Gabriel Weber | Fellow d’ENT
Recentment, els bitcoins (juntament amb altres monedes digitals, de les quals és la més coneguda i àmpliament utilitzada) han generat una gran atenció. Van ser creats com una alternativa innovadora a l’actual sistema monetari centralitzat durant la crisi financera de 2007-2008. El preu del bitcoin ha estat molt volàtil i, malgrat diverses bombolles i caigudes, aquest va evolucionar del seu preu inicial de 0,001 USD (2009) a 19.783 USD (màxim històric el 17 de desembre de 2017). El bitcoin ha estat criticat per diversos motius, inclosos els seus requeriments energètics i la seva incidència sobre l’activitat delictiva, però també ha rebut suports com a alternativa als sistemes contemporanis de producció, circulació i ús del diner. Primer aquest article explica què és el bitcoin i després analitza l’economia política i l’ecologia política d’aquesta tecnologia financera.
Què és el bitcoin?
El bitcoin és la primera moneda digital descentralitzada, ja que el sistema funciona sense un banc central o administrador únic dins d’una xarxa d’igual a igual (Brito i Castell, 2013). La descentralització del diner ofert per monedes virtuals com el bitcoin té les seves arrels teòriques a l’escola austríaca d’economia (Banc Central Europeu 2012, von Hayek 1976). El bitcoin va ser creat per una persona desconeguda d’un grup amb el nom de Satoshi Nakamoto i llançat com a software de codi obert el 2009 (The New Yorker 2014). El registre de transaccions públic de bitcoin mostra que les adreces conegudes de Nakamoto contenen aproximadament un milió de bitcoins (valorats en 19 mil milions de dòlars al desembre de 2017), el que converteix a Nakamoto en l’única persona desconeguda per al públic entre les 50 persones més riques del món. El sistema de bitcoin recompensa als miners de bitcoin quan es guanyen el dret de comprometre una transacció a un bloc. Per obtenir aquestes recompenses, un miner competeix amb altres resolent un trencaclosques criptogràfic conegut com proof-of-work (POW) més ràpid que altres (Mishra, 2017). El sistema bitcoin ajusta la complexitat aproximadament cada 2 setmanes. Si els extractors resolen l’enigma en menys de 10 minuts, el sistema incrementa la seva complexitat. La competència entre miners va augmentar la complexitat en 10.000.000.000 de vegades des d’agost de 2009 a agost de 2017. Durant el mateix període, el poder i les transaccions computacionals totals de la xarxa bitcoin van créixer exponencialment (Mishra, 2017), mentre que la velocitat de computació no va créixer tan ràpid com la complexitat del procés d’extracció (Taylor, 2017).
Economia política i ecologia política
El bitcoin genera suports i disputes en tot l’espectre polític i més enllà. És recolzat per llibertaris (per la seva existència fora del sistema bancari institucional i control governamental; Henwood 2014), la dreta (pel seu escepticisme que el govern no assumeixi la total responsabilitat del sistema bancari regulat propens a la crisi) i l’esquerra (pel seu potencial per a la governança democràtica/alternativa al sector estatal i bancari centralitzat dirigit per l’elit, Scott 2014, Corvid 2013). Payu Harris, un desenvolupador del bitcoin i activista nadiu de la tribu Oglala Sioux va desenvolupar MazaCoin, un moneda digital per a les tribus indígenes per facilitar l’autodeterminació indígena, l’autonomia política i la prosperitat econòmica (Alcantara i Dick 2017, Browning 2014). Per contra, Bauwens i Kostakis (2013) argumenten que, en lloc de ser un projecte orientat als comuns i a satisfer les necessitats de la societat, bitcoin és una moneda que exhibeix un capitalisme “distributiu”. Aquesta nova forma de capitalisme s’adapta a l’era de la xarxa i utilitza les infraestructures d’igual a igual per aconseguir l’acumulació de capital (Kostakis i Giotitsas 2014).
La sostenibilitat ambiental del bitcoin és una qüestió controvertida ja que el sistema s’ha construït de manera similar a l’extracció d’un recurs natural: els costos i els esforços augmenten a mesura que el sistema arriba al límit màxim de recursos (Giungato, 2017 et al.). El 2016, quatre grups xinesos van representar més del 70 per cent de les transaccions a la xarxa bitcoin (Seybert i Katzenstein (2018), mentre que la majoria dels 2/3 del mix energètic xinès prové del carbó que s’extreu a la Xina i altres països, principalment a Austràlia i Indonèsia. S’ha comparat al bitcoin amb la “acumulació primitiva” colonial (Drayton, 2017, Moore, 2015), que comença amb prendre “gratuïtament” la riquesa ambiental i externalitzar els costos socials (per exemple, despossessió de grups indígenes en paisatges miners australians) i el cost ambiental de la cadena de producció del carbó, inclòs el canvi climàtic, la qualitat de l’aire contaminat (per exemple, de les emissions del carbó negre) i la pluja àcida (causada per les emissions de diòxid de sofre i òxids de nitrogen).
