Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Estudi sobre la viabilitat de la implantació d’un Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR) per als envasos de begudes d’un sol ús a Catalunya
| | Projectes

L’estudi encarregat per l’ARC i realitzat per un consorci liderat per ENT Medi Ambient i Gestió i integrat per Eunomia Research & Consulting Ltd. i pel Despacho Jiménez de Parga. L’objectiu principal de l’estudi és avaluar la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica de la implantació d’un SDDR per als envasos d’un sòl ús a Catalunya.

A continuació es detallen les principals conclusions:

  • L’aplicació d’un SDDR sobre envasos de begudes d’un sol ús en l’àmbit autonòmic català és legalment possible, tot i que requeriria adaptacions, com ara una definició pròpia de l’obligatorietat del primer pagament del dipòsit i que hauria de funcionar sense etiquetatge específic obligatori.
  • L’abast del sistema és un dels aspectes que més determina la seva contribució a l’increment del reciclatge i a la disminució d’abocaments d’envasos al medi ambient, entre d’altres impactes.
  • Caldria encoratjar l’ús voluntari d’una etiqueta distintiva, per exemple mitjançant unes tarifes de RAP inferiors per als productors que l’utilitzessin.
  • L’experiència d’altres SDDRs demostra que s’obtenen més materials i de major qualitat, alhora que tenen un major preu al mercat del reciclatge.
  • A nivell de costos, tant en el disseny de tarifes i altres compensacions com en el balanç global, s’obtenen resultats comparables amb altres SDDRs europeus existents.
  • El sistema no és neutre pels diferents agents donant-se una transferència de costos:
  • Dels municipis (que s’estalviarien 16,90 milions d’Euros) als productors (que incrementarien la seva contribució en 8,26 milions d’Euros)
  • Dels contribuents als consumidors (que aportarien 26,44 milions d’Euros en dipòsits no reclamats).
  • L’impacte de l’SDDR sobre el sistema actual de gestió d’envasos es traduiria en un increment dels costos unitaris de gestió, per la dificultat de reduir-ne la capacitat i perquè l’SDDR extreu materials amb major valor econòmic. Tanmateix, d’acord amb la llei estatal d’envasos, aquests costos no haurien de repercutir sobre l’Administració Pública.
  • S’estimen 41 kt de reciclatge addicional, augmentant el reciclatge d’envasos de begudes del 62,7% fins al 94,9%. En conjunt, s’estima que el reciclatge d’envasos creixeria un 16,5%. Tot plegat, augmentaria un 3,1% la recollida selectiva global a Catalunya, augmentant 1,2 punts el % de recollida selectiva bruta. D’altra banda, el littering passaria de 1.280 a 173 tones anuals.

El cronograma d’implantació de l’SDDR és extens i variable, atès que conté fases de diferent naturalesa (tècnica, legislativa, de construcció d’infraestructures, etc.) i complexitat. Si bé s’ha estimat un període previ d’un any i un de posterior al procés legislatiu de 20 mesos, aquesta durada podria veure’s reduïda en funció de la configuració de l’organisme central de gestió.

Autoria
ENT Environment & Management
Data
2016-2017
Client
Agència de Residus de Catalunya
Informe complet
Resum (CAT)
Presentació d’Ignasi Puig (ENT)