Jaume Freire | ENT – Harvard University
L’eficiència energètica està mal entesa per molts responsables polítics, tot i la gran quantitat d’estudis científics que tracten d’explicar com funciona a nivell micro i macroeconòmic. A nivell polític, l’efecte de les polítiques d’eficiència energètica es calcula principalment mitjançant l’ús de càlculs d’enginyeria. Per exemple, suposem que el govern inicia un pla d’inversió per millorar l’aïllament de les llars. Aquesta mesura contribuirà a millorar l’eficiència en el subministrament de calefacció i refrigeració (també coneguts com a serveis energètics), serà necessari un menor esforç per proporcionar el mateix nivell (quantitat i/o qualitat) d’aquests serveis energètics. Els tècnics dels ministeris o agències responsables de la mesura estimen aproximadament la seva eficàcia en termes del nou consum d’energia, calculant la quantitat de material aïllant adquirit amb els fons i l’aïllament proporcionat per aquest material en un entorn controlat. Aquestes estimacions s’aproximarien al que realment passa si estiguéssim parlant d’un únic habitatge atemporal i sense vida intel·ligent vivint al seu interior. No obstant això, les ciències socials ens mostren que aquesta no és la manera com funciona.
Els estudis teòrics i empírics demostren que la instal·lació de material aïllant (o qualsevol que sigui la mesura d’eficiència induïda) provoca canvis que al seu torn provoquen reaccions en la gent. Hi ha un comportament individual i social més enllà dels models d’enginyeria. En primer lloc, el servei energètic (calefacció, refrigeració, etc.) es torna més barat. Alguns llars preocupades pel costós preu d’aquest servei ja no ho estan tant. En aquestes llars potser anteriorment s’apagava el sistema de calefacció o refrigeració durant la nit o en altres intervals temporals específics, o potser deixaven d’aclimatar algunes habitacions. Potser estalviïn una mica d’energia, però no tant com s’havia estimat inicialment. A més, tot i que mantinguin els mateixos patrons de consum anteriors a la millora d’eficiència, ara, aquestes llars estalvien diners.
Si volem anar més enllà en l’anàlisi del comportament econòmic i social, ens adonarem que hi ha un ingrés extra a les llars. Les llars poden gastar aquest ingrés addicional en comprar béns i serveis o poden estalviar. Les dues opcions condueixen a un augment del consum global d’energia. Els béns i serveis necessiten energia per a ser produïts, distribuïts i consumits, i els bancs (o el sistema financer en general) transformen l’estalvi en inversions, préstecs, hipoteques i altres actius que també involucren béns materials i serveis, i que per tant , requereixen energia en tota la cadena de producció i consum.
imagen-1
Això és el que es coneix com a efecte rebot entre economistes i científics socials. Hi ha un gran consens sobre la seva existència, el debat gira entorn la seva magnitud. Els governants han de ser conscients d’aquest efecte, i realitzar avaluacions més rigoroses i completes sobre les mesures d’eficiència energètica que es duen a terme. Aquest efecte es pot controlar amb mesures addicionals si es vol reduir el consum d’energia lluitar contra el canvi climàtic de manera efectiva. Una fiscalitat de l’energia progressiva i correctament dissenyada podria reduir el consum global d’energia i al seu torn lluitar contra la pobresa energètica, permetent cert efecte rebot per a les llars més desfavorides quan s’apliquen mesures d’eficiència energètica.
REFERÈNCIES
Font Vivanco, D., McDowall, W., Freire-González, J., Kemp, R., van der Voet, E., 2016. The foundations of the environmental rebound effect and its contribution towards a general framework. Ecological Economics 125, 60–69.
Freire-González, J., Puig-Ventosa, I., 2015. Energy Efficiency Policies and the Jevons Paradox. International Journal of Energy Economics and Policy 5(1), 69–79.
Jevons, W. S., 1865. The Coal Question. London: Macmillan and Co.
Ruzzenenti, F., Basosi, R., 2008. The rebound effect: An evolutionary perspective. Ecological Economics 67, 526–537.
Saunders, H.D., 1992. The Khazzoom-Brookes Postulate & Neoclassical Growth. The Energy Journal 13(4), 131–148.
Sorrell, S., 2007. The rebound effect: an assessment of the evidence for economy-wide energy savings from improved energy efficiency. UK Energy Research Centre.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Jaume Freire | ENT – Harvard University
La eficiencia energética está mal entendida por muchos responsables políticos, a pesar de la gran cantidad de estudios científicos que tratan de explicar cómo funciona a nivel micro y macroeconómico. A nivel político, el efecto de las políticas de eficiencia energética se calcula principalmente mediante el uso de cálculos de ingeniería. Por ejemplo, supongamos que el gobierno inicia un plan de inversión para mejorar el aislamiento de los hogares. Esta medida contribuirá a mejorar la eficiencia en el suministro de calefacción y refrigeración (también conocidos como servicios energéticos), será necesario un menor esfuerzo para proporcionar el mismo nivel (cantidad y/o calidad) de estos servicios energéticos. Los técnicos de los ministerios o agencias responsables de la medida estiman aproximadamente su eficacia en términos del nuevo consumo de energía, estimando la cantidad de material aislante adquirido con los fondos y el aislamiento proporcionado por este material en un entorno controlado. Estas estimaciones se aproximarían a lo que realmente sucede si estuviéramos hablando de una única vivienda atemporal y sin vida inteligente viviendo en su interior. Sin embargo, las ciencias sociales nos muestran que este no es el modo en que funciona.
