Development of a municipal solid waste management decision support tool for Naples, Italy

Nàpols ha experimentat una greu mala gestió de residus durant les últimes dècades. El tràfic il·lícit de deixalles, la manca d’un pla municipal apropiat de gestió de residus sòlids i la subvenció a la generació d’energia a partir de la incineració indiscriminada de residus van generar disturbis socials i una incessant paràlisi dels serveis de residus durant gran part del final dels anys noranta i principis del 2000. La situació dels residus a Nàpols és un “punt calent” que no pot ser simplement descrit o explicat per models o anàlisis teòrics i lineals basats en indicadors de residus convencionals. Es proposa un nou enfocament per a l’avaluació del del sistema de gestió de deixalles sòlids urbans per superar les limitacions dels mètodes convencionals. Quan es tracta de la producció i l’ús d’informació científica per a la governança, els científics, especialment els que s’utilitzen per “limitar números” tenen seriosos problemes per aportar una contribució útil al procés de presa de decisions. Aquest article presenta un mètode útil per organitzar un procés de producció i ús d’informació científica en el qual tant els científics com els altres actors socials poden tenir un intercanvi bidireccional i constructiu d’informació. L’objectiu d’aquest mètode és garantir la qualitat del procés de generació i ús de la ciència quantitativa per generar deliberacions informades sobre les polítiques sobre la gestió de residus sòlids municipals. L’enfocament proposat es basa en la teoria de la xarxa metabòlica i en l’anàlisi integrat multi-escala del metabolisme de la societat i dels ecosistemes. El patró metabòlic actual dels residus sòlids municipals a l’Àrea Metropolitana de Nàpols es descriu i quantifica a través d’escales i dimensions jeràrquiques. L’anàlisi mostra que l’actual sistema napolità de gestió de residus es caracteritza per una elevada proporció (60%) de residus tractats fora de l’àmbit metropolità i una baixa taxa de recollida selectiva (37%). Simulació de (i) autosuficiència metropolitana de disposició final de residus urbans, i (ii) augment de l’índex de reciclatge mostren, respectivament (i) un increment en la càrrega financera i en l’impacte ambiental local; (Ii) una disminució de l’impacte mediambiental local i un augment dels costos d’explotació i una major necessitat de capacitat local de tractament de residus.