Marc Iriani Bordas | ENT

El passat 26 d’octubre va tenir lloc la presentació de les memòries de Joan Martínez Alier “Demà serà un altre dia: Una vida fent economia ecològica i ecologia política” i del llibre “Plurivers: Un diccionari de postdesenvolupament” de Federico di Maria al casal popular La Traüna de Santa Maria de Palautordera, on resideixen ambdós autors. La presentació va esdevenir un repàs de la història de l’ecologia política i l’economia ecològica (amb acompanyament musical). A continuació us presentem un breu resum de la presentació, tot destacant algunes de les principals idees recollides als llibres:

“Que és això del Plurivers?” es demanava Federico per introduir el llibre. Enfront de cada una de les successives crisis del capitalisme, explica, hi ha hagut històricament dues respostes.

La resposta oficial anunciada contínuament, basada en el concepte de desenvolupament, sota el qual s’amaga el creixement econòmic en les seves diverses accepcions (de vegades sostenible, humà, net, verd o inclusiu), recolzat en el “bussiness as usual” amb pinzellades d’economia verda o circular. En general ha estat una resposta que ens porta a una ampliació i un aprofundiment de les mateixes formes de fer causants de les mateixes crisis. La idea del desenvolupament va ser introduïda després de la guerra mundial per Truman, posant per una banda els països desenvolupats i per l’altra els que no ho estaven, com si ho haguessin triat lliurement, com si la història d’èxit fos unidimensional. Neix d’una visió colonialista on alguns han trobat la via correcta, i d’altres han d’esforçar-se per arribar-hi.

Per altra banda trobem els relats crítics al model dominant. Principalment impulsats des dels moviments ecologistes, feministes i anticolonialistes que rebutgen la idea del desenvolupament com un concepte que amaga la història i les relacions d’explotació. Però van més enllà. Desenvolupen narratives pròpies i experiències pràctiques per no quedar-se tan sols a la crítica, argumenta Federico, que sembla respondre a Zizek quan diu que les millors anàlisis marxistes són sempre de derrotes. En aquest context, trobem les resistències crítiques al model dominant, una multiplicitat d’alternatives construïdes als intersticis del sistema que ho impregna gairebé tot. El plurivers és aquesta suma de realitats que es resisteixen a desaparèixer.

“Quina és la vida que mereix ser viscuda?” es planteja l’autora Amaia Pérez Orozco. Els múltiples autors de Plurivers (més de 100 articles) pretenen respondre aquesta pregunta. El format triat per fer-ho és el d’un diccionari, que dedica un capítol a cada concepte, ja que com deien els situacionistes: “el llenguatge és la casa del ser”. “Ells van voler fer un diccionari i es van quedar al prefaci i jo ja en duc dos diccionaris” bromejava Federico fent referència a “Decreixement: vocabulari per a una nova era”.

La presentació de Joan va començar amb la cançó “A pesar de voce” de Chico Buarque, que conté les paraules que donen títol a les memòries “Demà serà un altre dia”. A continuació va explicar que la seva vida es divideix en tres parts i es va disculpar per haver escrit “un llibre desorganitzat”, ja que no les explica de forma cronològica.
La primera part compren la seva joventut, centrada en les publicacions sobre injustícies agràries i els seus estudis a Anglaterra. Coincideix aquest període, des del 39 (un any dolent per néixer com diu ell mateix) fins al 75, amb el període més fosc de l’estat modern. Aquesta cançó, doncs, és representativa d’aquesta etapa a la qual, durant el franquisme, “la gent parlava de costat i mirant cap avall”.

La segona etapa està marcada per la seva decepció davant la manca de “justícia transicional” fruit de l‘autoamnistia franquista i transcorre al llarg de trenta-tres anys durant els quals es desenvolupa la seva experiència com a professor i investigador a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Una època on juga un rol cabdal en el desplegament de la disciplina de l’economia ecològica, de l’ecologia política i el sorgiment i consolidació dels estudis de ciències ambientals a Catalunya. La música que va acompanyar aquesta etapa a la presentació va ser La Varsoviana.

La tercera part comença el 2007 i va lligada a la creixent col·laboració amb organitzacions de justícia ambiental i amb el grup format al voltant del que denomina l’Escola de Barcelona d’ecologia política, decreixement i justícia ambiental.

També va aprofitar per anunciar el seu proper llibre “Terra, aigua, aire i llibertat”. Un compendi de lluites ecologistes arreu del món, seguint l’empenta de l’Atlas d’(in)justícia ambiental. La darrera cançó va ser “Poramboke”, terme que representa la idea dels béns comuns en l’idioma tamil, interpretada per TM Krishna.
L’esdeveniment es va tancar amb la presentació de la Coordinadora per a la salvaguarda del Montseny, reafirmant la reivindicació dels vincles entre els investigadors i els activistes de la lluita pel territori, combinant teoria i pràctica per a la defensa del medi ambient.

Des d’ENT volem aprofitar aquesta editorial per felicitar els autors i celebrar la publicació dels dos nous llibres, publicats per l’editorial Icaria, que ens ofereixen valuosos espais de reflexió crítica i proposta d’alternatives.