Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Mediterràniament?
| Notícies| 25/06/2019

Ignasi Puig Ventosa | ENT medi ambient i gestió

@I_PUIGVENTOSA 

“Quina barra!” Degudament passat pel filtre de la correcció lingüística, aquesta és més o menys la frase que em va venir al cap quan vaig veure l’anunci ‘Ànima’.

Per què? Doncs:

1) Perquè l’extraordinari problema de la dispersió de residus pel medi terrestre i marí té com una de les principals causes la producció i consum massiu d’envasos d’un sol ús, als quals empreses com l’anunciant contribueixen de forma decisiva.

2) Perquè encara avui al canal HORECA (hostaleria, restauració, cafeteria/càtering), que és on subsisteix l’ús d’envasos reutilitzables, s’està produint una substitució de vidre reutilitzable cap a vidre d’un sol ús i cap a llauna.[1] Molt en particular en la cervesa, amb l’empresa anunciant participant com qui més d’aquesta tendència.

3) Perquè al canal domiciliari ja no queden envasos reutilitzables: la transició als d’un sol ús ja es va produir ja fa anys a Espanya, no així a altres països on els governs no ho van permetre i on bona part de la cervesa i altres begudes continuen en envasos reutilitzables.

4) Perquè el problema no és només el plàstic (film) que embolcalla l’actriu a l’anunci, sinó tot tipus d’envasos i productes d’un sol ús, entre ells ampolles de vidre, plàstic i llaunes com els que distribueix l’anunciant.

5) Perquè el problema també és el deficient sistema de recollida selectiva, sobretot dels envasos lleugers, amb nivells baixos de captació. Malgrat hi ha hagut propostes per a avançar cap a la implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a envasos reutilitzables i d’un sol ús com els que existeixen en altres països, el sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor del qual l’anunciant participa, ha estat un dels més bel·ligerants en contra de la seva adopció. Es pot discutir de quin és el cost d’aquests sistemes i de qui el suporta, però el que és indiscutible és la seva superioritat en termes de reducció dels abocaments incontrolats d’envasos al medi terrestre i marí.

Cal valorar positivament aspectes que aquesta mateixa empresa ha adoptat, com ara les proves per a la substitució de les anelles de plàstic que agrupen les llaunes per anelles de cartró o l’ús de llaunes cada cop més lleugeres, entre altres. Tanmateix, si el que preocupa a l’empresa és l’abocament de residus al mar, el que de debò cal que faci és revertir la seva aposta pels envasos d’un sol ús.

llates1

I és que la màxima responsabilitat sobre el problema de la contaminació del mar no recau sobre els ciutadans, ni tan sols en la seva condició de consumidors, sinó sobre les empreses que opten per posar el mercat allò que els hi sembla, sense pràcticament tenir en compte com aquests productes es recolliran un cop esdevinguin residus o la seva reciclabilitat.

O potser sí que els ciutadans en som responsables: som responsables d’escollir polítics porucs que fan lleis toves que permeten a les empreses fer el que els hi sembli, que no impulsen una responsabilitat ampliada del productor que sigui mereixedora del seu nom, responsabilitzant efectivament a cadascú del que posa al mercat.

La prioritat en matèria de residus, especialment davant la crisi climàtica, és la reducció de la generació, que va lligada a la reducció del consum material. L’objectiu no és “mantenir la nostra manera de viure”, que és la que ens ha portat a aquesta situació, sinó viure dignament, i per això cal canviar radicalment la forma que tenim de relacionar-nos amb el medi.

P.D. Té sentit criticar aquest anunci, just aquest estiu que parla de la contaminació del mar i no haver-ho fet en ocasions anteriors, en que s’adoptaven enfocaments menys reflexius? Francament, no ho sé. La capacitat d’un anunci com aquest d’arribar al gran públic amb un missatge d’alerta del problema de la contaminació no la podem ni somiar els que normalment parlem d’aquests temes. El nostre missatge, més àrid, arriba a públics molt més reduïts i sovint ja conscienciats. Probablement cap de les persones que es puguin conscienciar veient l’anunci llegirà aquest article. Si l’anunci serveix per conscienciar algú, benvingut sigui. Això sí, si com a empresa voleu que ens creguem que això va més enllà del greenwashing, us caldrà canviar moltes altres coses.

[1] El 2013 encara el 49% dels envasos de begudes posats al mercat a Espanya pel canal HORECA (principalment aigua, cervesa i altres) eren reutilitzables, però aquesta proporció ja havia disminuït un 20% en els deu darrers anys, sobretot a favor de les llaunes. http://www.amb.cat/ca/web/medi-ambient/actualitat/publicacions/detall/-/publicacio/estudi-sobre-la-viabilitat-tecnica–ambiental-i-economica-d-implantar-un/5953099/11818