Jaume Freire | ENT – Harvard University
L’eficiència energètica està mal entesa per molts responsables polítics, tot i la gran quantitat d’estudis científics que tracten d’explicar com funciona a nivell micro i macroeconòmic. A nivell polític, l’efecte de les polítiques d’eficiència energètica es calcula principalment mitjançant l’ús de càlculs d’enginyeria. Per exemple, suposem que el govern inicia un pla d’inversió per millorar l’aïllament de les llars. Aquesta mesura contribuirà a millorar l’eficiència en el subministrament de calefacció i refrigeració (també coneguts com a serveis energètics), serà necessari un menor esforç per proporcionar el mateix nivell (quantitat i/o qualitat) d’aquests serveis energètics. Els tècnics dels ministeris o agències responsables de la mesura estimen aproximadament la seva eficàcia en termes del nou consum d’energia, calculant la quantitat de material aïllant adquirit amb els fons i l’aïllament proporcionat per aquest material en un entorn controlat. Aquestes estimacions s’aproximarien al que realment passa si estiguéssim parlant d’un únic habitatge atemporal i sense vida intel·ligent vivint al seu interior. No obstant això, les ciències socials ens mostren que aquesta no és la manera com funciona.
Els estudis teòrics i empírics demostren que la instal·lació de material aïllant (o qualsevol que sigui la mesura d’eficiència induïda) provoca canvis que al seu torn provoquen reaccions en la gent. Hi ha un comportament individual i social més enllà dels models d’enginyeria. En primer lloc, el servei energètic (calefacció, refrigeració, etc.) es torna més barat. Alguns llars preocupades pel costós preu d’aquest servei ja no ho estan tant. En aquestes llars potser anteriorment s’apagava el sistema de calefacció o refrigeració durant la nit o en altres intervals temporals específics, o potser deixaven d’aclimatar algunes habitacions. Potser estalviïn una mica d’energia, però no tant com s’havia estimat inicialment. A més, tot i que mantinguin els mateixos patrons de consum anteriors a la millora d’eficiència, ara, aquestes llars estalvien diners.
Si volem anar més enllà en l’anàlisi del comportament econòmic i social, ens adonarem que hi ha un ingrés extra a les llars. Les llars poden gastar aquest ingrés addicional en comprar béns i serveis o poden estalviar. Les dues opcions condueixen a un augment del consum global d’energia. Els béns i serveis necessiten energia per a ser produïts, distribuïts i consumits, i els bancs (o el sistema financer en general) transformen l’estalvi en inversions, préstecs, hipoteques i altres actius que també involucren béns materials i serveis, i que per tant , requereixen energia en tota la cadena de producció i consum.
Això és el que es coneix com a efecte rebot entre economistes i científics socials. Hi ha un gran consens sobre la seva existència, el debat gira entorn la seva magnitud. Els governants han de ser conscients d’aquest efecte, i realitzar avaluacions més rigoroses i completes sobre les mesures d’eficiència energètica que es duen a terme. Aquest efecte es pot controlar amb mesures addicionals si es vol reduir el consum d’energia lluitar contra el canvi climàtic de manera efectiva. Una fiscalitat de l’energia progressiva i correctament dissenyada podria reduir el consum global d’energia i al seu torn lluitar contra la pobresa energètica, permetent cert efecte rebot per a les llars més desfavorides quan s’apliquen mesures d’eficiència energètica.
REFERÈNCIES
Font Vivanco, D., McDowall, W., Freire-González, J., Kemp, R., van der Voet, E., 2016. The foundations of the environmental rebound effect and its contribution towards a general framework. Ecological Economics 125, 60–69.
Freire-González, J., Puig-Ventosa, I., 2015. Energy Efficiency Policies and the Jevons Paradox. International Journal of Energy Economics and Policy 5(1), 69–79.
Jevons, W. S., 1865. The Coal Question. London: Macmillan and Co.
Ruzzenenti, F., Basosi, R., 2008. The rebound effect: An evolutionary perspective. Ecological Economics 67, 526–537.
Saunders, H.D., 1992. The Khazzoom-Brookes Postulate & Neoclassical Growth. The Energy Journal 13(4), 131–148.
Sorrell, S., 2007. The rebound effect: an assessment of the evidence for economy-wide energy savings from improved energy efficiency. UK Energy Research Centre.