Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
El Consell de pesca de la UE bat un nou rècord, però segueix sense avançar decididament cap a la fi de la sobrepesca
| Notícies| 13/12/2017

Aquesta matinada han acabat les negociacions del Consell de Ministres de Pesca de la UE en que han fixat els límits de pesca per 2018 per a la major part de les poblacions de peixos d’interès comercial de l’Atlàntic Nord-oriental. En la majoria dels casos, els límits de pesca de gran interès per a la flota espanyola s’han establert un any més per sobre del criteri científic, perpetuant així la sobrepesca per a algunes poblacions. Per a algunes de les espècies en estat més crític, com la sardina o l’anguila, el compromís assolit pel Consell podria resultar clarament insuficient.

Com cada any per aquestes dates, els Ministeris de Pesca dels vint-i-vuit s’han reunit per negociar els totals admissibles de captures (TAC) i les quotes per 2018 per a la major part de les poblacions de peixos d’interès comercial de l’Atlàntic Nord-oriental. Aquest any s’ha batut un nou rècord i les negociacions han estat més llargues del que és habitual, arribant a un acord final cap a les 7 del matí d’aquest dimecres.

Tot i que la Comissió ha indicat en la seva roda de premsa matinal que 2/3 de les poblacions de peixos estan subjectes al 2018 a límits de pesca sostenibles, aquestes negociacions continuen sense oferir la transparència necessària i, a més, l’avanç realitzat per acabar amb la sobrepesca a la UE continua sent massa lent.

Durant aquest Consell de Ministres de la UE, nombrosos Estats membres han tornat a establir a l’alça les quotes de captura per a un bon nombre de poblacions, sobrepassant els límits de pesca per sobre dels nivells sostenibles recomanats pel Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES). En les negociacions dutes a terme l’any passat, el Consell va establir un 55% dels límits de pesca de la UE per sobre de les recomanacions científiques [i]. Aquest any, 21 de les 31 poblacions de gran interès per a la flota espanyola s’han establert per sobre dels límits sostenibles (és a dir en un 68% dels casos s’ha superat la recomanació científica).

El reglament que regula la pesca a la Unió Europea, la Política Pesquera Comuna (PPC), en vigor des de gener de 2014, conté objectius i terminis vinculants per assolir una pesca sostenible. Concretament obliga a acabar amb la sobrepesca, si això és possible, el 2015, i de forma progressiva i gradual, com a molt tard el 2020 per a totes les poblacions. No obstant això, a data d’avui, segons l’últim informe publicat per la Comissió Europea, el 41% de les poblacions a l’Atlàntic Nord-oriental i Mar del Nord segueixen subjectes a sobrepesca.

Per aconseguir restablir les poblacions de peixos a nivells saludables abans de 2020, tal com obliga la UE, és imprescindible que ministres europeus segueixin les recomanacions científiques a l’hora d’establir les oportunitats de pesca. I, encara que és responsabilitat de cada un dels estats membres acabar amb la sobrepesca, Espanya és un dels països de la UE que ha establert històricament més límits de pesca per sobre de les recomanacions científiques, lloc que comparteix juntament amb el Regne Unit i Portugal, entre d’altres, tal i com indica un article científic publicat a Marine Policy [ii].

Si bé és cert que la proporció de poblacions per les quals s’estableixen límits de captura per sobre la recomanació científica ha disminuït en els darrers anys, el progrés realitzat per acabar amb la sobrepesca encara és massa lent. Aquest fet ha estat confirmat per l’últim informe de l’STECF, on es destaca que l’avanç per permetre que es mantinguin o es recuperin totes les poblacions a nivells sostenibles abans de 2020 està sent massa lent [iii].

Tot i que encara és aviat per poder oferir una anàlisi completa sobre els límits de pesca establerts aquest matí pel Consell de Ministres, les dades preliminars indiquen que el Consell no ha estat prou ambiciós. Per l’anguila, per exemple, una espècie catalogada en perill crític, s’ha acordat una veda de pesca de 3 mesos a determinar pels Estats membres, una mesura que no permetrà recuperar la delicada situació d’aquesta espècie. Per a la sardina, en estat crític en aigües atlàntiques ibèriques, el consell científic en recomanava el tancament de la pesca, però Espanya i Portugal proposen un pla de gestió que no serà revisat fins al proper any.

Pel que fa a determinades quotes d’interès pesquer per a la flota espanyola, com el merlà al Golf de Biscaia i Cantàbric, el Consell de Ministres ha acordat la seva captura en 2.540 tones. No obstant això, el consell científic recomanava per 2018 unes captures no superiors a les 1.613 tones (permetent-se així una pesca un 57% superior al seu límit sostenible). La solla, el consell científic recomanava unes captures desitjades no superiors a les 194 tones, s’ha legislat un límit de pesca de 395 tones (un 104% superior). Per a la població de lluç del sud, el consell científic establia una captura de 8.561 tones, però finalment el Consell de Ministres ha decidit un límit de captura de 9.258 tones (és a dir, un 8% per sobre la recomanació científica o un 15% si tenim en compte el top-up).

Contràriament, molt poques poblacions estan sent gestionades de forma sostenible i gaudeixen de bona salut. Aquest és per exemple el cas dels raps al Mar Cantàbric i aigües de l’Atlàntic ibèric, el límit dels quals s’ha establert en 3.955 tones (un 13% per sota del consell científic). Així com del sorell, el límit del qual s’ha establert en 55.555 tones (en sintonia amb el consell científic). Un cas que hauria de ser la norma i no l’excepció.

Cal destacar que tan sols queden dos anys per complir la data límit de 2020 i, a més, s’ha de garantir la cobertura total de l’obligació de desembarcament i reduir al màxim les captures no desitjades, de manera que els reptes continuen sent molt importants. D’altra banda, tal com indiquen nombrosos articles científics i la pròpia Comissió Europea, la flota de la Unió podria millorar substancialment els seus beneficis econòmics si la biomassa de totes les poblacions explotades es recuperés fins a arribar a uns nivells sostenibles.

Per aquests i molts altres motius és extremadament important incrementar la recol·lecció i de dades i el monitoratge de les poblacions i avançar cap al compliment de la normativa comunitària que inclou, entre altres obligacions, la necessitat de repartir les quotes sobre la base de criteris socials i ambientals . Un fet que garantiria un repartiment més just i equitatiu entre les diferents flotes i comunitats pesqueres, i ajudaria a protegir la part de la flota més sostenible des d’un punt de vista ambiental i social.


Desembre_ES-01  Desembre_ES-04Desembre_ES-03  Desembre_ES-02

[i] Poseidon Aquatic Resources Management Ltd. 2017, “Taking Stock: Progress Towards Ending Overfishing in the European Union” (Link).

[ii]   Carpenter, G., Kleinjans, R., Villasante, S., and O’Leary, B. C. 2016. Landing the blame: The influence of EU Member States on quota setting. Marine Policy, 64: 9–15 (Link).

[iii]  Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries (STECF) (2017). Monitoring the performance of the Common Fisheries Policy (STECF-17-04) (Link).