Maria Calaf Forn | ENT medi ambient i gestió
Els sistemes de Pagament per Generació (PxG) (combinats o no amb els sistemes més nous de Bonificació per Participació -BxP-) són sistemes que permeten que la taxa de residus de cada usuari variï en funció de la seva generació real de residus. Aquests models permeten, per tant, aplicar el principi de “qui contamina paga”, perquè a partir de la mesura dels residus generats (en volum, pes o nombre d’aportacions) es determina l’import final de la taxa.
D’aquesta manera, els usuaris i usuàries que generen més residus i els separen pitjor assumeixen un cost més gran del servei de gestió de residus, mentre que els que redueixen i separen els seus residus correctament, paguen menys. S’ha demostrat que aquests sistemes són eficients per incentivar la prevenció de residus, nivells alts de recollida selectiva i la reducció de la disposició de residus a abocador (ARC, 2016; Reichenbach, 2008; Slavik & Pavel, 2013).
No ha estat fins a la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, que el concepte de pagament per generació ha estat introduït i consolidat per primera vegada a la normativa estatal. En aquesta Llei s’han introduït certs criteris i conceptes que són aplicables específicament sobre les taxes de residus:
- D’una banda, l’article 11.3 indica que “las entidades locales establecerán, en el plazo de tres años a contar desde la entrada en vigor de esta ley, una tasa o, en su caso, una prestación patrimonial de carácter público no tributaria, específica, diferenciada y no deficitaria, que permita implantar sistemas de pago por generación y que refleje el coste real, directo o indirecto, de las operaciones de recogida, transporte y tratamiento de los residuos”.
- De manera anàloga, l’article 11.4 assenyala que “Las tasas o prestaciones patrimoniales de carácter público no tributario podrán tener en cuenta, entre otras, las particularidades siguientes:
- a) La inclusión de sistemas para incentivar la recogida separada en viviendas de alquiler vacacional y similar.
- b) La diferenciación o reducción en el supuesto de prácticas de compostaje doméstico o comunitario o de separación y recogida separada de materia orgánica compostable.
- c) La diferenciación o reducción en el supuesto de participación en recogidas separadas para la posterior preparación para la reutilización y reciclado, por ejemplo, en puntos limpios o en los puntos de entrega alternativos acordados por la entidad local”.
- A més, a l’ANNEX V. Ejemplos de instrumentos económicos y otras medidas para incentivar la aplicación de la jerarquía de residuos de la nueva Ley: es menciona com a exemple: “Sistemas de pago por generación de residuos («pay-as-you-throw») que impongan tasas a los productores de residuos según la cantidad real de residuos generados y proporcionen incentivos para la separación en origen de los residuos reciclables y para la reducción de los residuos mezclados”.
Per tant, la nova llei consolida el concepte de pagament per generació i facilita la implantació d’aquests sistemes, a més d’abordar el problema generalitzat de la no cobertura de costos d’aquest tipus de serveis, així com la identificació més clara de la tipologia de costos i ingressos que cal incloure.
Segons les dades publicades als informes de l’Observatori de la Fiscalitat dels Residus entre 2015 i 2022 (Fundació ENT, 2022), els municipis espanyols amb sistema de pagament per generació implantat no arriben a l’1% del total, concentrats en unes poques comunitats autònomes, algunes de les quals estan fent esforços per promoure’ls (p.e. Catalunya o Illes Balears). En canvi, als països més avançats en aquesta matèria, tant a nivell europeu com internacional, la implantació d’aquests sistemes és molt més comuna (ARC, 2016, ACR+, 2016).
Els nivells de recollida separada en municipis amb sistemes de PxG tendeixen a estar entre el 70% i el 90% (Colomer, 2019; ACR+, 2016; ACR+, 2019), per la qual cosa la seva implantació contribuiria sensiblement a assolir els objectius de recollida selectiva (RS) i reciclatge marcats a la legislació estatal i europea.
Per poder implantar un sistema d’aquestes característiques cal complir tres condicions fonamentals (ENT, 2010):
- Identificació del generador de residus
- Mesura de la quantitat de residus generada i/o dels serveis obtinguts
- Taxació individual.
Per a la consecució de la primera condició és imprescindible que el sistema de recollida permeti aquesta identificació. Quan el model de recollida es basa en contenidors d’ús col·lectiu, cal la introducció de tecnologia de tancament i d’identificació al contenidor per a les fraccions escollides (sistemes de contenidors intel·ligents), per poder mesurar les aportacions de cada usuari. En canvi, quan el model es basa en la recollida porta a porta, la identificació de l’usuari ja es realitza pel simple fet de lliurar els residus davant del portal; no obstant això, també són freqüents els sistemes de tecnologia d’identificació dels recipients per al lliurament de les fraccions gravades o bonificades.