Los estudios teóricos y empíricos demuestran que la instalación de material aislante (o cualquiera que sea la medida de eficiencia inducida) provoca cambios que a su vez provocan reacciones en la gente. Hay un comportamiento individual y social más allá de los modelos de ingeniería. En primer lugar, el servicio energético (calefacción, refrigeración, etc.) se vuelve más barato. Algunos hogares preocupados por el costoso precio de este servicio ya no lo están tanto. En estos hogares quizás anteriormente se apagaba el sistema de calefacción o refrigeración durante la noche o en otros intervalos temporales específicos, o tal vez dejaban de aclimatar algunas habitaciones. Puede que ahorren algo de energía, pero no tanto como se había estimado inicialmente. Además, aunque mantengan los mismos patrones de consumo anteriores a la mejora de eficiencia, ahora, estos hogares ahorran dinero.
Si queremos ir más allá en el análisis del comportamiento económico y social, nos daremos cuenta de que hay un ingreso extra en los hogares. Los hogares pueden gastar este ingreso adicional en comprar bienes y servicios o pueden ahorrarlo. Ambas opciones conducen a un aumento del consumo global de energía. Los bienes y servicios necesitan energía para ser producidos, distribuidos y consumidos, y los bancos (o el sistema financiero en general) transforman el ahorro en inversiones, préstamos, hipotecas y otros activos que también involucran bienes materiales y servicios, y que por lo tanto, requieren energía en toda la cadena de producción y consumo.
imagen-1
Esto es lo que se conoce como efecto rebote entre economistas y científicos sociales. Hay un gran consenso sobre su existencia, el debate gira en torno su magnitud. Los gobernantes deben ser conscientes de este efecto, y realizar evaluaciones más rigurosas y completas sobre las medidas de eficiencia energética que se llevan a cabo. Este efecto se puede controlar con medidas adicionales si se quiere reducir el consumo de energía luchar contra el cambio climático de manera efectiva. Una fiscalidad de la energía progresiva y correctamente diseñada podría reducir el consumo global de energía y a su vez luchar contra la pobreza energética, permitiendo cierto efecto rebote para los hogares más desfavorecidos cuando se aplican medidas de eficiencia energética.
REFERENCIAS
Font Vivanco, D., McDowall, W., Freire-González, J., Kemp, R., van der Voet, E., 2016. The foundations of the environmental rebound effect and its contribution towards a general framework. Ecological Economics 125, 60–69.
Freire-González, J., Puig-Ventosa, I., 2015. Energy Efficiency Policies and the Jevons Paradox. International Journal of Energy Economics and Policy 5(1), 69–79.
Jevons, W. S., 1865. The Coal Question. London: Macmillan and Co.
Ruzzenenti, F., Basosi, R., 2008. The rebound effect: An evolutionary perspective. Ecological Economics 67, 526–537.
Saunders, H.D., 1992. The Khazzoom-Brookes Postulate & Neoclassical Growth. The Energy Journal 13(4), 131–148.
Sorrell, S., 2007. The rebound effect: an assessment of the evidence for economy-wide energy savings from improved energy efficiency. UK Energy Research Centre.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Jaume Freire | ENT – Harvard University
Energy efficiency is misunderstood by many policy-makers, despite the large amount of scientific studies trying to explain how it works at micro and macroeconomic levels. At policy level, the effect of energy efficiency measures is mostly estimated through the use of engineering calculus. Let’s start with an example. Suppose that the government initiates an investment plan to improve isolation at households. This measure will improve the efficiency in providing heating and cooling (known as energy services), less effort will be needed to provide the same amount of these energy services.  Government technicians roughly estimate the efficacy of this measure in terms of new energy consumption by estimating how much isolation material will be purchased with the funds and what is the actual isolation provided by this material in a controlled environment. This would be quite accurate in a single timeless dwelling without intelligent life living in it. However, social sciences show us this is not the way it works.

Theoretical and empirical studies show that the installation of the isolation material (or whatever the efficiency measure is) triggers changes that make people react. There is an individual and social behavior beyond the engineering models. First, the energy service (heating or cooling) becomes cheaper. Some households that were concerned about the expensive price of this service no longer are. These households used to turn off the heating or cooling system at night or other specific times, or maybe they did not acclimate some rooms. They may save some energy but not as much as expected. Besides, even if they try to keep the same behavior patterns previous to the efficiency improvement, they save money.
If we go beyond in the analysis of economic and social behavior, we will notice that there is an extra income in households. Households can spend this extra income buying goods and services or can save it. Both options lead to an increase in energy consumption. Goods and services need energy to be produced, distributed and consumed; and banks (or financial system in general) turn savings into investments, loans, mortgages or other assets that also have physical goods and services behind, that require energy in all the production and consumption chain.
imagen-1
This is known as rebound effect among economists and social scientists. They all agree on its existence; the discussion is on how large it is. Policy-makers have to be aware of this effect, start conducting rigorous assessments on energy efficiency measures and implement additional measures to control it if they want to fight climate change.
REFERENCES
Font Vivanco, D., McDowall, W., Freire-González, J., Kemp, R., van der Voet, E., 2016. The foundations of the environmental rebound effect and its contribution towards a general framework. Ecological Economics 125, 60–69.
Freire-González, J., Puig-Ventosa, I., 2015. Energy Efficiency Policies and the Jevons Paradox. International Journal of Energy Economics and Policy 5(1), 69–79.
Jevons, W. S., 1865. The Coal Question. London: Macmillan and Co.
Ruzzenenti, F., Basosi, R., 2008. The rebound effect: An evolutionary perspective. Ecological Economics 67, 526–537.
Saunders, H.D., 1992. The Khazzoom-Brookes Postulate & Neoclassical Growth. The Energy Journal 13(4), 131–148.
Sorrell, S., 2007. The rebound effect: an assessment of the evidence for economy-wide energy savings from improved energy efficiency. UK Energy Research Centre.
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]