Luís Campos Rodrigues | ENT Medi ambient i gestió
El passat dia 8 d’octubre va sortir el nou informe (especial) del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) centrat en l’escalfament global d’1,5°C [1]. Entre els missatges principals d’aquest informe s’hi inclouen:
- La temperatura mitjana global de la superfície (terrestre i marina) ha pujat aproximadament 1ºC (±0,2ºC) entre el període preindustrial i l’actualitat com a conseqüència d’activitats humanes. Si es manté la tendència observada fins al moment, l’escalfament global possiblement arribarà a 1,5ºC entre els anys 2030 i 2052.
- L’increment d’1ºC cap a 1,5ºC o 2ºC, pot representar, entre altres efectes, temperatures més elevades en la majoria de les regions terrestres i marines, una major freqüència d’esdeveniments de precipitació extrema, o una probabilitat més elevada de sequeres i de dèficits de precipitació en diverses regions.
- Limitar l’escalfament a 1,5ºC en comparació a 2ºC a finals del present segle pot, respectivament, significar una menor pujada global mitjana del nivell del mar d’aproximadament 10 cm (±6 cm); una menor pèrdua d’hàbitats i extinció d’espècies; una menor acidificació i reducció dels nivells d’oxigen dels oceans; una probabilitat més baixa de que l’oceà àrtic es quedi sense gel a l’estiu, en concret una vegada per segle en comparació a una vegada per dècada; un menor declini dels esculls de corall, concretament del 70-90% en comparació a més del 99%; etc.
- Amb la pujada de 2ºC en comparació a 1,5ºC, es projecta un increment del nombre d’habitants exposats als efectes del canvi climàtic, amb especial consideració per les poblacions més vulnerables i en risc de pobresa. A més, s’estima un augment dels riscos sobre la salut (p.e. més casos de mortalitat associada a onades de calor); la reducció de la productivitat de diversos cultius (p.e. blat de moro, arròs i altres cereals) en regions com a l’Àfrica subsahariana, Centre i Sud Amèrica o Sud-oest Asiàtic; o la menor disponibilitat d’alguns aliments en la regió del Mediterrani o Europea Central; etc.
- Per limitar l’escalfament a 1,5ºC o 2ºC a finals del segle XXI, les emissions netes d’origen antropogènica de diòxid de carboni (CO2) hauran de registrar una reducció de 45% o 20% el 2030 en relació a 2010 i ser nul·les el 2050 o 2075, respectivament. La limitació de l’escalfament global també implica la reducció en les emissions d’altres gasos d’efecte hivernacle (GEH) (p.e., metà, carboni negre, òxid nitrós).
- Mantenir l’escalfament d’1,5ºC implica realitzar una transició ràpida, costosa, i sense precedents a nivell d’escala, en àmbits com l’energia, usos del sòl, transport, edificis, i indústria. Això pressuposa l’aplicació de diverses mesures de mitigació centrades en la major eficiència i menor consum d’energia; la conversió de terres de pastura i agrícoles cap a cultius destinats a fins energètics; canvis en els hàbits alimentaris; la implementació de tècniques per a la reducció de carboni (p.e., captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, reforestació, alcalinització dels oceans), entre altres.
(…)
Sense grans sorpreses, aquest informe i el seu ampli ventall d’impactes extremadament preocupants van figurar en molt poques portades dels diaris de tirada estatal i regional d’Espanya el mateix dia o el següent a la seva divulgació. Només 3 de 26 diaris analitzats, en 3 d’un total de 52 portades, van incloure una referència, tot i que petita, al document de l’IPCC [2].
Si per una banda hi ha una absència de notícies sobre el canvi climàtic, per altra, la comunicació sobre aquest tema, majoritàriament centrada en la descripció dels impactes negatius, entre els quals s’inclouen esdeveniments extrems, pot resultar sovint massa aclaparadora per a qui rep la informació. Això pot derivar en diferents reaccions com, per exemple, l’externalització de la responsabilitat (el problema és originat pels altres) o el pessimisme (no hi ha res a fer; estem perduts), i així alimentar l‘apatia i la resignació.
No obstant això, l’altra cara de la moneda és que, cada vegada més, individus i entitats s’esforcen diàriament en la lluita contra el canvi climàtic. Arreu hi ha exemples de bones notícies i d’iniciatives que cal igualment reportar:
- Les mobilitzacions ciutadanes per la preservació d’espais naturals i tancament d’explotacions de combustibles fòssils. Un exemple és la mobilització per la preservació dels boscos mil·lenaris de Hambach, a prop de la ciutat alemanya de Colònia, amenaçats per l’expansió d’una mina de carbó [3; 4].
- Els processos judicials associats al canvi climàtic. Com a exemples trobem la recent demanda judicial de l’advocat general de Nova York realitzada contra Exxon Mobil per defraudar els seus accionistes amb la no consideració dels riscs del canvi climàtic [5]; la decisió del tribunal d’apel·lació de l’Haia (Holanda) en relació amb l’obligació del govern a prendre mesures per a reduir les emissions de GEH [6]; o el cas dels 21 joves que porten a judici al president i govern federal dels Estats Units (demanda “Juliana v. U.S.”), acusats de violar drets constitucionals de les noves i futures generacions al contribuir, i no prendre mesures adequades per combatre, el canvi climàtic [7].