El consum d’energia de bitcoin és molt controvertit. Vranken (2017, p.1) estima que “el consum total d’energia de la xarxa bitcoin és de l’ordre de 100 MW”, mentre que el Bitcoin Energy Consumption Index (2018) estima 42,3 TWh/any, el que equival al consum d’energia del Perú. El consum d’energia prové de l’ús directe d’energia (funcionament dels centres de dades) i indirecte (producció dels ordinadors, construcció d’edificis, calefacció/refrigeració i il·luminació dels mateixos).
Sembla que la insostenibilitat ambiental i també diverses activitats criminals relacionades amb el bitcoin (per exemple, acusacions de ser un esquema Ponzi, el seu ús en mercats negres, evasió d’impostos i rentat de diners) han portat a la Xina a anunciar que prendrà mesures contra la mineria de bitcoin (Chen, Xiaojin, 2018; Hsu 2018) al gener de 2018. També Corea del Sud ha anunciat que està considerant prohibir el comerç de bitcoin i altres monedes digitals. El preu del bitcoin va caure un 40% en comparació amb desembre de 2017 i The Guardian (2018, p.1) va titular “La bombolla especulativa de bitcoin està a punt d’explotar i té molt recorregut per caure”.
Bitcoin pot considerar-se com una innovació tecnològica fascinant, que planteja preguntes importants sobre els sistemes ecològics i financers globals contemporanis. No obstant això, especialment a causa de la seva gran consum d’energia, no proporciona una alternativa viable. L’exemple de bitcoin mostra que el panorama digital és un camp cada vegada més polititzat amb diferents impactes sobre la sostenibilitat ambiental.
Bibliografía
Alcantara, C., Dick, C. (2017). Decolonization in a Digital Age: Cryptocurrencies and Indigenous Self-Determination in Canada. Canadian Journal of Law & Society/La Revue Canadienne Droit et Société, 1-17.
Bauwens, M., Kostakis, V. (2013). The Reconfiguration of Time and Place After the Emer- gence of Peer-to-Peer Infrastructures. In Hybrid City: Subtle rEvolutions Proceedings, 295–298. Athens: National Kapodistrian University of Athens.
Bitcoin Energy Consumption Index (2018). Bitcoin Energy Consumption Index Chart. Retrieved 18. January 2018 from https://digiconomist.net/bitcoin-energy-consumption.
Browning, L. (2014). Oglala Sioux hope Bitcoin alternative, MazaCoin, will change economic woes. Newsweek, 14 August 2014. Retrieved 16. January 2018 from http://www.newsweek.com/2014/08/22/tribe-brought-you-custers-last-stand-sitting-bulls-bitcoin-264440.html
Brito, J., Castillo, A. (2013). Bitcoin: A Primer for Policymakers. Mercatus Center. George Mason University. Retrieved 16 January 2018 from https://www.mercatus.org/system/files/Brito_BitcoinPrimer.pdf
Chen, J., Xiaojin, R. (2018). PBOC gets tougher on bitcoin. China Daily, 5 January 2018. Retrieved 16 January 2018 from http://usa.chinadaily.com.cn/a/201801/05/WS5a4eb4cba31008cf16da527c.html
European Central Bank (2012). Virtual Currency Schemes. October 2012. Retrieved 16. January 2018 from https://www.ecb.europa.eu/pub/pdf/other/virtualcurrencyschemes201210en.pdf
Giungato, P., Rana, R., Tarabella, A., Tricase, C. (2017). Current Trends in Sustainability of Bitcoins and Related Blockchain Technology. Sustainability, 9(12), 2214.
Hayek, F. (1976). Denationalization of Money (Institute of Economic Affairs, London). 1978.
Henwood, D. (2014) Is Bitcoin the Future of Money? Libertarians and leftists alike predict a world of competing digital currencies. The Nation, 19 May 2014. Retrieved 17. January 2018 from https://www.thenation.com/article/bitcoin-future-money/
Hsu, S. (2018) China’s Shutdown Of Bitcoin Miners Isn’t Just About Electricity. Forbes Asia, 15. January 2018. Retrieved 17. January 2018 from https://www.forbes.com/sites/sarahsu/2018/01/15/chinas-shutdown-of-bitcoin-miners-isnt-just-about-electricity/#106137dd369b
Kostakis, V., Giotitsas, C. (2014). The (A) political economy of bitcoin. tripleC: Communication, Capitalism & Critique. Open Access Journal for a Global Sustainable Information Society, 12(2), 431-440.
Moore, J.W. (2015) Capitalism in the web of life: Ecology and the accumulation of capital: Verso. London 2015. Pp. 316
Seybert, L. A., Katzenstein, P. (2018). 6 High-Tech: Power and Unpredictability at the Technological Frontier and in Bitcoin. Protean Power, 146, 124.
The Guardian (2018) Bitcoin speculative bubble is bursting and has long way to fall. The Guardian 18. January 2018. Retrieved 19. January 2018 from https://www.theguardian.com/technology/2018/jan/18/bitcoin-speculative-bubble-bursting-long-way-to-fall-economists-warn
Vranken, H. (2017). Sustainability of bitcoin and blockchains. Current Opinion in Environmental Sustainability, 28, 1-9.