Mar Riera Spiegelhalder | ENT medi ambient
En les darreres dècades s’ha produït una reestructuració dels mercats i l’ordre mundial, que inclou també el règim alimentari[1]. Assistim a un sistema alimentari globalitzat que ha demostrat ser altament vulnerable davant de fets disruptius com la pandèmia de Covid-19 o la guerra d’Ucraïna. Es tracta d’un sistema dependent de les importacions, on aproximadament una cinquena part dels aliments comerciats es transporten a nivell internacional. Aquest model genera una important petjada ecològica i hídrica, no només en el transport, també en el mode de producció a gran escala, així com en l’ús de pesticides i altres químics per fer més productives les plantacions, entre d’altres.
La mecanització i industrialització de l’agricultura, impulsades per la revolució verda, invisibilitza els sistemes alimentaris locals existents, molt més sostenibles en termes socials, econòmics i mediambientals. Devalua pràctiques tradicionals que asseguraven la sobirania alimentària i el respecte per les diferents cultures, i genera cada cop més preocupacions pel seu impacte ecològic i la seva sostenibilitat a llarg termini (Freyer, Bingen, i Klimek 2015; González de Molina i Guzmán 2017). Aquest debat ha guanyat cada cop més importància davant la constatació dels pitjors escenaris de canvi climàtic i l’esgotament de recursos fòssils i minerals dels quals depèn l’agricultura industrial (Díez Sanjuán, 2023). L’expansió dels monocultius i la intensificació de les cadenes de producció han provocat importants impactes negatius en termes mediambientals, com la pèrdua de biodiversitat i del seu paper important en el control de plagues, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o l’esgotament de recursos hídrics, entre d’altres. Només el sistema agroalimentari global és responsable del consum del 70% de l’aigua dolça, aproximadament, i de la producció d’un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (Díez Sanjuán, 2023).
El canvi climàtic té repercussions importants en la producció agroalimentària. L’augment de les temperatures, els períodes de sequeres cada cop més freqüents i severs, i la major freqüència de fenòmens meteorològics extrems afecten negativament el rendiment dels cultius i la producció ramadera (Mwangi, 2023). Aquests impactes poden provocar una disminució significativa de la productivitat de l’agricultura, l’augment de plagues i paràsits, problemes de disponibilitat d’aigua, el deteriorament del sòl i repercussions negatives en els costos de producció (Semeraro et al., 2023).
Repensar el sistema alimentari actual a favor de la sobirania alimentària és parlar de la problemàtica de la fam i la malnutrició, de defensar el dret dels pobles a uns aliments nutritius i adequats (Via Campesina, 2007), però també és parlar de la defensa dels recursos naturals de què depèn la producció d’aliments. Definir estratègies d’adaptació i mitigació al canvi climàtic és crucial per abordar l’important repte que suposa el canvi climàtic a l’agricultura i la seguretat alimentària. Cal dissenyar estratègies que millorin la sostenibilitat i resiliència del sistema alimentari, però també centrades en els processos de producció alternatius, que afavoreixin els productes de proximitat i de temporada i en què es consideri qui guanya i qui perd amb cada acció que es defineixi.
Referències
Diez Sanjuan, L. (2023). “Un sistema alimentario sostenible, resiliente y deseable”. Revista de Economía Crítica 36: 134-151.
Freyer, B., F., Bingen, J., i Klimek, M. (2015). “Ethics in the organic movement”. Pp. 13-39 en Re-Thinking Organic Food and Farming in a Changing World. Springer.
Friedmann, H., i McMichael, P. (1989). Agriculture and the State System: The Rise and Fall of National Agricultures, 1870 to the Present. Sociologia Ruralis 29 (2): 93–117.
González de Molina, M, i Guzmán, G. I. (2017). “On the Andalusian origins of agroecology in Spain and its contribution to shaping agroecological thought”. Agroecology and Sustainable Food Systems 41(3-4): 256-75.
Mwangi, L. W. (2023). Impact of Climate Change on Agricultural Food Production. 8(2). https://doi.org/10.47604/ija.1994
Semeraro, T., Scarano, A., Leggieri, A., Calisi, A., i De Caroli, M. (2023). Impact of Climate Change on Agroecosystems and Potential Adaptation Strategies. 12(6).
Via Campesina. 2007. Nyéléni Declaration.
—
[1] El règim alimentari emmarca l’evolució de les estructures d’aprovisionament alimentari a escala mundial en la conjuntura geopolítica global (Friedmann i McMichael, 1989).