Miquel Ortega Cerdà (ENT)
A més de 4.000 indrets del planeta ja han desenvolupat, majoritàriament en l’àmbit municipal, monedes locals pròpies (de vegades virtuals, de vegades físiques o mixtes) per promoure que comerciants, industrials i entitats de serveis de la ciutat les facin servir com a moneda d’intercanvi. L’avantatge és obvi, els diners es tornen a fer servir una i una altra vegada dins de les ciutats i pobles, molt més que abans, i així, de botiga en botiga, el diner recircula i es dificulta que s’escapi de la ciutat.
A Catalunya tenim algunes experiències d’àmbit reduït impulsades des de la societat civil (unes 20), a Vilanova tenim una de les més veteranes, la Turuta, però al nostre entorn europeu hi ha fantàstics exemples de com aquestes iniciatives poden tenir un gran pes a l’economia local amb el recolzament de l’administració pública. A Bristol tenen la Bristol Pound, a Tolosa de Llengadoc la Sol-Violette, a Nantes la SoNantes, a Sardenya la Sardex, a la regió alemanya de Baviera el Chiemgauer, entre d’altres. L’exemple més destacat és el WIR, la moneda complementària suïssa que porta més de 80 anys funcionant amb èxit i que ajuda a tirar endavant a 60.000 empreses, amb un volum de facturació equivalent de 3 mil milions d’euros.
Potser ha arribat l’hora que els ajuntaments catalans s’impliquin a fons en aquestes propostes com a mesura de promoció de l’economia local. Mecanismes no en falten: facilitar que una part de les subvencions de l’ajuntament es lliurin en moneda local, fer que part de les retribucions dels empleats públics es puguin cobrar voluntàriament en moneda local (com per exemple ja fa l’alcalde de Bristol, que cobra el seu sou en Bristol pounds), fer que una part dels crèdits i microcrèdits a empreses facilitats des de l’ajuntament es puguin subministrar en moneda local, prioritzar que les empreses proveïdores dels ajuntaments vulguin cobrar part o totes les seves vendes en moneda local, promoure activament la moneda per facilitar que els comerços l’adoptin, entre d’altres, són algunes possibilitats realistes.