Marga López | Fundació ENT
Gener de 2022
L’emergència climàtica és un fet. Des de fa dècades. Però ha calgut trobar-nos en una situació límit per començar a girar el cap i parar l’orella. Allò de “posar fil a l’agulla” encara està per venir. S’estan perdent les grans masses forestals, de fet, ja comencen a produir més CO2 del que capturen (Gatti et al., 2020), el gel de les regions polars es va convertint en líquid i amenaça les zones costaneres, la biodiversitat animal i vegetal va desapareixent amb gran impacte en les produccions agrícoles. Les grans potències amb els ulls posats en llocs com l’Àrtic o les selves, per aprofitar els recursos naturals que, de fet, ens pertanyen a tothom.
La pandèmia ha posat de rellevància la necessitat i disponibilitat d’espais amplis i lliures en els entorns urbans. Per tal de garantir la seguretat quan ens van deixar sortir al carrer, havíem de guardar distància amb altres persones, la qual cosa ens posava en una situació de compromís si volguéssim sortir a prendre el sol a la mateixa hora. Una recomanació habitual indica que l’espai verd en zones urbanes no hauria de ser inferior a 10-15 m2 per habitant. En una comarca densificada com és el Baix Llobregat, amb una població de més de 830.000 habitants (Idescat), aquesta disponibilitat mínima hauria de ser de 834 ha. La realitat és que cada persona disposa de 5,8 m2 de superfície total, que si ho referim a zona de boscos baixa a 2,3 m2. I si ho referim als parcs urbans (web Turisme del Baix Llobregat) ja ens posem per sota de 1 m2. Són molts els estudis que han demostrat els beneficis per a la salut de les zones verdes als espais urbans (Röbbel, 2020; FAO, 2016), com la millor capacitat intel·lectual de les criatures o la menor mortalitat (Rojas-Rueda et al., 2019; Bijnenens et al., 2020). De fet, algunes recomanacions indiquen que les persones haurien de tenir a l’abast i a menys de 300 m o 5 minuts a peu de distància una zona verda per al lleure (European Environment Agency, 2002; Natural England, 2010; ten Brink et al, 2016; WHO, 2016) i en aquesta comarca només es compleix per aquelles que viuen en els límits urbans o que realment tenen un parc urbà a prop. La planificació i gestió dels espais lliures, malgrat tenir un recorregut llarg, no sempre ha estat ben definida i concordant amb les necessitats (Domènec, nd).
El Baix Llobregat és una comarca agrícola per naturalesa donada la riquesa de les seves terres deltaiques, que presenta productes identitaris com la carxofa Prat, l’espàrrec de Gavà, la cirera del Baix Llobregat i el gall pota blava. A més, trobem també el delta del Llobregat, amb més de 900 hectàrees declarades ZEPA protegides per la Xarxa Natura 2000, de les quals gairebé 500 ha són Reserva Natural Parcial. Aquestes zones estan amenaçades per la construcció residencial i per l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
La velocitat desfermada de construcció, que va tenir el seu auge entre finals dels anys 90 i mitjans dels 2000, va propiciar que a Catalunya s’iniciessin més de 120.000 promocions de les quals només 80.000 es van dur a terme (Gencat, 2020). Només a Espanya l’any 2005 es va construir més habitatge que en el conjunt d’altres països com França, Alemanya i Regne Unit junts (Puig-Ventosa, 2009). Amb la crisi econòmica, la nova construcció es va reduir a valors inferiors a 20.000, i el ritme de finalització es va harmonitzar amb el de construcció. La densitat de població a la comarca ha passat de 1.347 habitant per km2 al 1998 a 1.714 al 2021.
Les previsions de creixement poblacional per a la taxa bruta de creixement a la comarca venen experimentat un descens continuat en els últims anys, arribant a un valor de 0,25 habitants per cada mil a 2020 (Idescat). És a dir, un increment de 210 persones. En el conjunt de municipis que conformen l’àmbit metropolità s’ha experimentat una regressió anual de -0,9 habitants per cada mil. Aquest últim període ha estat marcat per la pandèmia, la incorporació del teletreball a moltes feines o la necessitat de noves iniciatives laborals, el que pot haver fomentat el moviment poblacional cap a zones allunyades de l’àmbit metropolità.
