Ignasi Puig Ventosa (ENT)
Juliol 2016
La majoria de països europeus tenen en vigor impostos sobre l’abocament de residus municipals. Alguns també els tenen sobre la incineració [1] [2]. Aquests impostos estan establerts a nivell estatal o regional, i normalment són pagats pels ens locals.
Així, per la via d’incrementar els costos percebuts dels abocadors i incineradores, les alternatives ecològicament més acceptables són vistes com a opcions més barates. Per tant, aquests impostos afavoreixen que els Ens Locals adoptin estratègies per reduir les seves aportacions de residus a abocadors i incineradores, el que d’acord a les seves competències generalment passa per millorar la recollida selectiva de matèria orgànica i de materials reciclables, així com per estabilitzar la fracció resta abans del seu tractament final (p.e. mitjançant plantes de tractament mecànic-biològic).
L’efectivitat d’aquests impostos està fora de tot dubte, i normalment constitueixen una peça central de les estratègies de gestió de residus dels països o regions que els tenen en vigor. Més encara en aquells casos en què aquests impostos s’han dissenyat com a finalistes, i la recaptació es dedica a implantar polítiques preventives de gestió de residus.
No obstant això, d’acord amb la Directiva Marc de Residus [3] (art. 4.1), la prevenció i la preparació per a la reutilització són estratègies que haurien de ser prioritzades al reciclatge. I, al meu entendre, els impostos a l’abocament i la incineració de residus no estan contribuint pràcticament a desplaçar-se cap aquests nivells més alts de la jerarquia de residus.
La raó és simple: avançar significativament cap a la prevenció i la preparació per a la reutilització implica repensar profundament les estratègies de producció i distribució industrials, i la indústria no es veu actualment afectada pels incentius creats per aquests impostos.
D’una banda, els tipus impositius són massa baixos per tenir un impacte sensible al nivell de producte. Només a tall d’exemple, prenguem 3 productes que avui es produeixen massivament: bosses de plàstic d’un sol ús, llaunes d’alumini i bolquers d’un sol ús. Tots ells creen problemes ambientals significatius. Cap d’ells existia fa relativament poques dècades. Alguns podrien ser simplement evitats, altres podrien ser substituïts pels seus equivalents reutilitzables, altres requeririen procedir a severs processos d’ecodisseny. Molts més podrien estar en aquesta llista.
Calculem quina part de l’impost pagat per l’abocament correspondria a una sola unitat de producte (assumint un pes mitjà i un tipus impositiu relativament alt de 50 €/t):
| Producte |
Pes mig (g) |
Part corresponent d’un impost a l’abocament de 50 €/t (€/unitat) |
| Bossa de plàstic d’un sol ús |
8,12 [4] |
0,000406 |
| Llauna d’alumini |
14,9 [5] |
0,000745 |
| Bolquer d’un sol ús |
38,6 [6] |
0,00193 |
Els valors obtinguts són ordres de magnitud més baixos que el cost dels productes, de manera que un pot fàcilment concloure que els impostos sobre l’abocament i la incineració pràcticament no creen desincentiu als productors.
A més, els ens locals normalment repercuteixen els costos a les llars i comerços (via taxes de residus), però no sobre aquells que posen els productes al mercat.
Així, encara que els impostos sobre l’abocament i la incineració juguen un paper central en impulsar als ens locals a transitar des dels tractaments finalistes al reciclatge, pràcticament no tenen capacitat per incentivar la prevenció i la preparació per a la reutilització.
Altres instruments -ja siguin econòmics o no- són necessaris per estimular que la indústria es mogui cap als nivells més alts de la jerarquia, incidint sobre les seves estratègies de producció i distribució. Algunes opcions podrien ser:
- Sistemes ben dissenyats de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) (assegurant nivells de recollida selectiva propers al 100%, traslladant completament els costos de recollida i tractament als corresponents ens gestors i forçant que aquests traslladin els seus costos als productors a través de tarifes que afavoreixin l’ecodisseny). La majoria de productes posats al mercat a Europa encara no està subjecte a cap tipus de responsabilitat del productor, perquè la normativa no obliga. Sistemes de RAP només existeixen per envasos, aparells elèctrics i electrònics, pneumàtics i uns pocs productes més. I els sistemes que existeixen en general no compleixen amb els mínims criteris de qualitat esmentats.
- Impostos ecològics sobre productes amb un alt impacte ambiental i per als quals hi hagi alternatives, p.e. bosses de plàstic d’un sol ús, com els que estan en vigor en diversos països i regions (p.e. Irlanda té un impost de 0,22 €/bossa, que a efectes comparatius es tradueix en 27.094 €/t!).
- Aplicació obligatòria i amb objectius quantificables de mesures d’ecodisseny.
Referències
[1] Watkins, E. et al. (2012) Use of Economic Instruments and Waste Management Performances. DG Environment. European Commission. http://ec.europa.eu/environment/waste/pdf/final_report_10042012.pdf
[2] Fischer, C. et al. (2012) Overview of the use of landfill taxes in Europe. ETC/SCP working paper 1/2012. European Topic Centre on Sustainable Consumption and Production. http://scp.eionet.europa.eu/publications/WP2012_1/wp/WP2012_1
[3] Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 19 de noviembre de 2008 sobre los residuos y por la que se derogan determinadas Directivas.
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32008L0098
[4] For a conventional high-density polyethylene (HDPE) bag, according to Edwards, C., Meyhoff Fry, J. (2011) Evidence. Life cycle assessment of supermarket carrier bags: a review of the bags available in 2006. Environment Agency, Bristol. SC030148 Report. https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/291023/scho0711buan-e-e.pdf
[5] http://recycleusainc.com/aluminium-cans/how-many-aluminum-cans-equal-1-pound/
[6] Aumônier, S., Collins, M., Garrett, P. (2008) An updated lifecycle assessment study for disposable and reusable nappies. Environment Agency, Bristol. Science Report – SC010018/SR2. https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/291130/scho0808boir-e-e.pdf