La tendència a l’alça del preu dels combustibles posa en risc la viabilitat de part de la flota pesquera, i això comporta una sèrie d’implicacions ambientals, socials i econòmiques que han estat insuficientment analitzades fins a l’actualitat. Aquest estudi, partint de la informació obtinguda en un treball de camp realitzat a la costa del Pacífic de Costa Rica, i dades complementàries espanyols i globals, mostra que cal fer polítiques actives per afrontar la problemàtica.
En particular es posa èmfasi en com una gestió sostenible que prioritzi l’accés al recurs a la pesca artesanal més sostenible (i per tant amb menor impacte sobre el medi marí, menys descarts, amb més capacitat de generació ocupació, més accessibilitat a la població amb menor capacitat financera) i més eficient en termes de consum energètic, pot constituir part de la solució a la problemàtica.
El cas costa-riqueny
A Costa Rica durant l’any 2011 la flota artesanal de petita escala, el 79% de les embarcacions de Costa Rica, va consumir el 24% del total de combustible del sector pesquer. Per contra la flota semi-industrial que representa tan sols el 4% de les embarcacions del país, va consumir aproximadament el mateix combustible (el 23% del total). Si s’analitza la distribució dels costos associats al combustible sobre el total de costos, la pesca artesanal té una menor dependència d’aquest recurs.
Finances públiques
A Costa Rica hi ha una exoneració de tot tribut i d’sobretasas sobre el combustible necessari per a l’activitat pesquera. L’any 2011, les embarcacions de la pesca semi-industrial es van beneficiar d’una exoneració mitjana més de 12 vegades superior a la que va rebre la flota artesanal. Aquesta política produeix efectes desiguals sobre la flota generant un benefici major a aquelles embarcacions més dependents del combustible fòssil i sovint més intensives en termes d’ús del recurs pesquer.
Gestió pesquera de baix consum i alt rendiment
CoopeTárcoles RL amb l’acompanyament de CoopeSoliDar RL ha liderat a Costa Rica l’exemplificació de l’alternativa necessària per a la creació d’un marc per a la conservació del recurs pesquer a través del lideratge comunitari en l’establiment d’una Àrea Marina de Pesca Responsable. És evident que la millora de l’eficiència energètica de les pesqueres passa per un costat per una millora en l’eficiència en les tècniques de pesca i per l’altre en una millor gestió pesquera. Així, la creació d’àrees marines de pesca responsable pot representar, a més d’una política per a una millor gestió pesquera, una estratègia summament valuosa d’adaptació a la previsible pujada del preu del petroli. No obstant això, és indispensable que les institucions de l’Estat donin el suport necessari per a fer-les operatives i això passa per adaptar també les actuals polítiques de suport públic al sector, transvasant les actuals subvencions a l’emissió de CO2 (l’exoneració del tribut sobre el combustible) a polítiques dirigides a la millora de la gestió pesquera.
Fundació ENT
2011
Universitat Autònoma de Barcelona