Miquel Ortega | Fundació ENT
Els darrers anys està augmentant significativament la pressió social per afrontar les problemàtiques derivades de les contaminacions generades a l’àmbit urbà. Per què ara? De fet, en alguns contaminants locals estem en mínims històrics -molt a poc a poc (massa) estem guanyant la batalla-, en altres, en canvi, com en el cas de les d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, estem en ple repunt després d’una disminució directament vinculada a la crisi econòmica.
Per tant, l’increment de la demanda social de prendre mesures no s’explica pel nivells d’emissions o immissions de contaminants, calen altres claus interpretatives. Crec que alguns dels factors que poden haver ajudat són aquests:

  • L’abandonament progressiu a la comunicació d’un enfocament excessivament tecnocràtic i la seva substitució per una comunicació més comprensible per la majoria de la població. Aquest canvi ja s’ha produït a gairebé tots els moviments socials, i algunes administracions de tot el món comencen a fer aquest gir en l’àmbit dels contaminants atmosfèrics: ja no es parla de “qualitat de l’aire” com s’ha fet durant molt de temps, ara es parla directament de “contaminació”, un terme molt més clar, directe i comprensible per a la ciutadania en general.
  • El canvi d’enfocament d’una comunicació orientada en les emissions generades i l’impacte sobre el medi, a una comunicació molt centrada en els efectes sobre la salut. Un exemple el tenim en com cada vegada més la contaminació local s’explica en termes de mortalitat prematura o malalties sobre els humans, i menys en el volum d’emissions generat -o evitat-, o els impactes sobre la resta de l’ecosistema. Pels mitjans generalistes és un tipus de comunicació molt més atractiu i comprensible (especialment tenint en compte que tenen cada vegada menys especialistes als mitjans) pel que la comunicació s’estén més. Un exemple en aquest sentit és per exemple la comunicació de Londres on es parla d’un “toxicity tax” per fer referència a un impost als vehicles més contaminants.
  • El canvi de l’orientació dels objectius polítics: del compliment estricte de les lleis a les polítiques aspiracionals. Es pot veure com cada vegada més els moviments socials, i de manera incipient les administracions vinculen els objectius de les polítiques ambientals amb els de l’Organització Mundial de la Salut i no només al compliment de les exigències legals, normalment més laxes. Aquesta vinculació amb polítiques aspiracionals és un element comú amb altres polítiques contemporànies que afavoreix la vinculació emocional dels actors socials i la seva mobilització.
  • Una aproximació integral a la problemàtica, enfront al fraccionament típic tecno-administratiu. Així doncs, a la comunicació es barregen els missatges de diversos contaminants, principalment contaminants locals i gasos amb efecte d’hivernacle. En alguns àmbits comencen a incorporar-se també als mateixos missatges altres factors com el soroll i el verd. Això suposa un repte molt important per a la comunicació de les administracions públiques, molt acostumades al fraccionament dels missatges, però comporta un efecte mobilitzador molt més gran. Als moviments socials aquesta via està molt més desenvolupada, per exemple la crisi climàtica i crisi sobre la biodiversitat es tracten conjuntament en molts fòrums. Ja estem veient a algunes administracions una intensificació de la comunicació institucional en aquesta mateixa direcció -tot i la resistència des d’alguns àmbits tècnics- perquè permet evitar l’excessiu fraccionament de missatges, fet que disminueix l’impacte polític.