Així i tot, es continuen fomentant promocions d’habitatge en una zona prou pressionada com és el Baix Llobregat. Actualment hi ha una planificació urbanística de més de 30 projectes amb una afectació de gairebé 2.000 ha, de les quals unes 700 donaran lloc a prop de 70.000 habitatges. Plans que venen de previsions fetes els segle passat i que no han estat actualitzats a les condicions actuals, tan canviants en els últims temps. En una comarca en la que el creixement esperat està en clar descens, s’incrementa la superfície asfaltada i es perden possibilitats d’augmentar l’espai per a les persones. En aquestes condicions difícilment es pot assolir els 10-15 m2 per persona recomanats. Potser hi ha espai físic per a suportar aquest creixement urbanístic, però clarament no és sostenible ni necessari en les condicions actuals. En tota la comarca el nombre d’habitatges buits es troba al voltant del 10% del total (Idescat).
En projectes innovadors sobre Ciutats Verdes es promou la creació d’espais verds reals alternatius als existents i amb objectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (FAO, 2020a; FAO, 2020b), el que no és el mateix que acompanyar d’espais verds les urbanitzacions de nova creació, que incrementen el nombre de persones a l’hora que es redueix l’espai lliure. En les promocions urbanístiques, a fi de simular una salvada zona verda, els parterres, placetes o petites zones enjardinades es consideren com a una zona verda.
Sovint, les decisions relacionades amb els plans de ciutats verdes es troba en mans de responsables polítics amb càrrecs de rellevància relacionats amb la sostenibilitat (Jornada Green Cities, 2021), que es contraposen amb les decisions que prenen a nivell local.
Els espais verds, com parcs, jardins, places, etc., han jugat tradicionalment un paper molt important en la societat i alguns estan molt arrelats a la vida dels municipis sent un vincle intergeneracional i social. Són espais que han complert funcions de centres de reunió, activitats socials, integració del veïnat, esdeveniments, esports, i en fi, espais oberts lliures on es pot gaudir dins els entorns urbans d’un xic de natura, com els horts urbans, que recuperen activitats ja deslligades de la vida urbanita i que no tenen cabuda si no es preserven zones realment lliures d’asfalt. El freqüent abandó i conseqüent degradació d’aquestes zones és sovint la raó que justifica la seva mutació cap a la urbanització i privatització del terreny, suposant un benefici molt més lucratiu alhora que una pèrdua d’espai lliure i comunitari.
És evident que per a les administracions locals els ingressos procedents de tot allò que té a veure amb la construcció suposen una font principal degut a les taxes i impostos que se’n deriven (Puig-Ventosa, 2009), i que pot representar fins el 50% o més, tal i com es pot veure en els pressupostos públics dels ajuntaments. Així i tot, donades les circumstàncies actuals d’emergència climàtica, socials i sanitàries, ja és hora que aquestes administracions facin esforços en trobar millors alternatives i tenir més imaginació a l’hora de buscar recursos econòmics. I no, no és una qüestió d’ignorància. És una qüestió de valoració, sovint subjectiva, parcial, interessada i esbiaixada. Hi ha coses que no haurien de tenir preu, les quals el seu valor és incalculable de cara al paper que tenen per a la societat. Com els espais verds urbans. Un parterre no hauria de ser considerat una zona verda. Un edifici verd no es una zona verda. Restaurar un camí no és ampliar les zones verdes… Cal fer coincidir els interessos, sobretot econòmics, amb les necessitats reals i no les necessitats imposades. Si això no succeeix, el concepte de sostenibilitat fa fallida i tota la resta seran pedaços.
Com arribem a les regions polars? Bé, podríem fer aquesta associació: la gent que està contenta en el seu entorn el gaudeix, l’utilitza, el freqüenta i per tant fomenta que hi hagi manteniment dels espais que gaudeix. Valora allò que té a prop i ho defensa, perquè li satisfà les necessitats. Fa vida de barri, participa del comerç local i enriqueix l’entorn amb la seva sola presència, l’emplena. Passa més temps a l’exterior, millora la salut i enforteix la comunicació amb la comunitat. Si a més pot teletreballar, no té necessitat d’anar més lluny, si més no, en les seves rutines diàries. Redueix el transport, tant públic com privat, i per tant el consum energètic. Redueix la seva petjada ecològica. I en conseqüència, contribueix a reduir la degradació de les regions polars.
