Avui l’Observatori de la Fiscalitat dels Residus ha publicat l’estudi dels investigadors Pablo Pellicer*, Marc Iriani, Ignasi Puig i Sergio Sastre, titulat “Las Tasas de Residuos en España 2019”. En la realització d’aquest, s’han analitzat les taxes domiciliàries i comercials de 125 municipis, incloses totes les capitals de província. Aquest estudi dona continuïtat a anàlisis anteriors realitzades amb dades de 2015 i 2018.

Les taxes de residus es troben entre les taxes que més recaptació aporten als municipis, donat que cobreixen el servei de recollida de residus, que és de prestació obligatòria i amb elevats costos. A més d’assegurar el finançament de la prestació d’aquest servei, les taxes de residus poden tenir com a objectiu una distribució el més justa possible de les càrregues econòmiques entre la ciutadania, considerant tant criteris socials com ambientals.
El marc legal permet que els municipis defineixin quin grau de cobertura es pretén assolir amb la taxa, en relació amb els costos del servei. La inexistència d’un percentatge de cobertura establert afavoreix l’heterogeneïtat en l’establiment de les quotes.
Potencialment, les taxes de residus poden ser un dels instruments més eficaços a l’hora de promoure bones pràctiques ambientals en matèria de prevenció i separació de residus. Si una part variable de la taxa es vincula directament a la generació i la correcta separació dels residus en origen (mitjançant l’aplicació de sistemes de pagament per generació) es crea un incentiu econòmic perquè la ciutadania pugui participar d’aquestes pràctiques.
Tot i això, aproximadament un 50% dels municipis analitzats compten amb un model de taxes amb quotes fixes (tots els domicilis paguen el mateix independentment de si realitzen separació de residus). Aplicar una quota fixa implica que els domicilis que generen menys i reciclen més residus estan subvencionant a aquells amb pitjors pràctiques ambientals en matèria de residus. Per la seva banda, en municipis on les taxes no són fixes, hi ha una absència general de criteris ambientals en la seva articulació. En el cas dels comerços, la majoria de les taxes es calculen en funció del tipus d’activitat i la superfície del comerç. Aquest aspecte suggereix que el potencial de les taxes de residus per millorar la gestió dels residus ha estat poc explotat. L’aplicació de sistemes de pagament per generació, d’implantació encara molt minoritària a l’Estat espanyol, però amb una tendència cap a la seva generalització a Europa, és un exemple de la posada en pràctica de les capacitats de la taxa de residus.
En aquest estudi s’ha conclòs que el valor mig de la taxa de residus al 2019 fou de 89,4 euros anuals per domicili. Respecte el 2018, la taxa domiciliària mitjana s’ha incrementat un 1,02% (des de 88,5 euros), en una evolució molt similar a l’1,00% de variació de l’IPC entre els mesos de gener d’ambdós anys.
Per la seva banda, les taxes comercials segueixen una dinàmica més complexa que les domiciliàries. L’estudi 2019 ha incorporat a l’anàlisi cinc nous comerços tipus (hotel, supermercat, botiga d’alimentació, clínica i perruqueria). Les quotes mitjanes més elevades són per a les categories: “supermercat”, “clínica” i “hotel”, essent, alhora, els comerços que més superfície tenen. Les quotes comercials no segueixen una tendència homogènia, però la seva evolució conjunta és superior a la variació de l’IPC.

