L’Observatori de la Fiscalitat dels Residus ha publicat l’estudi dels investigadors Irene Castells, Pablo Pellicer i Ignasi Puig, titulat “Las Tasas de Residuos en España 2022”. En la realització, s’han analitzat les taxes domiciliàries i comercials de 125 municipis, incloses totes les capitals de província.
Les taxes de residus són de les que més recaptació aporten als municipis, ja que financen el servei de recollida de residus, que és de prestació obligatòria i costos elevats. La Ley 7/2022, de 8 de abril, de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular estableix que, en un termini de 3 anys, cal instaurar de manera obligatòria “una tasa o prestación patrimonial de carácter público no tributaria, específica, diferenciada y no deficitària” que reflecteixi el cost real de les operacions de recollida, gestió i tractament de residus.
Si bé la majoria d’entitats locals ja disposen de taxes de residus o d’una figura similar específica, en general estan molt lluny dels objectius legals de cobertura de costos. La cobertura mitjana de costos estimada al 2021 va ser del 71,8%, molt lluny del 100% exigit legalment a partir de 2025.
La recaptació en concepte de taxes de residus (o altres figures recaptatòries) de recollida i tractament de residus a Espanya -tant domiciliaris com comercials- per al 2021, incloent-hi totes les entitats locals municipals i supramunicipals que presenten dades, va ser de 2.079 milions d’euros, representat 61,15 euros per càpita.
Potencialment, les taxes de residus poden ser un dels instruments més eficaços per a la promoció de bones pràctiques ambientals en matèria de prevenció i de separació de residus. Si una part variable de la taxa es vincula directament a la generació i a la correcta separació dels residus en origen (el que es coneix com a sistemes de pagament per generació) es crea un incentiu econòmic perquè la ciutadania participi d’aquestes pràctiques. La Llei 7/2022 menciona, per primera vegada en una normativa estatal, els sistemes de pagament per generació.
Tot i això, un 46,4% dels municipis analitzats compten amb un model de taxes amb quotes fixes (tots els domicilis paguen el mateix independentment de si realitzen o no separació de residus). Aplicar una quota fixa implica que els domicilis que generen menys i reciclen més residus estan subvencionant implícitament aquells amb pitjors pràctiques ambientals en matèria de residus. D’altra banda, als municipis on les taxes no són fixes, hi ha una absència general de criteris ambientals en la seva articulació. En el cas dels comerços, la majoria de les taxes es calculen en funció del tipus d’activitat, la superfície del comerç i la localització, sense considerar tampoc la generació efectiva.
Aquest estudi demostra que el potencial de les taxes de residus per millorar la gestió de residus ha estat poc explotat. L’aplicació de sistemes de pagament per generació, d’implantació encara molt minoritària a l’Estat espanyol, però molt comuns a Europa, posaria en evidència la capacitat de les taxes de residus per incentivar les bones pràctiques.
L’estudi conclou que el valor mitjà de la taxa de residus que paguen les llars el 2022 és de 92,1 euros per domicili. Pel que fa al 2021, la taxa domiciliària mitjana s’ha incrementat un 2,1% (des dels 90,19 euros) molt per sota de l’increment del 6,1% de l’IPC des del gener del 2021 al gener del 2022.
Arran dels resultats d’aquest estudi, el Dr. Ignasi Puig Ventosa, investigador i responsable de projectes de la Fundació ENT, considera que “la majoria d’ajuntaments no són conscients de les obligacions que comporta la nova llei en matèria de taxes de residus , ni de les oportunitats que significaria complir-los el més aviat possible”. Per part seva, Irene Castells, coautora de l’estudi, assenyala “la importància d’incidir en els primers nivells de la jerarquia de residus i potenciar la reducció i reutilització dels residus des de les llars i comerços, ja que l’emergència climàtica s’accelera i tenim l’obligació de complir els objectius europeus”.
—
Per resoldre qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb info@ent.cat
“La participació de la Irene Castells en aquest estudi ha estat possible gràcies a la seva contractació dins el marc de la concessió de subvencions destinades a la contractació en pràctiques de persones joves en situació d’atur. Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i finançada pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19.”