrá ganadores y perdedores entre los actores sociales, no importa la elección.
El verdadero valor añadido de la participación de los actores sociales en los procesos de toma de decisiones es que está produciendo políticas “robustas” y “justas” generando “útiles” aportaciones de información (relevantes y sólidas) al proceso de gobernanza y está incrementando la transparencia y la calidad del proceso de evaluación y toma de decisiones, que refleja los intereses individuales de los diferentes actores sociales involucrados.
En los territorios donde la calidad de la toma de decisiones de los responsables políticos locales ha sido seriamente cuestionada y la principal preocupación del público es la desconfianza en las organizaciones encargadas de la gestión de residuos municipales, este tipo de transparencia es necesaria porque puede reconstruir la confianza dañada entre los habitantes y gobierno.
Las políticas encaminadas a mejorar la gestión de un sistema local de gestión de residuos deben reconocer el papel central de los actores sociales, cuyas percepciones, narrativas y valores deben desempeñar un papel clave en la elección.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Rosaria Chifari
In the third Millennium, because of the global phenomenon of urbanization, Municipal Solid Waste Management is becoming an important issue for all the governments of the world in developed and developing countries.
The choice of a specific urban waste management system directly affects the metabolic pattern of a city and, as a consequence, the surrounding environment and the quality of life of its inhabitants. The risk of failures in the proper management of wastes can lead to the emergence of ecological, economic and health problems provoking social unrest.
But, why is it so difficult dealing with municipal solid waste management systems? Are policy decisions based on a real understanding of the relevant issues? …relevant to whom? Are the existing methods and tools able to deal with the complexity in defining which is the performance of a specific waste management system?
The definition of the performance of a Municipal Solid Waste Management System (MSWMS) is complex since it refers to different dimensions (ecological, economic, technical, socio-cultural and political) and different scales of analysis (spatial: household, urban zone, municipal, regional, national, and global; temporal: short-term versus long-term concerns).
Each MSWMS is operating within a specific ecological and socio-economic context that makes it special and will change in time both in terms of physical process and cultural values. Moreover, the urban waste sector involves several stakeholders having different legitimate but contrasting views.
The approaches generally used to base the choices of policies in the waste management field simplify the complexity of a real problem adopting a finite set of quantitative indicators of performance “one size fits all”. These “evidence-based policy” approaches are not appropriate for analyzing evolving socio-ecological systems and have the risk of omitting relevant aspects.
The decisions about what is relevant and what should be considered as an improvement in the performance of a MSWMS are taken in the pre-analytical phase of the assessment. This phase is required to guarantee the quality of the issue definition and the usefulness of the analysis in relation to goals, criteria, indicators and policy options considered as relevant by society. For this reason, these pre-analytical choices should not be carried out by consultants or officers alone, but they should be co-produced with those that will use the results of the analysis. An effective governance of MSWMS would require the ability of carrying out participatory processes in which experts can help the local communities and their administrators to make informed choices about robust policies in this field.
A proper understanding of the broader cultural, historic, socio-economic, institutional and ecological context in which the MSWMS is operating should be required before starting any quantitative assessment. This contextualization is needed to: (i) identify the main stakeholders and the narratives they endorse; (ii) recognize conflicting narratives; and (iii) define the criteria/attributes of performance required to be included in an integrated package of indicators in order to reflect the different perceptions of performance of a MSWMS found in its socio-ecological context.
In participatory processes, stakeholders should be involved first to define and validate the relevant issues framing the problem (phase of production of quantitative information) and then to check the quality of the quantitative representation and deliberate over chosen performance criteria and different alternatives (phase of the use of quantitative information).
Unfortunately, stakeholders’ engagements are generally consultative instead of deliberative. The use of deliberative participation is still considered “new” so, often end-users do not recognize its relevance.
The adoption of new approaches based on the engagement of a greater variety of social actors should be incentivised establishing appropriate stable platforms making an effective co-production possible and the use of quantitative information to be used in decision making processes.
It is important to underline that the use of the stakeholders’ engagement for decision-making process in the field of waste management is not aimed at generating the “best” policy or the “best combination of technologies”.
As a matter of fact, stakeholders involved in assessing the performance of a MSWMS have different visions, conflicting values, interests and requirements. As an example, a waste management system can be seen as costs for the administration or as an opportunity for local development in terms of jobs for citizens.
The social actors can define different legitimate objectives for each dimension (ecological, social, economic, environmental, and technical) and choose “à la carte” a set of performance indicators tailored to specific local situations.
If we accept that there are different visions and sets of performance indicators for the different stakeholders, we need to accept that it is improbable (or hardly possible) to individuate the “best strategy or solution” that simultaneously maximizes all objectives. Then, when policies are made, there will be winners and losers amongst the social actors, no matter the choice.
The real added value of the social actors’ involvement in decision making processes is producing “robust” and “fair” policies by generating “useful” inputs of information (relevant and robust) to the process of governance and by increasing the transparency and the quality of the process of evaluation and decision making reflecting the individual interests of the different social actors involved.
In territories where the quality of the decision making of the local policy makers has been seriously questioned and the principal concern of the general public is the mistrust in organizations in charge of  municipal waste management, this kind of transparency is mostly needed because it can rebuild the damaged trust between local inhabitants and the government.
Policies aimed at improving the performance of a local waste management system should acknowledge the central role of the social actors, whose perceptions, narratives and values must play a key role in the choice.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]