Verónica Martínez Sánchez (ENT) i Victoria Ferrer Maymó (Gremi de Recuperació de Catalunya)
L’economia circular no es pot limitar a la gestió d’un residu ja generat. De fet, haver de gestionar aquest residu ha de ser la darrera opció. Aplicar criteris per a la circularitat a l’etapa de disseny és la clau de l’economia circular. Quan la gestió de residus es duu a terme, el residu ja no es pot modificar, i només espot gestionar tan bé com sigui possible. Allò que no estigui dissenyat per poder reciclar-se seguirà omplint abocadors. La responsabilitat de fer productes més circulars és dels productors i aquesta no es pot transferir als recicladors, ja que aquests no són els que inicialment posen els productes al mercat.
El concepte de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) forma part de la política de residus de la Unió Europea des de fa anys, vegeu (Compagnoni, 2022). La RAP estén les responsabilitats del productor a l’etapa de final de vida del producte. Els productors poden complir les seves obligacions de RAP de manera individual o bé mitjançant un Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada de Productor (SCRAP).
Avui dia gran part dels productes posats al mercat segueixen sense tenir RAP associada. Així que els productors estan posant al mercat tota mena de productes sense importar com és de difícil i/o costosa la gestió dels residus generats per aquests, sense assumir cap responsabilitat de gestió ni financera. Alguns d’aquests productes tenen un pes important en la generació de residus (p.ex. tèxtil, paper no-envàs, mobles) i altres tenen una gestió complexa i costosa, com ara bolquers, burilles, compreses, tovalloletes, xiclets i matalassos (Puig-Ventosa, 2017).
Segons l’OECD, la creació de les RAPs ha coincidit amb augments en les taxes de reciclatge i el suport financer per als serveis de gestió de residus, però, hi ha poca evidència que les RAPs existents hagin incidit en el disseny dels productes (OECD, 2021).
El disseny de les contribucions financeres dels productors per al compliment de les obligacions RAP de manera col·lectiva és clau per incidir en l’ecodisseny (OECD, 2021). La majoria dels SCRAP han dissenyat aquestes contribucions simplement per cobrir costos de l’SCRAP. Com a mostra, fins avui, Ecoembes (SCRAP d’envasos a Espanya) només ha tingut en compte el pes i el material principal usat en els envasos per a la definició de les tarifes del punt verd. Com a mostra, l’envàs de cartró de begudes (tipus bric), tenint una reciclabilitat baixa (European Commission, 2022; Fern et al., 2023), ha pagat una tarifa per kg de material menor que altres envasos amb millor reciclabilitat (p. ex. PET) durant bastants anys a Espanya.
La Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular estableix, a l’article 43.1 (b), que la contribució financera dels productors haurà de “en los casos de cumplimiento colectivo de las obligaciones, y en la medida de lo posible, estar modulada para cada producto o grupo de productos similares, sobre todo teniendo en cuenta su durabilidad, que se puedan reparar, reutilizar y reciclar, y la presencia de sustancias peligrosas, adoptando un enfoque basado en el ciclo de vida y acorde con los requisitos establecidos por el Derecho de la Unión Europea y sobre la base, cuando estén disponibles, de criterios armonizados para garantizar un correcto funcionamiento del mercado interior.”
Amb aquesta llei, tots els SCRAPs han de “ecomodular” les contribucions dels productors. Entre els productes amb RAP, hi ha els envasos, i l’obligació de modulació també es recull a l’article 23.3 del Real Decreto 1055/2022, de 27 de diciembre, de envases y residuos de envases: “En los casos de cumplimiento colectivo de las obligaciones del productor, la contribución deberá estar modulada para cada tipología de envases similares, teniendo en cuenta la naturaleza y cantidad de material utilizado en su fabricación, su durabilidad, que se puedan reparar, reutilizar y reciclar, su superfluidad, la cantidad de los materiales reciclados que contengan, la presencia de sustancias peligrosas u otros factores que afecten a la facilidad para la reutilización, al reciclado de los residuos de envases o a la incorporación de materiales reciclados, entre otros. Para ello, se deberá adoptar además un enfoque basado en el ciclo de vida y acorde con los requisitos establecidos por el Derecho aplicable de la Unión Europea y sobre la base, cuando estén disponibles, de criterios armonizados para garantizar un correcto funcionamiento del mercado interior.”
El mateix article estableix que: “La modulación se conforma como una bonificación otorgada por el sistema colectivo al productor cuando este cumple con los criterios de eficiencia, o de una penalización a satisfacer por el productor al SCRAP cuando el producto incumple dicho criterio. Las bonificaciones y penalizaciones se deben establecer por los sistemas colectivos, de forma transparente y no discriminatoria, garantizando la participación de todas las partes interesadas. La modulación podrá tener en cuenta los criterios recogidos en el anexo VIII u otros similares que sean de aplicación a los envases pertenecientes a dichos sistemas colectivos y que logren resultados similares.” L’Annex VII estableix que els nivells de modulació han de ser prou alts per suposar un incentiu i tenir un efecte significatiu en les decisions d’ecodisseny dels productors de producte.
La modulació establerta per a envasos domèstics també serà obligatòria per a envasos comercials i industrials, com a molt tard en un termini de dos anys des de l’autorització dels SCRAPs (Disposició transitòria cinquena).
