L’Observatori de la Fiscalitat dels Residus, iniciativa de la Fundació ENT, publica avui l’estudi “Las Tasas de Residuos en España 2026”. En la seva elaboració, s’han analitzat les taxes domiciliàries i comercials d’una mostra de 134 municipis, incloses totes les capitals de província.
La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, va establir un termini de tres anys perquè les entitats municipals implantessin de manera obligatòria “una taxa o prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària” que reflectís el cost real de les operacions de recollida, gestió i tractament de residus.
L’any 2026, per primera vegada des que es realitza l’informe, tots els municipis de la mostra disposen de taxes de residus o d’una figura específica similar. La cobertura mitjana de costos el 2026 s’ha estimat en el 69,0 %, una millora de quatre punts respecte de l’any anterior, tot i que encara molt lluny del 100 % que exigeix la Llei esmentada.
En l’àmbit qualitatiu, encara persisteix una presència significativa de quotes domiciliàries fixes (32,8 % dels municipis), si bé aquest percentatge ha disminuït 4,6 punts respecte al 2025. En el cas de les taxes comercials, els criteris “tipus d’activitat” i “superfície del comerç” continuen sent predominants per diferenciar les quotes.
Paral·lelament, s’ha produït un notable augment de l’ús de criteris ambientals per estructurar les taxes, tant en l’àmbit domiciliari com comercial. Així, el 32,8 % dels municipis analitzats disposa de beneficis fiscals de caràcter ambiental per als habitatges, sent el més habitual el compostatge, seguit de la correcta separació de fraccions i l’ús de la deixalleria. Pel que fa als comerços, un 24,6 % dels municipis compta amb algun benefici fiscal ambiental; els més comuns són per recollida selectiva o separació de fraccions i per reducció dels residus alimentaris.
Els sistemes de pagament per generació per a habitatges (aquells en què la quota depèn de la generació i la recollida selectiva individual de cada llar) són presents en un 10,5 % dels municipis de la mostra, davant de valors pràcticament inapreciables fa pocs anys. La majoria dels casos consisteixen en reduccions de la quota per aportacions al contenidor de bioresidus. Helena Bueno, autora de l’estudi, afirma: «Els beneficis fiscals centrats en aspectes ambientals tenen un paper creixent en les taxes de residus, així com els sistemes de pagament per generació. Tot i això, encara hi ha un gran potencial per implantar aquest tipus de sistemes, que continuen sent minoritaris a Espanya, a diferència del que passa en països més avançats».
L’estudi conclou que el valor mitjà ponderat de la taxa de residus que paguen les llars el 2026 és de 119,62 € per habitatge. L’increment mitjà de la quota domèstica ha estat d’un 6,4 % respecte de l’any 2025. Per tercer any consecutiu, s’observa un augment de la quota per sobre de l’IPC. L’increment de les quotes es veu com una resposta lògica a l’obligació legal de cobrir els costos del servei.
Les disposicions de l’article 11 de la Llei 7/2022 han suposat un repte per a la gran majoria de les entitats locals. Tal com apunta Ignasi Puig (membre de la Fundació ENT i director de l’estudi): «Tot i que aquest any finalment s’observen millores clares en el disseny de les taxes de residus, les entitats locals en el seu conjunt estan sent lentes a adoptar les mesures exigides legalment per la Llei». I afegeix: «Espanya és molt lluny d’assolir els objectius en matèria de residus establerts per la Unió Europea i les taxes de residus poden contribuir a crear els incentius econòmics necessaris per afavorir el canvi de comportaments».
>> Per resoldre qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb info@ent.cat.