Aquest nou marc més comprensible, més integrador, més aspiracional i més vinculat a la salut, afavoreix la vinculació emocional de la població i la seva mobilització. Es generen per tant noves oportunitats per desenvolupar polítiques públiques més agosarades per afrontar els canvis necessaris.
Però al mateix temps una comunicació excessivament emocional pot acabar en el desenvolupament de polítiques més “discursives” que en canvis reals, i afavoreix la incorporació de posicionaments poc basats en fets reals, confonent-se informació i opinió fins a nivells extrems, o distorsionant la importància relativa de les decisions preses, pel que és més necessari que mai aportar informació precisa per garantir que la discussió pública es porta a terme amb un mínim de rigor. És en aquest context que la Fundació ENT ha decidit recolzar el projecte contaminacio.net, un nou canal de comunicació centrat en aportar informació de qualitat al context de Barcelona en l’àmbit de les contaminacions. Una aposta comunicativa pensada per a periodistes, creadors d’opinió, membres d’organitzacions socials i ciutadans no especialistes amb ganes d’entendre millor què és la contaminació. Tant de bo sigui un projecte útil per afavorir el canvi socio-econòmic necessari per afrontar exitosament les problemàtiques vinculades a les contaminacions a les ciutats, i la seva relació amb les contaminacions globals.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Miquel Ortega | Fundació ENT
En los últimos años está aumentando significativamente la presión social para afrontar las problemáticas derivadas de las contaminaciones generadas en el ámbito urbano. ¿Por qué ahora? De hecho, en algunos contaminantes locales estamos en mínimos históricos -muy poco a poco (demasiado) estamos ganando la batalla-, en otros, en cambio, como en el caso de las de emisiones de gases de efecto invernadero, estamos en pleno repunte después de una disminución directamente vinculada a la crisis económica.
Por lo tanto, el incremento de la demanda social de tomar medidas no se explica por niveles de emisiones o inmisiones de contaminantes, se necesitan otras claves interpretativas. Creo que algunos de los factores que pueden haber ayudado son estos:

  • El abandono progresivo a la comunicación de un enfoque excesivamente tecnocrático y su sustitución por una comunicación más comprensible para la mayoría de la población. Este cambio ya se ha producido en casi todos los movimientos sociales, y algunas administraciones de todo el mundo empiezan a hacer este giro en el ámbito de los contaminantes atmosféricos: ya no se habla de “calidad del aire” como se ha hecho durante mucho tiempo, ahora se habla directamente de “contaminación”, un término mucho más claro, directo y comprensible para la ciudadanía en general.
  • El cambio de enfoque de una comunicación orientada en las emisiones generadas y el impacto sobre el medio, a una comunicación muy centrada en los efectos sobre la salud. Un ejemplo lo tenemos en cómo cada vez más la contaminación local se explica en términos de mortalidad prematura o enfermedades sobre los humanos, y menos en el volumen de emisiones generado -o evitado-, o los impactos sobre el resto del ecosistema. Para los medios generalistas es un tipo de comunicación mucho más atractivo y comprensible (especialmente teniendo en cuenta que tienen cada vez menos especialistas) por lo que la comunicación se extiende más. Un ejemplo en este sentido es por ejemplo la comunicación de Londres donde se habla de una “toxicity tax” para hacer referencia a un impuesto a los vehículos más contaminantes.
  • El cambio de la orientación de los objetivos políticos: del cumplimiento estricto de las leyes a las políticas aspiracionales. Se puede ver como cada vez más los movimientos sociales, y de manera incipiente las administraciones vinculan los objetivos de las políticas ambientales con los de la Organización Mundial de la Salud y no sólo al cumplimiento de las exigencias legales, normalmente más laxas. Esta vinculación con políticas aspiracionales es un elemento común con otras políticas contemporáneas que favorece la vinculación emocional de los actores sociales y su movilización.
  • Una aproximación integral a la problemática, frente al fraccionamiento típico tecno-administrativo. Así pues, la comunicación se mezclan los mensajes de varios contaminantes, principalmente contaminantes locales y gases de efecto invernadero. En algunos ámbitos comienzan a incorporarse también a los mismos mensajes otros factores como el ruido y el verde. Esto supone un reto muy importante para la comunicación de las administraciones públicas, muy acostumbradas al fraccionamiento de los mensajes, pero conlleva un efecto movilizador mucho mayor. A los movimientos sociales esta vía está mucho más desarrollada, por ejemplo la crisis climática y crisis sobre la biodiversidad se tratan conjuntamente en muchos foros. Ya estamos viendo en algunas administraciones una intensificación de la comunicación institucional en esta misma dirección -a pesar de la resistencia desde algunos ámbitos técnicos- porque permite evitar el excesivo fraccionamiento de mensajes, lo que disminuye el impacto político.