En segon lloc, la mesura de la quantitat de residus es pot realitzar mitjançant l’ús de receptacles mida coneguda (volum, amb o sense comptatge del nombre d’aportacions) o mitjançant sistemes de pesatge dels residus generats incorporats al camió o al mateix contenidor. En el cas de contenidors tancats sense calaix volumètric ni sistema de cambra (es tracta d’un receptacle ubicat a la tapa del contenidor, que serveix per mesurar el volum màxim introduït), només es pot comptabilitzar el nombre d’aportacions.
I, en tercer lloc, la informació sobre els residus generats ha de ser traslladada de manera individual a la figura de cobrament respectiva (ja sigui taxa, prestació patrimonial de caràcter públic no tributari o, en el cas comercial, preu públic). Es poden fer servir preus unitaris, rangs de números d’usos, etc.
L’articulació del cobrament d’aquest tipus de taxes és un dels aspectes que generen debat entre el personal responsable de les diferents administracions responsables. No obstant això, gràcies a la consolidació del concepte a la nova Llei, comença a ser un aspecte al qual se li està donant prioritat d’acord amb la casuística de cada ens local. Així mateix, tots els aspectes relacionats amb la Protecció de Dades també han evolucionat i ara estan més clars els passos i permisos que cal aconseguir dels usuaris per poder utilitzar les dades de lectures per al cobrament.
Les poques experiències existents a l’estat es concentren a Catalunya, Illes Balears o Euskadi, on ja fa més temps que s’estan desplegant sistemes de recollida d’alta eficiència (els sistemes esmentats de porta a porta o de contenidors intel·ligents). Als municipis on s’han implantat sistemes de PxG o BxP s’observa que la millora principal en els resultats de RS ja s’havia obtingut en el moment d’implantar el model de recollida d’elevada eficiència. Els sistemes fiscals permeten incrementar algun punt percentual el resultat de RS i generen un efecte de consolidació dels bons resultats, aporten una reducció global de residus i, especialment, doten les taxes de més equitat.
Finalment, algunes de les qüestions que s’evidencien a posteriori de les implantacions, tant dels sistemes d’elevada eficiència com de PxG és que per implantar aquests sistemes i mantenir-se amb bons resultats és indispensable la dotació de personal per al seguiment i el manteniment del servei i del sistema. Per això ja és molt important preveure aquest cost a l’hora d’establir el balanç econòmic de la taxa de residus del municipi.
Referències
Agència de Residus de Catalunya (ARC). (2016). Cross-analysis of ‘Pay-As-You-Throw’ schemes in selected EU municipalities.
Agència de Residus de Catalunya (ARC). (2019). 135 paper and packaging Waste collection systems (Observatori ARC (Ed.)).
ACR+ (2016). “Cross-analysis of ‘Pay-As-You-Throw’ schemes in selected EU municipalities”. ACR+ Publication.
ACR+ (2019). “135 paper and packaging Waste collection systems”. Observatory ACR+.
Colomer, J. (Coord.) “Manual de recogida selectiva puerta a puerta”. Associació de municipis catalans per a la recollida selectiva porta a porta. Septiembre 2010. https://ent.cat/wp-content/uploads/2015/06/2008_puig_Manual-municipal-de-recollida-selectiva-porta-a-porta-a-Catalunya_Associaci%C3%B3-de-municipis-per-la-recollida-porta-a-porta_castella.pdf
ENT Environment and Management y Agència de Residus de Catalunya (ARC). (2010). “Guía para la implementación de sistemas de pago por generación de residuos municipales”, Agència de Residus de Catalunya. 1-82. 2010. https://ent.cat/guia-per-a-la-implementacio-de-sistemes-de-pagament-per-generacio-de-residus-municipals/
Fundació ENT (2022). La Evolución de las Tasas de Residuos en España, 2015-2022. https://www.fiscalidadresiduos.org/wp-content/uploads/2022/12/Evolucion-Tasas-2015-2022.pdf
Reichenbach, J. (2008). Status and prospects of pay-as-you-throw in Europe – A review of pilot research and implementation studies. Waste Management, 28, 2809-2814.
Slavik, J., & Pavel, J. (2013). Do the variable charges really increase the effectiveness and economy of waste management? A case study of the Czech Republic. Resources, Conservation and Recycling, 70, 68-77.