Luís Campos Rodrigues | ENT medi ambient i gestió
Estem sent testimonis d’una degradació gradual i preocupant de l’estat de la naturalesa, que afecta espècies i diversos hàbitats terrestres, costaners i marins. A nivell mundial, el 75% de la superfície terrestre i el 66% dels oceans estan actualment severament alterats per l’activitat humana (IPBES, 2019)[1]. Mentrestant, a la Unió Europea (UE), el 81% i 63% dels hàbitats i espècies protegits, respectivament, es troben en un estat deficient o dolent de conservació (EEA, 2020)[2].
En aquest context, el Parlament Europeu va votar el 27 de febrer de forma favorable l’adopció de la Llei de Restauració de la Natura[3][4], la qual es considera com un component fonamental de l’Estratègia de Biodiversitat de la Unió Europea[5], i una iniciativa sense precedents a nivell mundial. La Llei de Restauració de la Natura estableix objectius per restaurar els ecosistemes degradats, incloent aquells amb major potencial per capturar i emmagatzemar carboni, així com per mitigar l’impacte de desastres naturals. Entre altres fites, es pretén restaurar, com a mínim, el 30% dels hàbitats coberts per la nova llei (p.e., boscos, pastures, aiguamolls, rius, llacs, llits de corall) d’un estat deficient a bo per al 2030, augmentant el percentatge anterior al 60% i 90% per al 2040 i 2050, respectivament.[4]
El procés de discussió i aprovació de la Llei de Restauració de la Natura va posar de manifest els conflictes que poden sorgir entre iniciatives de recuperació mediambiental i interessos d’ alguns grups polítics o sectors econòmics. Un exemple molt actual són les preocupacions d’agricultors/es amb la possible pèrdua de terres de cultiu i d’ingressos que podrien advenir amb aquesta llei. Tenir en compte els interessos dels sectors potencialment afectats sense rebaixar els objectius necessaris de recuperació de la natura és un equilibri difícil. Entre els consensos assolits per minimitzar algunes preocupacions del sector agrícola, la llei contempla que els objectius relacionats amb els ecosistemes agraris puguin suspendre’s en circumstàncies excepcionals si redueixen considerablement la terra necessària per a la producció d’aliments per a consum a la UE.[4]
Encara hi ha un llarg camí per davant per (intentar) revertir el procés de degradació de la natura. No obstant això, importa també posar en valor els casos reeixits de restauració de la natura en diferents ecosistemes d’Europa, com la restauració de torberes a Irlanda, de prats de posidònia a Espanya, de boscos de sureres a Portugal, o de pastues a Letònia.[6] A més de la importància intrínseca de la natura, la seva conservació comporta múltiples beneficis per a l’ésser humà, entre d’altres: la regulació climàtica; la provisió de materials i aliments; el suport d’activitats recreatives; la promoció d’activitats educatives i de recerca; o la generació de llocs de treball. A més, una de les interrelacions clau que és important comprendre és que la pròpia sostenibilitat de sectors directament connectats amb els sistemes naturals com l’agricultura, pesca o l’explotació forestal depèn clarament del bon estat dels ecosistemes.
En les paraules César Luena, relator de la Llei de la UE per a la Restauració de la Natura en la conferència de premsa del 27 de febrer[7]: “Tan de bo no haguéssim de tenir a aquestes alçades del segle XXI una llei per restaurar la natura. Significaria que no hem estat una espècie devoradora de la natura”. Si no s’afronten els problemes ambientals globals a temps, els canvis necessaris es tornaran cada vegada més difícils, costosos i exigents per a la societat.
—
[1] IPBES (2019). Resum per als responsables polítics de l’informe d’avaluació global sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics de la Plataforma Intergovernamental de Política Científica sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics. S. Díaz, J. Settele, E. S. Brondízio, H. T. Ngo, M. Guèze, J. Agard, A. Arneth, P. Balvanera, K. A. Brauman, S. H. M. Butchart, K. M. A. Chan, L. A. Garibaldi, K. Ichii, J. Liu, S. M. Subramanian, G. F. Midgley, P. Miloslavich, Z. Molnár, D. Obura, A. Pfaff, S. Polasky, A. Purvis, J. Razzaque, B. Reyers, R. Roy Chowdhury, Y. J. Shin, I. J. Visseren-Hamakers, K. J. Willis, i C. N. Zayas (eds.). Secretaria IPBES, Bonn, Alemanya. 56 pàgines. https://doi.org/10.5281/zenodo.3553579. En: https://www.ipbes.net/global-assessment
[2] EEE (2020). Estat de la natura a la UE. Resultats de la presentació d’informes sota les directives de naturalesa 2013-2018. Informe de l’EEE nº 10/2020. En: https://www.eea.europa.eu/en/topics/at-a-glance/nature/state-of-nature-in-europe-a-health-check
[3] La Llei #NatureRestoration de la UE (europa.eu)
[4] https://www.europarl.europa.eu/news/en/press-room/20240223IPR18078/nature-restoration-parliament-adopts-law-to-restore-20-of-eu-s-land-and-sea#:~:text=The%20Commission%20proposed%20on%2022,UN%20Kunming%2DMontreal%20Global%20Biodiversity
[5] https://environment.ec.europa.eu/strategy/biodiversity-strategy-2030_en
[6] Per a més informació consultar: Success stories – European Commission (europa.eu)
[7] https://multimedia.europarl.europa.eu/en/video/press-conference-by-cesar-luena-sd-es-rapporteur-on-eu-nature-restoration-law_I253708