Import anual de les quotes comercials mitjanes 2019 | Variació de les quotes entre 2015 i 2019

 estudi taxes 2019_1
Les variacions observades a les taxes de residus entre 2015 i 2019 han estat poc significatives, tant en termes qualitatius com quantitatius. Tot i així, hi ha alguns aspectes destacables. La proporció de municipis que no tenen cap tipus de figura impositiva ha disminuït en aquest període, així com també ho ha fet la freqüència de les taxes que no inclouen diferències entre les quotes domèstiques i comercials. A més, menys municipis tenen una taxa fixa de recollida domiciliària i la superfície dels domicilis perd pes entre els criteris de diferenciació per a les taxes variables. Per altra banda, cada cop més municipis opten per una gestió mancomunada, que pot optimitzar els recursos destinats a la gestió de residus.
A la llum d’aquest estudi, el Dr. Ignasi Puig Ventosa, investigador i cap de projectes de la Fundació ENT, considera que “els Ajuntaments haurien de ser més conscients del potencial de les taxes d’escombraries per contribuir a millorar el model de gestió de residus. D’una banda, permeten aportar més recursos per a una millor gestió; d’altra, permeten crear incentius vers la recollida selectiva”.
Per altra banda, Sergio Sastre, coautor de l’estudi, opina que “encara hi ha molta feina a fer en matèria de prevenció. Les passes que s’han fet fins ara són modestes i la tendència actual no és suficient per complir a temps amb els objectius de la nova legislació europea en matèria de residus”. Per la seva banda, Pablo Pellicer, redactor de l’estudi, també apunta que “És de gran utilitat per a una gestió adequada dels residus que la ciutadania estigui implicada en el procés. Els sistemes de recollida selectiva que coresponsabilitzen a la població milloren els resultats obtinguts”.
> Per qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb Pablo Pellicer via correu electrònic (ppellicer@ent.cat) o trucant al 622847842.

* Pablo Pellicer García està vinculat a la Fundació ENT gràcies al contracte de treball efectuat d’acord amb les condicions establertes en l’Ordre TSF/213/2016, d’1 d’agost, cofinançat per la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu 2014-2020, amb un cofinançament del 91,89%.
soc1
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Las tasas de residuos en España 2019[/link] [link]Evolución de las tasas de residuos en España 2015 – 2019[/link] [link]Web de l’Observatori de la Fiscalitat dels Residus[/link]Hoy el Observatorio de la Fiscalidad de los Residuos ha publicado el estudio de los investigadores Pablo Pellicer*, Marc Iriani, Ignasi Puig y Sergio Sastre, titulado “Las Tasas de Residuos en España 2019”. En su realización, se han analizado las tasas domiciliarias y comerciales de 125 municipios, incluidas todas las capitales de provincia. Este estudio da continuidad a análisis anteriores realizados con datos de 2015 y 2018
Las tasas de residuos son de las que más recaudación aportan a los municipios, puesto que cubren el servicio de recogida de residuos, que es de prestación obligatoria y con elevados costes. Además de asegurar la financiación de la prestación de este servicio, las tasas de residuos pueden tener como objetivo una distribución lo más justa posible de las cargas económicas entre la ciudadanía, considerando tanto criterios sociales como ambientales.
El marco legal permite que sean los municipios quienes definan el grado de cobertura al que se pretende llegar con la tasa, en relación con los costes del servicio. La inexistencia de un porcentaje de cobertura definido favorece la heterogeneidad en el establecimiento de las cuotas.
Potencialmente, las tasas de residuos pueden ser uno de los instrumentos más eficaces para la promoción de buenas prácticas ambientales en materia de prevención y separación de residuos. Si una parte variable de la tasa se vincula directamente a la generación y a la correcta separación de los residuos en origen (mediante la aplicación de sistemas de pago por generación) se crea un incentivo económico para que la ciudadanía pueda participar de estas prácticas.
Con todo y con ello, aproximadamente un 50% de los municipios analizados cuentan con un modelo de tasas con cuotas fijas (todos los domicilios pagan lo mismo independientemente de si realizan o no separación de residuos). Aplicar una cuota fija implica que los domicilios que generan menos y reciclan más residuos están subvencionando a aquellos con peores prácticas ambientales en materia de residuos. Por otro lado, en los municipios donde las tasas no son fijas, existe una ausencia general de los criterios ambientales en su articulación. En el caso de los comercios, la mayoría de las tasas se calculan en función del tipo de actividad y la superficie del comercio. Este proyecto sugiere que el potencial de las tasas de residuos para mejorar la gestión de residuos ha sido poco explotado. La aplicación de sistemas de pago por generación, de implantación aún muy minoritaria en el Estado español, pero con una tendencia hacia su generalización en Europa, es un ejemplo de la puesta en práctica de las capacidades de la tasa de residuos.
En este estudio se ha concluido que el valor medio de la tasa de residuos en el 2019 fue de 89,4 euros por domicilio. Respecto al 2018, la tasa domiciliaria media se ha incrementado en un 1,02% (desde los 88,5 euros) en una evolución muy similar al 1,00% de variación del IPC entre los meses de enero de ambos años.
Por su lado, las tasas comerciales siguen una dinámica más compleja que las domiciliarias. El estudio de 2019 ha incorporado al análisis cinco nuevos comercios tipo (hotel, supermercado, tienda de alimentación, clínica y peluquería). Las cuotas medias más elevadas se han sido para las categorías “supermercado”, “clínica” y “hotel”, siendo, asimismo, los comercios que cuentan con más superficie. Las cuotas comerciales no siguen una tendencia homogénea, pero su evolución conjunta es superior a la variación del IPC.

