Miquel Ortega | Fundació ENT
Els darrers anys està augmentant significativament la pressió social per afrontar les problemàtiques derivades de les contaminacions generades a l’àmbit urbà. Per què ara? De fet, en alguns contaminants locals estem en mínims històrics -molt a poc a poc (massa) estem guanyant la batalla-, en altres, en canvi, com en el cas de les d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, estem en ple repunt després d’una disminució directament vinculada a la crisi econòmica.
Per tant, l’increment de la demanda social de prendre mesures no s’explica pel nivells d’emissions o immissions de contaminants, calen altres claus interpretatives. Crec que alguns dels factors que poden haver ajudat són aquests:
- L’abandonament progressiu a la comunicació d’un enfocament excessivament tecnocràtic i la seva substitució per una comunicació més comprensible per la majoria de la població. Aquest canvi ja s’ha produït a gairebé tots els moviments socials, i algunes administracions de tot el món comencen a fer aquest gir en l’àmbit dels contaminants atmosfèrics: ja no es parla de “qualitat de l’aire” com s’ha fet durant molt de temps, ara es parla directament de “contaminació”, un terme molt més clar, directe i comprensible per a la ciutadania en general.
- El canvi d’enfocament d’una comunicació orientada en les emissions generades i l’impacte sobre el medi, a una comunicació molt centrada en els efectes sobre la salut. Un exemple el tenim en com cada vegada més la contaminació local s’explica en termes de mortalitat prematura o malalties sobre els humans, i menys en el volum d’emissions generat -o evitat-, o els impactes sobre la resta de l’ecosistema. Pels mitjans generalistes és un tipus de comunicació molt més atractiu i comprensible (especialment tenint en compte que tenen cada vegada menys especialistes als mitjans) pel que la comunicació s’estén més. Un exemple en aquest sentit és per exemple la comunicació de Londres on es parla d’un “toxicity tax” per fer referència a un impost als vehicles més contaminants.
- El canvi de l’orientació dels objectius polítics: del compliment estricte de les lleis a les polítiques aspiracionals. Es pot veure com cada vegada més els moviments socials, i de manera incipient les administracions vinculen els objectius de les polítiques ambientals amb els de l’Organització Mundial de la Salut i no només al compliment de les exigències legals, normalment més laxes. Aquesta vinculació amb polítiques aspiracionals és un element comú amb altres polítiques contemporànies que afavoreix la vinculació emocional dels actors socials i la seva mobilització.
- Una aproximació integral a la problemàtica, enfront al fraccionament típic tecno-administratiu. Així doncs, a la comunicació es barregen els missatges de diversos contaminants, principalment contaminants locals i gasos amb efecte d’hivernacle. En alguns àmbits comencen a incorporar-se també als mateixos missatges altres factors com el soroll i el verd. Això suposa un repte molt important per a la comunicació de les administracions públiques, molt acostumades al fraccionament dels missatges, però comporta un efecte mobilitzador molt més gran. Als moviments socials aquesta via està molt més desenvolupada, per exemple la crisi climàtica i crisi sobre la biodiversitat es tracten conjuntament en molts fòrums. Ja estem veient a algunes administracions una intensificació de la comunicació institucional en aquesta mateixa direcció -tot i la resistència des d’alguns àmbits tècnics- perquè permet evitar l’excessiu fraccionament de missatges, fet que disminueix l’impacte polític.
Aquest nou marc més comprensible, més integrador, més aspiracional i més vinculat a la salut, afavoreix la vinculació emocional de la població i la seva mobilització. Es generen per tant noves oportunitats per desenvolupar polítiques públiques més agosarades per afrontar els canvis necessaris.
Però al mateix temps una comunicació excessivament emocional pot acabar en el desenvolupament de polítiques més “discursives” que en canvis reals, i afavoreix la incorporació de posicionaments poc basats en fets reals, confonent-se informació i opinió fins a nivells extrems, o distorsionant la importància relativa de les decisions preses, pel que és més necessari que mai aportar informació precisa per garantir que la discussió pública es porta a terme amb un mínim de rigor. És en aquest context que la Fundació ENT ha decidit recolzar el projecte contaminacio.net, un nou canal de comunicació centrat en aportar informació de qualitat al context de Barcelona en l’àmbit de les contaminacions. Una aposta comunicativa pensada per a periodistes, creadors d’opinió, membres d’organitzacions socials i ciutadans no especialistes amb ganes d’entendre millor què és la contaminació. Tant de bo sigui un projecte útil per afavorir el canvi socio-econòmic necessari per afrontar exitosament les problemàtiques vinculades a les contaminacions a les ciutats, i la seva relació amb les contaminacions globals.