- La discussió de propostes en l’àmbit governamental, incloent la votació a l’estat de Washington (Estats Units) referent a la implementació d’una taxa de carbó [8]; o el debat promogut per al govern de Dinamarca en relació amb la necessitat d’incloure informació a l’etiquetatge de productes sobre el seu impacte ambiental, incloent el canvi climàtic [9].
- Les desinversions en combustibles fòssils per part de molts individus i entitats de diversos àmbits (p.e. ajuntaments, empreses, organitzacions no governamentals, institucions de salut, etc.) [10].
- L’evolució positiva en la competitivitat del cost de producció de l’energia renovable en comparació amb els combustibles fòssils. Per exemple, el cost anivellat de l’energia solar fotovoltaica ha disminuït un 69% entre 2010 i 2016, podent competir amb els combustibles fòssils [11; 12].
- El creixent nombre d’opcions que es troben accessibles perquè els ciutadans (sobretot dels països més industrialitzats) puguin donar passos cap a un model de consum més responsable. Seguint amb l’exemple del sector energètic, hi ha un nombre creixent de cooperatives de consum d’energia a partir de fonts renovables. Per exemple, la federació europea de cooperatives d’energia renovable REScoop.eu representa al voltant de 1.500 cooperatives europees en l’actualitat [13]. A Catalunya, Som Energia, que no es va constituir fins l’any 2010, ja ha arribat a 50.000 socis i 80.000 contractes d’energia [14].
(…)
És clar que el repte associat a la transició presentada a l’informe de l’IPCC per estabilitzar l’escalfament global és gegantí i que sens dubte patirem més efectes del canvi climàtic en les properes dècades, amb o sense l’adopció de mesures de mitigació. No obstant això, ens hem de posicionar… com una espècie de (quasi cinematogràfica) RESISTÈNCIA CLIMÀTICA! Això podrà significar la diferència en relació a tenir més o menys graus d’escalfament global, esdeveniments extrems, hàbitats afectats, espècies extingides, zones inundables, persones desplaçades, pèrdues econòmiques, problemes de salut, entre d’altres tipus de impactes. Tot això són raons més que vàlides per actuar!
—
Referències
[1] El nom complet de l’informe original és: “Global Warming of 1.5 °C – an IPCC special report on the impacts of global warming of 1.5 °C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty”. Es pot consultar l’informe a http://www.ipcc.ch/report/sr15/ (23/10/2018).
[2] https://www.lasportadas.es/d/20181009 (23/10/2018). Diaris analitzats: 1) ABC; 2) La Razón (notícia corresponent a la secció R2 d’aquest diari; 09/10/18); 3) El País (no va fer referència a l’informe, tot i que va incloure una notícia sobre el premi Nobel d’Economia en relació a l’anàlisi del canvi climàtic i la innovació; 09/10/18); 4) El Mundo (notícia corresponent a la secció de Medi Ambient d’aquest diari; 09/10/18); 5) 20 Minutos; 6) La Vanguardia (notícia a les seccions de Tendències i Editorial; 09/10/18); 7) Diario de Sevilla; 8) El Correo: El Correo Español-El Pueblo Vasco; 9) La Voz de Galicia; 10) El Diario Vasco; 11) El Diario Montañés; 12) El Comercio; 13) El Periódico de Catalunya; 14) Heraldo de Aragón; 15) Alerta; 16) Levante; 17) Canarias 7; 18) Mediterráneo – el Periódico de Castellón; 19) El Periódico de Aragón; 20) Faro de Vigo; 21) La Nueva España; 22) La Región; 23) Atlántico Diario; 24) El Punt; 25) Ara; 26) Diario de Navarra.
[3] https://350.org/1o5degrees-hambi-win/ (25/10/2018).
[4] https://www.dw.com/en/german-court-orders-suspension-of-hambach-forest-clearance/a-45764690 (25/10/2018).
[5] https://www.nytimes.com/2018/10/24/climate/exxon-lawsuit-climate-change.html (25/10/2018).
[6] https://www.nature.com/articles/d41586-018-07007-7 (29/10/2018).
[7] https://www.youthvgov.org/ (29/10/2018).
[8] https://www.bloomberg.com/news/articles/2018-10-15/washington-voters-to-decide-on-first-of-its-kind-u-s-carbon-fee (25/10/2018).
[9] https://edition.cnn.com/2018/10/09/health/denmark-climate-food-intl/index.html (25/10/2018).
[10] https://gofossilfree.org/divestment/commitments/ (25/10/2018).
[11] https://cms.irena.org/publications/2018/Jan/Renewable-power-generation-costs-in-2017 (30/10/2018).
[12] Ram, M., Child, M., Aghahosseini, A., Bogdanov, D., Poleva, A., & Breyer, C. (2017). Comparing electricity production costs of renewables to fossil and nuclear power plants in G20 countries. https://www.researchgate.net/publication/318217005_Comparing_electricity_production_costs_of_renewables_to_fossil_and_nuclear_power_plants_in_G20_countries (30/10/2018).
[13] https://www.rescoop.eu/ (30/10/2018).
[14] https://blog.somenergia.coop/som-energia/2018/09/som-50-000-persones-socies/ (30/10/2018).