Lydia Chaparro (Fundació ENT), juntament amb Ignacio Fresco (consultor en política i legislació marina), han escrit un article a EFE verde sobre la necessitat d’eliminar aquells subsidis a la pesca que perjudiquen els oceans.
L’article exposa que la sobrepesca continua sent actualment una de les majors amenaces que afecten els oceans, i els subsidis perjudicials a el sector pesquer una de les principals causes d’aquesta sobreexplotació.
Per aquests motius, en el marc de les negociacions que estan tenint lloc actualment sobre el futur Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) -fons estructural de la Unió Europea (UE) dotat de 6 bilions d’euros-, els autors mostren la seva preocupació sobre el fet que l’Estat espanyol estigui fent lobby, juntament amb altres països europeus, per tornar a introduir subsidis que contribuiran a la renovació i la modernització de la flota pesquera a Europa, un fet que tornaria a fomentar la sobrepesca en lloc de la tan necessària transició ecològica del sector.
A més, afegeixen que el FEMP (paquet financer que s’executarà entre el 2021 i 2027), té com a objectiu donar suport a la implementació de la Política Pesquera Comuna (PPC) i per tant promoure la consecució d’una pesca i aqüicultura sostenibles. La reintroducció de subsidis perjudicials seria una decisió nefasta tenint en compte els nivells sense precedents de degradació marina a què ens enfrontem, una degradació que no només està associada a l’elevada pressió pesquera actual, sinó també als impactes generats per l’escalfament global, la contaminació, la destrucció d’hàbitats o la pèrdua de biodiversitat.
Paral·lelament, i a causa de la gran crisi econòmica i social que es preveu com a conseqüència de la pandèmia Covid-19, els autors consideren que cal que la Unió Europea i els Estats membre demostrin un clar lideratge i accelerin el canvi cap a una transició de l’economia que respecti els límits del planeta i protegeixi i restauri els ecosistemes naturals. Per això, afegeixen la necessitat que es promoguin únicament aquelles mesures que fomentin una la transició cap a un model molt menys dependent dels combustibles fòssils i una conversió cap pesqueries de baix impacte ambiental.
Conclouen l’article exposant que la pandèmia ha posat en relleu molts aspectes vitals en l’àmbit alimentari i de la pesca, demostrant la importància de la sobirania alimentària i de tenir uns ecosistemes en bon estat de salut, així com la importància de tenir unes comunitats costaneres ben organitzades per proveir de productes frescos i de qualitat. Per això, les futures ajudes financeres a el sector de la pesca i l’aqüicultura han de contribuir a que aquests siguin totalment sostenibles i de baix impacte, creant llocs de treball duradors, protegint la biodiversitat marina i fent que el sector sigui més resistent a les crisis futures, incloent les crisis climàtiques i de biodiversitat a les que també hem de fer front.