Amb el nou RD d’envasos, els SCRAPs continuen tenint potestat per definir les contribucions financeres, però cal fer-ho de forma transparent i no discriminatòria, garantint la participació de totes les parts. Que la llei no fixi i estandarditzi aquests criteris de manera clara pot ser problemàtic. Sense aquests criteris, cada SCRAP establirà les seves tarifes sota criteris diferents.
A més a més, la llei i el RD podrien anar més enllà perquè la modulació sigui més justa i que ajudi a reduir l’impacte ambiental associat als envasos. Perquè la modulació incideixi en el disseny dels envasos, aquesta hauria de:
- Cobrir totalment el cost real del sistema, incloent-hi els costos d’abocador i incineració dels residus no recollits selectivament (també els impostos).. La tarifa que pagui cada productor ha de reflectir al més fidelment possible el cost real del final de la vida útil dels seus propis productes (European Commission, 2014; Zero Waste Europe, 2015; Pouikli, 2020).
- Co-dissenyar-se entre actors clau de tot el cicle de vida dels productes en qüestió, com a mínim amb les AAPPs i els recicladors, que són qui coneixen millor les limitacions en la recollida i el reciclatge actual.
- Basar-se en el principi de “qui contamina paga” i distribuir costos entre els productors en funció de la circularitat de cada producte. Sense aquesta distribució justa, els productors més sostenibles es veuen doblement perjudicats ja que no reben recompenses per fer-ho bé i, a més, han de contribuir parcialment a cobrir costos dels productors menys sostenibles. Per poder estimar la circularitat real, es necessiten estudis independents: 1) sobre reutilització i reciclabilitat real de cada producte a la zona on es comercialitza i 2) que aquests estudis considerin tot el cicle de vida dels productes per fer comparatives justes entre envasos que satisfan la mateixa unitat funcional (el mateix servei). Aquesta modulació no només hauria de tenir en compte l’impacte ambiental de l’etapa de final de vida dels envasos, sinó també els impactes anteriors de cicle de vida (p.ex. l’extracció de matèries primeres). De manera que paguin menys els envasos amb impactes menors en tot el cicle de vida.
- Premiar o exigir l’estandardització dels envasos ja que és crucial no només per als envasos reutilitzables, sinó també per als reciclables. Amb l’estandardització es facilita la logística i la col·laboració dels actors de la cadena de valor, fent-la més accessible i facilitant la creació d’economies d’escala (Zero Waste Europe, 2023).
Perquè aquesta modulació tingui un impacte més gran, el consumidor ha de conèixer la contribució de cada envàs a l’SCRAP. Quan aquesta modulació sigui justa i estigui dissenyada amb criteris transparents i considerant la circularitat, el seu valor podrà guiar el consumidor en les seves compres.
En resum, necessitem que tots els productes que entrin al mercat tinguin una RAP associada, que cada RAP tingui una modulació, amb criteris regulats, dissenyada per incentivar la reducció de l’impacte ambiental al llarg de tot el cicle de vida del producte. Finalment, cal que el consumidor conegui la tarifa associada a cada producte de manera fàcil per promoure un consum més responsable.
REFERENCIAS
Compagnoni, M. (2022) ‘Is Extended Producer Responsibility living up to expectations? A systematic literature review focusing on electronic waste’, Journal of Cleaner Production. Elsevier Ltd, 367(July), p. 133101. doi: 10.1016/j.jclepro.2022.133101.
European Commission (2014) ‘Development of Guidance on Extended Producer Responsibility (EPR) FINAL REPORT’. Available at: http://epr.eu-smr.eu/documents/BIO by Deloitte – Guidance on EPR – Final Report.pdf?attredirects=0&d=1%5Cn http://ec.europa.eu/environment/waste/pdf/target_review/Guidance on EPR – Final Report.pdf.
European Commission (2022) ‘COMMISSION STAFF WORKING DOCUMENT IMPACT ASSESSMENT REPORT Accompanying the document Proposal for a Regulation of the European Parliament and Council on packaging and packaging waste, amending Regulation (’, 36237(October 2011), pp. 1–5. Available at: https://ec.europa.eu/health/ehealth/overview_el.
Fern et al. (2023) ‘NGO perspectives on the urgent need to reduce paper packaging EU rules on packaging ’:, (April), pp. 1–5.
OECD (2021) ‘Modulated fees for extended producer responsibility schemes (EPR)’, Env/Epoc/Wprpw(2020)2/Final, (184). Available at: https://www.oecd.org/officialdocuments/publicdisplaydocumentpdf/?cote=ENV/EPOC/WPRPW(2020)2/FINAL&docLanguage=En%0Ahttps://www.oecd-ilibrary.org/docserver/2a42f54b-en.pdf?expires=1653561486&id=id&accname=guest&checksum=231388352CA50F38423E2B5CCA9E4B27.
Pouikli, K. (2020) ‘Concretising the role of extended producer responsibility in European Union waste law and policy through the lens of the circular economy’, ERA Forum. The Author(s), 20(4), pp. 491–508. doi: 10.1007/s12027-020-00596-9.
Puig-Ventosa, I. (2017) Towards the Generalization of Extended Producer Responsibility (EPR). Available at: https://ent.cat/en/cap-a-la-generalitzacio-de-la-responsabilitat-ampliada-del-productor-grap/ (Accessed: 18 April 2023).
Zero Waste Europe (2015) ‘REDESIGNING RESPONSIBILITY PRODUCER A new EPR is needed for a circular economy’, (September).
Zero Waste Europe (2023) ‘Feedback on the EU Packaging Regulation revision.’, (April).