La gestió correcta dels bioresidus, l’assignatura pendent
NotíciesResidus

La gestió correcta dels bioresidus, l’assignatura pendent

Gemma Nohales | Fundació ENT

 

La normativa europea dels darrers temps i, a nivell estatal especialment la recent Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular (LRSC) (1), estableixen mesures més concretes i exigents que haurien de funcionar com a instruments efectius per anar canalitzant la gestió de residus cap a l’aplicació de millors pràctiques i la consecució d’objectius. Aquests efectes s’haurien de veure reflectits de manera més evident en la fracció dels bioresidus, per les regulacions vinculades a aquest flux que es van sumant, per les seves característiques i importància en pes per assolir els objectius i pel fet que és un recurs transversal amb relacions i impactes en molts àmbits.

Com a pilars destacats de la normativa vigent, que haurien de funcionar com a drivers, ens trobem amb:

A l’etapa de recollida, s’ha de donar compliment a l’obligatorietat que estableix la Llei espanyola de residus de recollir de forma separada els bioresidus d’origen domèstic, incloent-hi el compostatge domèstic o comunitari, abans del 30 de juny de 2022 per a les entitats locals amb més de cinc mil habitants, i abans del 31 de desembre de 2023 per a la resta. Per als residus comercials i industrials, tant gestionats per les entitats locals com de manera directa per gestors autoritzats, també s’estableix l’obligatorietat de separar-los en origen abans del 30 de juny del 2022 (1).

Addicionalment, per primera vegada es plantegen condicionants sobre la qualitat dels bioresidus, establint un percentatge màxim d’impropis del 20% des del 2022 i del 15% des del 2027, i deixant la porta oberta per a una revisió a la baixa en un futur (1).

A la fase de valorització, hi ha uns objectius exigents de preparació per a la reutilització i de reciclatge de residus municipals, incloent-hi els bioresidus, del 55% per al 2025, del 60% per al 2030 i del 65% per al 2035 (1).

I finalment, a l’últim estadi de tractament finalista, s’ha de donar compliment a que la quantitat en pes de residus municipals abocats es redueixi al 10%, o menys, en relació al total de residus generats d’aquest tipus, per a l’1 de gener del 2035, amb uns objectius intermedis del 20% per al 2030 i del 40% per al 2025 (2).

Complementàriament, es limita la quantitat total (en pes) de residus municipals biodegradables destinats a abocador, de manera que no s’ha de superar el 35% de la quantitat total de residus municipals biodegradables generats el 1995 (2).

Aquests instruments quedarien reforçats amb els incentius econòmics que introdueix el nou impost estatal sobre l’abocament i la incineració (1) i els ajuts derivats dels paquets de fons NextGenerationEU (3) per a la millora de la gestió de residus municipals.

A hores d’ara, cal discutir els efectes que tindran aquestes polítiques a nivell local en relació amb els avenços dels models de gestió de residus i les seves operatives, i conseqüentment en els resultats de recollida selectiva, qualitat dels materials i reciclatge final.

En aquest sentit, si analitzem la Memòria anual de generació i gestió de residus. Residus de Competència Municipal 2020 (4), publicada pel MITERD, trobem certs indicadors que reflecteixen  que aquests avenços són escassos en matèria de gestió de residus.

D’una banda, es pot concloure que a l’Estat Espanyol no s’assoleix l’objectiu inicial del 50% de reciclatge de residus municipals pel 2020 (5). Així, l’índex global de reciclatge publicat és del 40,6%, del qual un percentatge no menyspreable del 16,2% van ser fluxos de materials bioestabilitzats procedents del tractament de la fracció resta no separada en origen, que deixaran de considerar-se com a fluxos reciclats de cara al 2027 (1).

D’altra banda, si ens centrem en la situació de la fracció dels bioresidus, els resultats encara són menys esperançadors, tot i que aquesta fracció es considera l’eix principal dels residus municipals pel seu pes a la bossa tipus i pel fet de que la seva correcta separació també afavoreix una major captura i, especialment, qualitat de la resta de materials, i una reducció de la fracció resta.

Així, si s’analitzen els valors de recollida selectiva de bioresidus de la memòria del MITERD i a partir dels nombres absoluts es calcula l’indicador del percentatge de captura, es desprèn que només es recull de forma selectiva un 14% dels residus orgànics generats (considerant la composició dels residus del Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2016-2022 (6)). Sobre les qualitats no es disposa d’informació consolidada a nivell estatal, però cal apuntar que continua sent una assignatura pendent en molts casos, especialment en models que no possibiliten aplicar mesures de control i seguiment de les aportacions.

