Dr. Ignasi Puig Ventosa. ENT Medi Ambient i Gestió. @I_PuigVentosa
El 2 de juliol la Comissió Europea va presentar el Circular Economy Package (CEP). Es tracta d’una comunicació (COM(2014) 398 final Capa una economia circular: un programa de zero residus per Europa i un annex), més una proposta legislativa (COM(2014) 397 final i un annex) per reformar la Directiva marc de residus, la Directiva d’envaos, la Directiva d’abocadorsi en menor mesura altres directives de residus.
A banda, el CEP s’acompanya d’altres d’altres iniciatives adoptades per la Comissió, com el Green Action Plan for SMEs o The Green Employment Initiative.
En la Comunicació la Comissió s’autoimposa algunes obligacions que resultarà interessant veure com es concreten en la pràctica com, per exemple, que “no deben apoyarse en el futuro el depósito en vertederos ni la incineración por sí sola”, assolir l’objectiu d’un 50 % de compra verda, reduir l’abocament de residus al mar (marine litter) un 30% pel 2020, reduir l’ús de bosses de plàstics lleugeres, augmentar l’atenció a les matèries primeres crítiques en els programes de gestió de residus, clarificar els mètodes de càlcul per verificar el compliment dels objectius legislatius, establir condicions operatives mínimes respecte dels mecanismes de responsabilitat ampliada del productor, promoure l’ús d’instruments econòmics, etc.
Possiblement més rellevant, pel caràcter vinculant que tindria en cas de ser aprovada, és la proposta legislativa. I, sens dubte, dins d’aquesta l’element més destacat és el nou objectiu global per reciclatge i preparació per a la reutilització. En concret, s’estableix que l’1 de gener de 2020 com a màxim, s’ha d’augmentar com a mínim fins a un 50% el reciclatge i la preparació per a la reutilització dels residus municipals; i l’1 gener 2030 com a màxim, s’ha d’augmentar com a mínim fins a un 70%.
És un nova decepció no trobar-hi objectius de prevenció, sent aquesta suposadament la prioritat que presideix la jerarquia de la gestió dels residus. Només hi ha objectius concrets relacionats amb la prevenció de la generació de residus alimentaris, en relació amb la qual els Estats membres hauran de prendre mesures per tal que “los residuos alimentarios en los sectores de la fabricación, el comercio minorista o la distribución, el servicio de alimentación o la hostelería y los hogares se reduzcan al menos en un 30% entre el 1 de enero de 2017 y el 31 de diciembre de 2025”.
També és interessant llegir en el preàmbul que “los Estados miembros no deben apoyar la incineración de los residuos que pueden reciclarse de manera técnica y económicamente viable y en condiciones ambientalmente seguras”, però sorprèn no veure aquesta proposició plasmada a l’articulat.
Pel que fa la modificació de la Directiva d’envasos, es plantegen també nous objectius, concretament: “para el final de 2020, se preparará para reutilización y se reciclará un mínimo del 60 % en peso de todos los residuos de envases” , nivell que ha de pujar a un mínim del 70% el 2025 i del 80% el 2030. A més, per aquests mateixos anys també es fixen objectius específics per fraccions: plàstic, fusta, metalls fèrrics, alumini, vidre i paper i cartró.
Un avenç crucial a favor de la qualitat de la recollida selectiva i de la comparabilitat de resultats entre països és que s’entendrà “como peso de los residuos preparados para reutilización y reciclados el peso de los residuos en un proceso final de preparación para reutilización o un proceso final de reciclado, menos el peso de los materiales descartados en el curso del proceso debido a la presencia de impurezas que hayan de eliminarse o someterse a otras operaciones de valorización”. Aquest descompte no s’aplicarà si els materials rebutjats constitueixen el 2% o menys en pes.
Pel que fa a la Directiva d’abocadors, els nous objectius principals són els següents: “Los Estados miembros no aceptarán en los vertederos para residuos no peligrosos desde 1 de enero de 2025, residuos reciclables tales como plásticos, metales, vidrio, papel y cartón y otros residuos biodegradables”. Així mateix, “Los Estados miembros no aceptarán la cantidad de residuos depositados en vertedero para residuos no peligrosos en un año determinado que exceda del 25% de la cantidad total de residuos municipales generados en el ejercicio anterior, desde el 1 de enero de 2025”. Finalment, “desde el 1 de enero de 2030, los Estados miembros se comprometerán a aceptar en los vertederos de residuos no peligrosos únicamente desechos residuales, de manera que la cantidad total depositada en tales vertederos no sea superior al 5% de la cantidad total de residuos municipales generados en el ejercicio anterior.”
A més, en les tres directives s’introdueixen “Sistemas de alerta temprana” per anticipar si els Estats membres compliran els objectius i per identificar aquells en risc de no fer-ho. Aquest fet persegueix superar l’exasperant lentitud i ineficiència dels actuals procediments d’infracció. Aquests Estats hauran de presentar un pla amb mesures detallades per arribar a temps als objectius. Entre les mesures que han d’incloure aquests plans han de tenir un pes preeminent els instruments econòmics i fiscals, fet que ens porta a preguntar-nos perquè si la Comissió reconeix la importància d’aquests instruments no els dóna més pes en les pròpies directives, on pràcticament brillen per la seva absència.
També és interessant la lectura de l’annex del paquet legislatiu, on per exemple s’hi inclouen nous requeriments pels mecanismes de responsabilitat ampliada del productor, com que aquests “cubran todo el coste de la gestión de residuos”, o que hagin de donar suport a les “iniciativas para la prevención y limpieza de la basura”.
En definitiva, en cas d’aprovar-se en els termes actuals, el desplegament complert dels objectius del CEP suposaria avenços notables, si bé alguns dels aspectes crucials han estat deixats de banda, en particular, l’absència d’objectius de prevenció de residus i la completa omissió de requeriments en relació als inputs materials del sistema econòmic. Això implícitament sembla assumir que la mida del cercle no importa, i de fet sí que importa, i molt.