Este nuevo marco más comprensible, más integrador, más aspiracional y más vinculado a la salud, favorece la vinculación emocional de la población y su movilización. Se generan por tanto nuevas oportunidades para desarrollar políticas públicas más osadas para afrontar los cambios necesarios.
Pero al mismo tiempo una comunicación excesivamente emocional puede terminar en el desarrollo de políticas más “discursivas” que en cambios reales, y favorece la incorporación de posicionamientos poco basados ​​en hechos reales, confundiéndose información y opinión hasta niveles extremos, o distorsionando la importancia relativa de las decisiones tomadas, por lo que es más necesario que nunca aportar información precisa para garantizar que la discusión pública se lleva a cabo con un mínimo de rigor. Es en este contexto que la Fundació ENT ha decidido apoyar el proyecto contaminacio.net, un nuevo canal de comunicación centrado en aportar información de calidad al contexto de Barcelona en el ámbito de las contaminaciones. Una apuesta comunicativa pensada para periodistas, creadores de opinión, miembros de organizaciones sociales y ciudadanos no especialistas con ganas de entender mejor qué es la contaminación. Ojalá sea un proyecto útil para favorecer el cambio socio-económico necesario para afrontar exitosamente las problemáticas vinculadas a las contaminaciones en las ciudades, y su relación con las contaminaciones globales.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Over the last years social pressure has been significantly increasing to face the problems derived from pollution generated in the urban environment. Why now? In fact, for some local pollutants we are at historical lows – little by little (maybe too slowly) we are winning the battle – for others, instead, as in the case of greenhouse gas emissions, we are in full rise after a decrease directly linked to the economic crisis.
Therefore, the increase in social demand for taking measures is not explained by the levels of emissions or immissions of pollutants, other interpretative keys are hence necessary. I think some of the factors that may have helped are the following:

  • The progressive abandonment  of an excessively technocratic approach to communication and its substitution for amore comprehensible type of communication to the majority of the population. This change has already occurred in almost all social movements, and some administrations around the world are starting to make this turn in the field of atmospheric pollutants: we no longer talk about “air quality”, now we talk directly about “pollution”, a much clearer, direct and understandable term for citizens in general.
  • The  change of approach from   a lexis  oriented to generated emissions and its impact on the environment, to  a lexis focused on health effects. For instance, increasingly local pollution is explained in terms of premature mortality or illnesses in humans, and less on the volume of emissions generated – or avoided -, or its impacts on the rest of the ecosystem . For the generalist media this type of vocabulary is much more attractive and understandable (especially considering that they have fewer and fewer specialists in the subject in the media) so that communication extends more. An example in this regard is the   expression  from London where a “toxicity tax” is used to refer to a tax on the most polluting vehicles.
  • The change in the political objectives orientation: from strict legal compliance to aspirational policies. You can see more and more how social movements, and in an emerging way the administrations, are linking the objectives of environmental policies with those of the World’s Health Organization and not just with those of legal compliance, which are usually lax. This connection with aspirational policies is a common element with other contemporary policies that favor the emotional ties of social actors and their mobilization.
  • An integral problem approach, as opposed to the typical techno-administrative division. Thus, communication mixes the messages of various pollutants, mainly local pollutants and greenhouse gases. In some areas, other factors such as noise and green are beginning to be incorporated into the same messages. This is a very important challenge for the communication of public administrations, who are very used to the fractionation of messages, but it has a much greater mobilizing effect. In Social movements this path is much more developed, for example, the climate crisis and biodiversity crisis are discussed jointly in many forums. We are already seeing in some administrations an intensification of  institutional communication in this same direction – despite the resistance from some technical areas – because it helps to avoid the excessive fractionation of messages, which diminishes political impact.

This new, more understandable, more integrating, more aspirational and health-related framework favors the emotional attachment of the population and its mobilization. New opportunities are thus generated to develop more bold public policies to meet the necessary changes.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]