Els juvenils seguiran desprotegits si no es cobreixen les seves zones d’agregació i si els tancaments no marquen una diferència amb mesures ja existents.

Després de llargues i dilatades negociacions amb el sector pesquer durant els últims mesos en què la societat civil no ha pogut participar, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha publicat la Orden APA/753/2020 amb els nous tancaments a la flota d’arrossegament amb l’objectiu de protegir els juvenils de lluç en el calador mediterrani. Oceana i la Fundació ENT valoren les mesures aprovades com un pas endavant però insuficient, i apunten que són necessàries mesures més decidides per solucionar la crisi de l’espècie – la més sobreexplotada en aigües europees i mediterrànies.

Aquests tancaments esmenen la Orden APA/423/2020 publicada al maig complementant les vedes que en principi reflectia, i finalment incloent àrees en aigües andaluses i el Llevant (GSA 1 i GSA 6 – veure mapa), tal com demanaven les ONG i establia la legislació europea.

Tancaments proposats ja existents

Els nous tancaments inclosos en l’ordre a la zona de Llevant, tot i que suposen una millora respecte a el text anterior, segueixen sent insuficients. Per exemple, per reduir les captures de juvenils es comptabilitzen algunes àrees que en la pràctica ja no estaven sent explotades perquè existien acords previs voluntaris entre els pescadors. En definitiva, la seva incorporació a l’Ordre no suposa cap avanç ni disminució real en la pressió que pateixen els juvenils.

Després de la publicació de l’Ordre Ministerial el maig passat, Oceana va advertir que les mesures inicialment incloses no complien amb les exigències mínimes legals que va fixar el Reglament Europeu el 2019, ja que no es contemplaven zones de tancament ni a la costa andalusa ni en el Llevant , i no es donava cobertura a zones on es concentren els juvenils segons els estudis científics més recents.

Segons Nicolas Fournier, director de campanya d’Oceana “Els tancaments en aigües andaluses són mínims i en el Llevant gran part coincideixen amb acords ja existents, a més se segueixen obviant on realment es concentren els juvenils. Per tant, aquestes vedes no són més que un tímid pas per millorar l’alarmant estat del lluç a la costa mediterrània espanyola. Encara que són una mesura bàsica per a la sostenibilitat del lluç, cal continuar reduint la pressió pesquera tal com aconsellen els científics, i no només per lluç sinó per a totes les espècies que regula l’Ordre”. Miquel Ortega de la Fundació ENT afegeix “Cal reforçar les mesures amb zones de tancament permanent per a la recuperació de les espècies comercials i de l’ecosistema marí que les manté, ja que hi ha experiències que demostren la seva efectivitat ecològica i benefici econòmic per al sector”.

Tant Oceana com la Fundació ENT han intentat col·laborar en el procés de forma proactiva enviant documentació científica i diferents propostes que podrien contribuir a la protecció de juvenils a la Mediterrània espanyol i per tant a la sostenibilitat dels caladors.

NOTA EDITORIAL: El lluç, segons les últimes dades de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània, es sobreexplota entre 6,5-7 vegades per sobre de nivells sostenibles en aigües espanyoles, i per sobre de 15 vegades en el calador de el Golf de Lleó compartit amb França. Per això és necessari tant protegir les zones on es concentren els juvenils per garantir la sostenibilitat de l’espècie, així com continuar reduint la pressió pesquera sobre el recurs en el seu conjunt.