Míriam Galindo Fernández | ENT medi ambient i gestió
Les xifres de malbaratament alimentari (132 quilograms anuals de menjar desaprofitat per persona a la Unió Europea) mostren l’escàs reconeixement que tenim envers els aliments i l’esforç que hi ha darrere la seva producció. Per revertir aquest problema ambiental, social i econòmic, calen canvis en el sector i en la indústria alimentària, així com avenços normatius que ja s’estan impulsant. Però també és necessari un canvi de perspectiva a nivell social.
En l’àmbit normatiu, el passat 2 d’abril es va publicar al BOE la Ley 1/2025, de 1 de abril, de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario, que és d’aplicació a tots els agents que intervenen en la cadena alimentària. El principal objectiu de la llei és reduir les pèrdues i el malbaratament de menjar al llarg de tota la cadena, establint una jerarquia de prioritats i obligacions per als diferents agents implicats.
Les obligacions derivades de la llei van entrar en vigor el 3 d’abril, excepte les establertes als articles 6 i 7, que ho faran el 3 d’abril de 2026.
Tots els agents de la cadena alimentària (excepte les microempreses, que en queden exemptes) han d’aplicar la jerarquia de prioritats definida a l’article 5, disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i promoure acords o convenis per a la donació d’excedents (amb algunes excepcions segons la superfície de l’activitat).
Les empreses d’hostaleria i restauració han de facilitar als consumidors/es que puguin endur-se sense cost addicional els aliments no consumits i informar-ne de manera clara i visible.
Pel que fa a les administracions públiques (art. 11), s’estableixen diverses obligacions, entre les quals l’elaboració de guies de bones pràctiques per millorar la gestió alimentària o per a la creació de plans de prevenció. No obstant això, en molts casos aquestes obligacions, com el suport a la investigació i la innovació, la promoció de nous negocis per a la prevenció o l’assessorament a empreses i entitats dedicades a la distribució d’aliments, no estan concretades del tot, i caldrà esperar per veure com es materialitzen. Pel que fa a la planificació, el Govern estatal haurà d’elaborar un Pla Estratègic de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, en el qual es fixaran els objectius mínims que s’han de complir. A més, els governs autonòmics hauran de desenvolupar els seus propis instruments de planificació. També es preveu que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació aprovi un Pla Nacional de control de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que concretarà les tasques de control per part de les administracions competents, i es publicarà un informe anual amb els resultats de l’execució d’aquest pla.
A nivell de les persones consumidores, la llei inclou un capítol dedicat a les dates de consum preferent.
Es valora positivament la llei, ja que suposa un impuls necessari en la lluita contra el malbaratament alimentari i un pas endavant per assolir els objectius de reducció per a 2030 que recull la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la que es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre residus2 (reducció, respecte 2020, del 10% del malbaratament alimentari en el processament i la fabricació, y del 30% per càpita a nivell minorista i de consum). Però, com s’ha comentat anteriorment, es considera que en alguns aspectes la llei és poc ambiciosa i/o falta concreció. Per exemple, el fet d’excloure de tota obligació a les microempreses deixar fora un important percentatge de la indústria alimentària.
Un altre punt important és la necessitat de disposar de dades. El mesurament és un aspecte bàsic per poder avaluar l’efectivitat de les accions desenvolupades. És crucial fer seguiment dels avenços i per a això cal disposar de dades. Na debilitat és que part de les dades de partida de les que es disposa provenen d’enquestes, el que redueix la seva fiabilitat. La llei estableix l’obligació de les administracions de recolzar el mesurament quantitatiu i qualitatiu del malbaratament a les diferents baules de la cadena alimentària, i concreta que el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación mesurarà i publicarà anualment les dades sobre malbaratament alimentari.
L’informe Preventing waste in Europe – Progress and challenges, with a focus on food waste3, destaca que fins ara les accions s’han centrat en la vessant de la conscienciació, però això ha quedat de manifest que és insuficient. Aquesta mateixa reflexió queda recollida en el preàmbul de la llei. Són necessàries reformes en la cadena alimentària i aplicar polítiques i instruments més efectius, que tinguin un veritable impacte sobre les dades de pèrdues i malbaratament alimentari. La nova llei estableix un marc en el que operar i poder desenvolupar accions que siguin més efectives, però cal veure com s’acaben concretant certs aspectes de llei i els resultats obtinguts.
—
1 Food waste and food waste prevention – estimates – Statistics Explained
2 https://data.consilium.europa.eu/doc/document/ST-11300-2024-INIT/es/pdf