Per quart any consecutiu la Fundació ENT, en col·laboració amb Ecologistes en Acció i Sciaena, ha analitzat la comunicació de la Comissió Europea sobre les pesqueries en línia amb el rendiment màxim sostenible (RMS) a l’Atlàntic Nord-Oriental entre 2015 i 2019.

Aquest anàlisi planteja una sèrie d’inquietuds pel que fa a la metodologia emprada per la Comissió Europea i demostra que el nombre de poblacions que estan “en línia amb el RMS” a la UE s’ha sobreestimat en un 16% des de 2015.

Per permetre la recuperació de les poblacions de peixos a nivells sostenibles, la Política Pesquera Comunitària (PPC) exigeix ​​que l’índex d’explotació del rendiment màxim sostenible (RMS) s’assoleixi, si això és possible, el 2015, i de forma progressiva i gradual com a molt tard el 2020 per a totes les poblacions. No obstant, després de més de cinc anys des de l’entrada en vigor de la PPC, encara hi ha molta opacitat sobre el nombre real de poblacions explotades a nivells sostenibles a la UE, és a dir, el nombre total admissible de captures (TAC) en línia amb el consell científic basat en el RMS.

Des de desembre de 2014, després de les decisions acordades anualment pel Consell de Ministres de Pesca de la UE, la Comissió Europea publica una comunicació que conté la llista de poblacions de peixos a l’Atlàntic Nord-est, Mar del Nord i Mar Bàltic que considera “en línia amb el RMS” per a l’any següent (veure per exemple la comunicació de 2019). Ara bé, aquestes comunicacions, que són essencials per mesurar els progressos realitzats pels Ministres de Pesca de la UE a l’hora d’establir els límits de pesca a nivells sostenibles, revelen nombroses incoherències que impedeixen avaluar el progrés real realitzat d’acord amb els requisits legals que han de complir les institucions en la UE.

En particular, el document comparatiu produït per la Fundació ENT mostra que diversos TAC considerats “en línia amb el RMS” en 2015, 2016, 2017 o 2018, ja no estan en aquesta categoria l’any 2019. A més, aquesta anàlisi també mostra diverses incoherències i errors en diversos dels límits de pesca considerats com a sostenibles per la Comissió Europea des de 2015. Aspectes que demostren que el progrés per posar fi a la sobrepesca en les aigües de la UE ha estat fins i tot més lent del que s’esperava.

Per exemple, l’anàlisi de 2019 revela que:

  • 4 TAC no haurien d’aparèixer com “en línia amb el RMS” a la llista de la Comissió de 2019, ja que els ministres de pesca de la UE van acordar establir TAC per sobre dels valors del RMS recomanats com sostenibles pel consell científic.
  • 5 TAC no haurien de classificar-se com “en línia amb el RMS” el 2019, ja que presenten un assessorament parcial o nul sobre el RMS per part del CIEM/ICES (organisme científic de referència sobre pesca) per a les poblacions cobertes per un TAC, o perquè la població no correspon a un TAC o una àrea avaluada.
  • D’altra banda, només 7 dels 13 TAC classificats com a nous poden considerar-se veritablement nous a la llista de la Comissió del 2019.

Com a conseqüència, el nombre total de TAC establerts “en línia amb el RMS” segons aquesta anàlisi entre 2015 i 2019, seria:

  • 30 TAC al 2015 (en lloc de 36)
  • 29 TAC al 2016 (en lloc de 38)
  • 37 TAC al 2017 (en lloc de 47)
  • 50 TAC al 2018 (en lloc de 53)
  • 49 TAC al 2019 (en lloc de 59)

Una tendència preocupant que demostra que l’avanç per posar fi a la sobrepesca a la UE s’ha revertit en l’últim any, mostrant una alarmant manca de progrés tenint en compte que, 2020, és el termini legalment vinculant a la UE per establir límits de pesca sostenibles per a totes les poblacions.

Lydia Chaparro, de la Fundació ENT i autora d’aquest estudi, conclou que “en general, la Comissió ha sobreestimat en un 16% el nombre de TAC establerts en línia amb el RMS des 2015. Motiu pel qual instem, un cop més a la Comissió Europea a augmentar la transparència i incorporar millores substancials i essencials en la seva comunicació. Atesa a la data límit legal marcada a la PPC, i tenint en compte el gran nombre de poblacions de peixos que segueixen sobreexplotades en aigües de la UE, urgim a la Comissió i als Estats membres a garantir que totes les oportunitats de pesca per al proper any s’estableixin conforme al consell científic i es garanteixi el criteri de precaució, tal com es defineix en la PPC. És hora de passar a l’acció i assegurar una pesca sostenible a la UE”.

 

Descarregar el document

Llegir online a ISSUU