El 19 de novembre de 2018 van tenir lloc a Brussel·les les negociacions per fixar els límits de pesca, també coneguts com totals admissibles de captures (TAC) de les espècies de profunditat per als propers dos anys. Es tractava de l’última oportunitat per aconseguir el compromís adquirit en 2013 durant la reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC) que obliga els Estats membres a acabar amb la sobrepesca el 2015, quan fos possible, i el 2020 com a molt tard. No obstant això, el resultat d’aquestes negociacions debilita l’objectiu d’aconseguir la pesca sostenible a la UE.
Algunes de les espècies d’aigües profundes sobre les quals s’han decidit els seus límits de pesca per als propers dos anys estan avui encara més lluny d’estar gestionades sota paràmetres de sostenibilitat. Es tracta d’una mala notícia degut a la naturalesa vulnerable d’aquestes espècies, doncs les seves poblacions es col·lapsen ràpidament a causa del seu lent creixement i maduresa tardana.
Moltes d’aquestes espècies, entre les quals trobem el sabre negre, la bròtola de fang, el granader de roca, el rellotge ataronjat, el besuc de piga, els alfonsinos, així com diverses espècies de taurons de profunditat, han sofert una forta pressió pesquera en les últimes dècades, fet que ha provocat que moltes de les seves poblacions estiguin actualment esgotades, almenys regionalment. Aquest és el cas del rellotge ataronjat, diverses espècies de taurons d’aigües profundes i diverses espècies de granaders.
D’altres, en canvi, tenen un pitjor estat de conservació a escala més global i actualment ja es troben classificades en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Un aspecte que sembla no haver limitat excessivament als ministres de pesca de la UE a l’hora d’establir els seus límits de pesca per als propers dos anys.
En el cas del granader de roca, una espècie classificada com a “En Perill d’Extinció”, el consell científic recomanava per a aquesta espècie a l’àrea del Golf de Biscaia, aigües de Portugal i Açores, unes captures màximes de 1.289 tones. No obstant això, els ministres han acabat legislant un límit de captures de 2.281 tones, és a dir, un 77% superior.
Per als alfonsinos, espècie classificada com a “Gairebé Amenaçada”, les recomanacions científiques també han estat desateses. Mentre els científics aconsellaven 224 tones a la zona de l’Atlàntic nord-est i aigües adjacents, el Consell de ministres ha establert un límit de captures de 252 tones, un 13% superior.
En el cas del besuc de piga, una espècie classificada com a “Gairebé Amenaçada”, els científics han estat recomanant des 2014 zero captures a la zona de la Mar Cèltic, Canal de la Mànega i Golf de Biscaia. Concretament, la recomanació científica alertava que la població està molt esgotada i que aquesta espècie no s’hauria pescar, de manera que es recomana un TAC 0. No obstant això, el Consell de ministres ha tornat a desatendre aquestes recomanacions i ha acabat establint unes captures de 117 tones. L’únic aspecte mitjanament positiu per a aquesta espècie, és que els Estats membres involucrats en aquesta pesqueria s’han compromès a establir una sèrie de mesures per mitigar la seva captura. Entre elles tancaments temporals i espacials en zones amb presència de juvenils o, entre altres, augmentar la talla mínima fins a 35 cm. Restarà per veure si aquestes mesures s’implementen correctament, i a temps, per evitar el col·lapse de la població.
Pel que fa al rellotge ataronjat, una espècie d’una gran vulnerabilitat (les poblacions de la qual ja s’han col·lapsat en aigües europees), el Consell de Ministres continua sense establir un límit de captures i l’espècie continua classificada com a “prohibida”. No obstant això, aquesta prohibició, que a priori podria semblar encertada, no proporciona per si sola incentius per millorar la selectivitat, ni evitarà que es continuï capturant aquesta espècie de forma accidental. Per contra, els ministres de la UE haurien d’haver decidit un TAC zero pel rellotge ataronjat i haver establert en paral·lel una sèrie de mesures de mitigació per reduir al màxim les captures no desitjades sobre aquesta espècie.
Un altre dels aspectes més preocupants que han resultat d’aquestes negociacions, ha estat la decisió per part dels ministres de pesca de la UE d’eliminar les quotes de pesca per a sis poblacions (entre elles una de sabre negre, una altra de granader de roca i 4 de bròtola de fang). En eliminar aquests TAC, es passarà d’una situació en què les captures que anteriorment estaven limitades, passaran a partir d’ara a ser il·limitades, independentment de quin sigui l’estat de la població en un punt determinat en el temps. Una decisió que posa en perill el compliment dels requisits de la PPC d’acabar amb la sobrepesca i recuperar les poblacions de peixos.
L’eliminació d’un TAC d’una o diverses poblacions no objectiu, o d’espècies menys valorades comercialment, i l’obligació associada de descarregar les captures d’aquestes espècies, no resoldrà el problema dels descarts, ni reduirà el malbaratament en aquestes pesqueries, ni fomentarà millores addicionals en la selectivitat, tal com es buscava amb la introducció de l’obligació de desembarcament. El proper Consell de ministres de pesca decisiu tindrà lloc a poques setmanes, concretament el 20 de desembre, moment en el qual s’establiran els límits de pesca per a la majoria de les espècies comercials de l’Atlàntic nord-est. Tenint en compte que només queda un any i mig per arribar al termini final de 2020 per complir el requisit establert la PPC de posar fi a la sobrepesca per a totes les poblacions, el Consell de desembre serà també una prova determinant.
Recomanacions d’ONGs sobre límits de pesca d’espècies profundes 2019-2020