La fiscalitat dels residus als municipis

Els ens locals són agents clau en matèria de gestió dels residus municipals. El marc normatiu és determinant per orientar les seves accions i també ho és el règim d’incentius econòmics al que facin front, especialment l’existència d’impostos sobre l’abocament i la incineració de residus. Aquests impostos són comuns a la majoria de països europeus (especialment sobre l’abocament). Espanya és dels pocs països que no n’ha creat, si bé cada cop són més comuns entre les comunitats autònomes.

Per la seva banda, per part dels ens locals l’instrument usat majoritàriament per a cobrar la prestació dels serveis de recollida i tractament són les taxes de residus, regulades mitjançant ordenances fiscals. Una oportunitat per part dels ens locals d’aplicar el principi de “qui contamina, paga” és aplicar a les taxes de residus el concepte de pagament per generació (PxG), és a dir, que les taxes de residus vinculin el pagament de cada llar i cada activitat econòmica a la generació real i a les pràctiques concretes de gestió que facin.