Potser és utòpic, però si es perden aquests espais no hi haurà ni utopia en la que pensar. Pensem què estem fent. I això del Baix Llobregat i alguns dels seus municipis és només un petit exemple…
Referències
GENCAT, 2020. Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya. Disponible a : https://habitatge.gencat.cat/web/.content/home/dades/estadistiques/03_Informe_sobre_el_sector_de_l_habitatge_a_Catalunya/informe_sobre_el_sector_de_lhabitatge_a_catalunya/docs/Informe_20.pdf. Data de consulta 12/1/2022
Bijnens, E.M., Derom, C., Thiery, E., Weyers, S., Nawrot, T.S. 2020. Residential green space and child intelligence and behavior across urban, suburban, and rural areas in Belgium: A longitudinal birth cohort study of twins. PLoS Med 17(8): e1003213. DOI:https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1003213
Domènech, M. nd. La planificació i gestió dels espais lliures a la província de Barcelona Evolució i progressos al llarg de tres dècades. https://parcs.diba.cat/web/documentacio/articles/article-1
European Environment Agency, 2002. Towards an urban atlas. Assessment of spatial data on 25 European cities and urban areas. Environmental issue report No 30. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/ca1e63d7-0bc6-4ce3-88f7-a592750f2e0a
FAO. 2016. Beneficios de los árboles urbanos. https://www.fao.org/3/C0024S/c0024s.pdf
FAO. 2020a. Green Cities Initiative – Green cities action programme: building back better. https://www.fao.org/3/cb0848en/cb0848en.pdf
FAO. 2020b. Ciudades verdes: para reconstruir mejor en aras de los ODS – Un nuevo e importante proyecto. https://www.fao.org/3/cb0828es/cb0828es.pdf; https://www.fao.org/3/cb0827es/cb0827es.pdf
Gatti, L.V, Basso, L.S., Miller, J.B., Gloor, M., Gatti Domingues, L., Cassol, H.L.G., Tejada, G., Aragão, L.E.O.C., Nobre, C., Peters, W., Marani, L., Arai, E., Sanches, A.H., Corrêa, S.M., Anderson, L., von Randow, C., Correia, C.S.C., Crispim, S.P., Neves, R.A.L. 2020. Amazonia as a carbon source linked to deforestation and climate change. Nature, 7867(595):388—393. DOI: 10.1038/s41586-021-03629-6. https://www.nature.com/articles/s41586-021-03629-6.epdf?sharing_token=Ga9Zd-incby0mSNpbj61BtRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0NILaci0q8CXtVe4JKM-xF0Z0ZQpmJpnpSclAjJeIV-vMROrntYFZcliSmQhl3T4dWu6rdGb2qHTNrY7q6aOXn4GJedrMpyF3-V14-cgpSqEbEaLvhaftZlOku9D8XH7W5vGGoKNYWR5KpiBGHq204tCL6_hdVVUUIUEKBBdKBhjg%3D%3D&tracking_referrer=www.bbc.com
IDESCAT. https://www.idescat.cat/
Jornada Green Cities, 2021. https://greencities.fycma.com/wp-content/uploads/2021/07/Programme-Greencities-S-Moving-2021.pdf
Natural England, 2010. Nature Nearby: Accessible Natural Greenspace Guidance. http://www.ukmaburbanforum.co.uk/docunents/other/nature_nearby.pdf
Puig-Ventosa, I. 2009. The unsustainable dependence of Sapnish local treasuries on taxes and charges related to construction activities. In: Cottrell, J., Milne, J.E., Ashiabor, H., Kreiser, L., Deketelaere, K. Critical issues in environmental taxation. International and comparative perspectives. Volume VI. Oxford University Press. p:661-679.
Röbbel, N. 2020. Los espacios verdes: un recurso indispensable para lograr una salud sostenible en las zonas urbanas. https://www.un.org/es/chronicle/article/los-espacios-verdes-un-recurso-indispensable-para-lograr-una-salud-sostenible-en-las-zonas-urbanas
Rojas-Rueda, D., Nieuwenhuijsen, M.J., Gascon, M., Perez-Leon, D., Mudu, P. 2019. Green spaces and mortality: a systematic review and meta-analysis of cohort studies. Lancet Planet Health 2019; 3: 469–77. DOI:https://doi.org/10.1016/S2542-5196(19)30215-3
ten Brink P., Mutafoglu K., Schweitzer J-P., Kettunen M., Twigger-Ross C., Baker J., Kuipers Y., Emonts M., Tyrväinen L., Hujala T. and Ojala A. 2016. The Health and Social Benefits of Nature and Biodiversity Protection. A report for the European Commission (ENV.B.3/ETU/2014/0039), Institute for European Environmental Policy, London/Brussels.
Turisme del Baix Llobregat. https://www.turismebaixllobregat.com/ca/parcs-jardins
WHO, 2016. Urban green spaces and Health. https://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0005/321971/Urban-green-spaces-and-health-review-evidence.pdf