Importe anual de las cuotas comerciales medias 2019 // Variación de les cuotas entre 2015 y 2019

estudi taxes 2019_2

Las variaciones observadas en las tasas de residuos entre 2015 y 2019 han sido poco significativas, tanto en su dimensión cualitativa como cuantitativa. Con todo y con ello, existen algunos aspectos destacables. La proporción de municipios que no tienen ningún tipo de figura impositiva ha disminuido en este periodo, así como también lo ha hecho la frecuencia de las tasas que no incluyen diferencias entre las cuotas domésticas y comerciales. Además, menos municipios tienen una tasa fija de recogida domiciliaria y la superficie de los domicilios pierde peso entre los criterios de diferenciación para las tasas variables. Por otro lado, cada vez más municipios optan por una gestión mancomunada, que puede optimizar los recursos destinados a la gestión de residuos.
Con la publicación de este estudio, el Dr. Ignasi Puig Ventosa, investigador y jefe de proyectos de la Fundación ENT, considera que “los Ayuntamientos deberían de ser más conscientes del potencial de las tasas de basuras para contribuir a mejorar el modelo de gestión de residuos. Por un lado, permiten aportar más recursos para una mejor gestión; por el otro, permiten crear incentivos entorno a la recogida selectiva”.
Por otro lado, Sergio Sastre, coautor del estudio, opina que “aún hay mucho trabajo a hacer en materia de prevención. Los pasos que se han realizado hasta ahora son modestos y la tendencia actual no es suficiente para cumplir a tiempo con los objetivos de la nueva legislación europea en materia de residuos”. Por su lado, Marc Iriani y Pablo Pellicer, coautores del estudio, también apuntan a que “Es de gran utilidad para una gestión adecuada de los residuos que la ciudadanía esté implicada en el proceso. Los sistemas de recogida selectiva que corresponsabilizan a la población mejoran los resultados obtenidos”.
> Para resolver cualquier duda o aclaración, contactar con Pablo Pellicer por correo electrónico (ppellicer@ent.cat) , o bien llamando al 622847842.

* Pablo Pellicer García está vinculado a la Fundació ENT gracias al contrato de trabajo efectuado de acuerdo con las condiciones establecidas en la Orden TSF / 213/2016, de 1 de agosto, cofinanciado por la Iniciativa de Empleo Juvenil y el fondo Social Europeo 2014-2020, con una cofinanciación del 91,89%

soc1 
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Las tasas de residuos en España 2019[/link] [link]Evolución de las tasas de residuos en España 2015 – 2019[/link] [link]Web del Observatorio de la Fiscalidad de los Residuos[/link]