Per assolir el proper objectiu de reciclatge del 55% per al 2025, aplicat de manera individual per al flux de bioresidus, se n’hauria de multiplicar la recollida selectiva per 3,8 vegades com a mínim (sense considerar els fluxos d’impropis i les pèrdues durant els processos de tractament), partint dels resultats de 2020.

En un context d’emergència climàtica i crisi de recursos materials i energètics, sumat a totes les regulacions existents, un escenari basat en la lògica i les estratègies efectives passaria per prioritzar la recollida selectiva en quantitat i qualitat dels residus municipals i especialment dels bioresidus.

Tot i així, aquest escenari no s’ajusta a la realitat ja que la gran majoria dels municipis de l’Estat encara no ha implementat la recollida de la fracció orgànica i els que ho han fet no estan assolint bons resultats en termes generals, excloent-ne el grup creixent de municipis amb models individualitzats, com el sistema porta a porta i altres models més incipients com els contenidors tancats i identificats (per a aquests darrers encara cal validar els seus resultats quant a captura i, especialment, en relació a la qualitat dels materials recollits).

Obtenir gran quantitat, però també alta puresa, dels materials recollits de forma separada és crucial per disposar de fluxos reciclats de qualitat i poder tancar els cicles dels materials de manera efectiva, minimitzant la pèrdua de recursos i qualsevol impacte derivat. En concret, l’entrada d’orgànica amb nivells baixos d’impropis a tractament biològic es tradueix en l’obtenció de compost de qualitat per poder tancar el seu cicle amb els múltiples beneficis que suposa per ser un recurs transversal i, alhora, minimitzar qualsevol impacte sobre el sòl (mesures clau que recull la proposta de Directiva de salut del sòl i el Pla d’acció de contaminació zero).

Per tot això, és moment d’avançar amb estratègies que assegurin els majors beneficis amb els bioresidus com a eix central per millorar, no només els resultats de gestió, sinó també aportar efectes positius sobre la resta d’àmbits amb els que estan interconnectats.

A aquest efecte, cal incorporar estratègies i instruments com els següents:

  • Planificar de forma integral, amb fulls de ruta clars per a les CCAA, però també a nivell local i supramunicipal, considerant a més dels models de recollida i instruments complementaris, les necessitats d’adaptació i implantació de plantes de tractament, prioritàriament de proximitat, incorporant quan sigui òptim models basats en compostatge individual i comunitari.
  • Implantar models individualitzats i eficients, complementats amb mecanismes per minimitzar els impropis (models que permetin un control de les aportacions com els serveis de recollida porta a porta, comunicació en continu amb l’usuari, boques dimensionades i bateries completes en el cas de contenidors, etc.). Hi ha referències contrastades i experiències reeixides sobre quins models i instruments funcionen (i quins no), que han de ser considerats per tal de no reiterar errors.
  • Fomentar al màxim les recollides porta a porta per als residus comercials i altres residus assimilables a municipals. Aplicar un seguiment i control per part de l’ens local dels serveis de recollida privada per a residus comercials i assimilables.
  • Desplegar campanyes ben dissenyades i amb prou recursos per a la implantació de recollides i serveis de comunicació i seguiment de l’usuari en continu. Aportar els materials per facilitar la separació en origen, com cubells i bosses compostables.
  • Introduir sistemes eficients per reportar les dades, quant a quantitats, qualitats i destins dels materials recollits, podent disposar de caracteritzacions periòdiques.
  • Potenciar l’incentiu derivat de l’impost sobre l’abocament i la incineració, ajustant a l’alça els tipus impositius a fi d’encarir els costos associats a la fracció resta respecte als de les recollides selectives, especialment pels bioresidus, i transformar el sistema en finalista mitjançant mecanismes de compensació als ens locals principalment basats en la qualitat i quantitat dels bioresidus recollits.
  • Aprofitar al màxim les inversions dels ajuts NextGenerationEU per implementar models eficients i definitius que siguin capaços d’aproximar-se als objectius, evitant perdre el temps amb sistemes que s’hagin de substituir o redissenyar en un segon estadi.
  • Fomentar la formació i l’apoderament dels polítics i tècnics, arribar a consensos polítics en matèria de residus, i incrementar els recursos humans destinats a la gestió de residus per donar resposta a les necessitats d’implementació i operació de models més avançats.

En el marc de contribuir a les estratègies de millora de la gestió dels bioresidus, el projecte LIFE BIOBEST té com a objectiu generar coneixements consolidats i validats per grups d’experts en aquesta matèria, com la definició de millors pràctiques i instruments de gestió enfocats a l’obtenció de compost i digestat de qualitat, guies i eines de suport per a les administracions i recomanacions per a polítiques i estàndards, especialment sobre els materials d’entrada a les plantes de tractament biològic (7).

 

Referències