Ecologistes en Acció, Oceana i la Fundació ENT reclamen a l’Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació cinca mesures clau per evitar el fracàs de la gestió de la pesca d’arrossegament a la Mediterrània, incloent vedes, reducció de la intensitat pesquera i conservació de fons de coral. Les ONG presenten aquestes línies vermelles davant la futura ordre que desenvoluparà el pla plurianual per la pesca demersal al Mediterrani Occidental.
El Mediterrani és el mar amb més grau de sobrepesca de el món. Més de el 80% de les poblacions estan sobrepescadas, i l’estat d’algunes espècies és molt preocupant. El pla plurianual preveu reduir només un 10% l’activitat a 2020 per solucionar progressivament l’estat de les espècies explotades. No obstant això, les organitzacions consideren que l’ordre està condemnada al fracàs si no inclou mesures més contundents:

  • Establir vedes permanents i temporals més efectives per aturar l’alarmant sobrepesca del lluç, tenint en compte les diferents èpoques de reproducció en cada àrea i el nombre de mesos necessari per protegir els alevins. El lluç és l’espècie més sobreexplotada d’aquesta zona i l’Institut Espanyol d’Oceanografia calcula que més de el 80% de les captures són immadurs.
  • Reduir significativament l’esforç pesquer (temps d’activitat i capacitat dels vaixells) de manera que permeti realment la recuperació de les poblacions i compensi el frau en la potència dels motors. Un informe de l’Tribunal de Comptes Europeu calcula que el 47% dels vaixells inspeccionats tenen més potència que el declarada, per la qual cosa també és imprescindible l’elaboració d’un pla per acabar amb aquest frau.
  • Avaluar l’impacte abans d’autoritzar un potencial augment en les hores de pesca, ja que totes les espècies que gestiona aquesta ordre (lluç, moll de fang, gamba blanca, escamarlà, gamba vermella i llagostí moruno) estan sobreexplotades. Un augment de les hores de pesca tindria un impacte sobre el recurs i es traduiria en un increment de l’esforç. En l’actualitat l’arrossegament pot pescar un màxim de 12 hores a el dia.
  • Complir amb l’obligació de desembarcament i incrementar la selectivitat, atès que el nivell de captures no desitjades és molt elevat i gran part dels descarts són exemplars sota talla i juvenils.
  • Reduir a el mínim l’impacte sobre els ecosistemes marins vulnerables. És el cas de la pesca de gamba vermella en zones de corals amenaçats, incloent el corall bambú, que es troba en perill crític d’extinció.

Més informació
Resposta a el llançament de la consulta pública sobre l’ordre per la qual s’estableix un pla de gestió per a la conservació dels recursos pesquers en el Mediterrani afectats per les pesqueries d’arrossegament de fons.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]Ecologistas en Acción, Oceana y la Fundació ENT reclaman al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación cinco medidas clave para evitar el fracaso de la gestión de la pesca de arrastre en el Mediterráneo, incluyendo vedas, reducción de la intensidad pesquera y conservación de fondos de coral. Las ONG presentan estas líneas rojas ante la futura orden que desarrollará el plan plurianual para la pesca demersal en el Mediterráneo Occidental.
El Mediterráneo es el mar con mayor grado de sobrepesca del mundo. Más del 80% de las poblaciones están sobrepescadas, y el estado de algunas especies es muy preocupante. El plan plurianual prevé reducir solo un 10% la actividad en 2020 para solventar progresivamente el estado de las especies explotadas. Sin embargo, las organizaciones consideran que la orden está condenada al fracaso si no incluye medidas más contundentes:

  • Establecer vedas permanentes y temporales más efectivas para detener la alarmante sobrepesca de la merluza, teniendo en cuenta las diferentes épocas de reproducción en cada área y el número de meses necesario para proteger los alevines. La merluza es la especie más sobreexplotada de esta zona y el Instituto Español de Oceanografía calcula que más del 80% de las capturas son inmaduros.
  • Reducir significativamente el esfuerzo pesquero (tiempo de actividad y capacidad de los buques) de modo que permita realmente la recuperación de las poblaciones y compense el fraude en la potencia de los motores. Un informe del Tribunal de Cuentas Europeo calcula que el 47% de los barcos inspeccionados tienen más potencia que lo declarada, por lo que también es imprescindible la elaboración de un plan para acabar con este fraude.
  • Evaluar el impacto antes de autorizar un potencial aumento en las horas de pesca, ya que todas las especies que gestiona esta orden (merluza, salmonete de fango, gamba blanca, cigala, gamba roja y langostino moruno) están sobreexplotadas. Un aumento de las horas de pesca tendría un impacto sobre el recurso y se traduciría en un incremento del esfuerzo. En la actualidad el arrastre puede faenar un máximo de 12 horas al día.
  • Cumplir con la obligación de desembarque e incrementar la selectividad, dado que el nivel de capturas no deseadas es muy elevado y gran parte de los descartes son ejemplares bajo talla y juveniles.
  • Reducir al mínimo el impacto sobre los ecosistemas marinos vulnerables. Es el caso de la pesquería de gamba roja en zonas de corales amenazados, incluyendo el coral bambú, que se halla en peligro crítico de extinción.
Más información

Respuesta al lanzamiento de la consulta pública sobre la orden por la que se establece un plan de gestión para la conservación de los recursos pesqueros en el Mediterráneo afectados por las pesquerías de arrastre de fondo.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]