Lydia Chaparro (ENT)
Juliol 2015
Per gaudir de l’estiu molta gent assaborirà en alguna terrassa unes tapes de calamars, gambes a la planxa, pop a la gallega, peix fregit… entre molts altres plats típics de la nostra gastronomia, però som conscients de l’impacte del nostre model de consum?
Panga disfressada de gall o llenguado; perca del Nil oferta com a nero; calamarsons, que sona més saborós que immadurs de calamar; lluç europeu que molt possiblement no sigui ni europeu ni capturat a Europa; llagostins “frescos” procedents de l’aqüicultura intensiva en zones costaneres desforestades; gambes que han donat la volta al món abans d’aterrar al nostre plat; pop a la gallega procedent de la gran flota industrial europea a l’Àfrica; o peix d’aqüicultura rebatejat com “salvatge” a preu d’or. Aquesta és només part de l’oferta actual de nombrosos xiringuitos i restaurants, on és més que probable que els productes del mar que consumim siguin procedents de llocs molt allunyats de les nostres llars.
De fet, més del 70% del peix que es consumeix a l’estat espanyol és d’origen extracomunitari. Per tant, no és d’estranyar que la majoria dels productes que trobem a les peixateries i comerços també procedeixin de les grans flotes industrials o bé de l’aqüicultura intensiva en zones molt llunyanes. Tant és així que cada producte recorre de mitjana uns 5.000 quilòmetres abans d’arribar als nostres plats, deixant després de si una important petjada de carboni.
D’altra banda, l’elevat consum de productes pesquers -entre els quals l’estat espanyol es troba entre els majors depredadors del món, gairebé 45 kg de peix a l’any per persona- provoca aquesta gran dependència de peix exterior. A més, el model europeu, que fins ara ha afavorit la pesca industrial, permet que grans vaixells accedeixin a països empobrits a canvi d’una compensació econòmica, la qual poques vegades reverteix en beneficis reals per a la població local.
Així doncs, a causa de la injustícia social i ambiental cap a les comunitats costaneres de tercers països, més l’elevada petjada de carboni associada als productes de la pesca, semblaria que la primera recomanació per triar els fruits de la mar de forma responsable seria sempre triar productes com més propers millor, però és possible consumir peix local sostenible?
Segons les últimes dades de la Comissió Europea, el 48% dels estocs pesquers atlàntics i el 93% del Mediterrani es troben sobrepescats. Per posar alguns exemples, entre les espècies sobrepescades a la Mediterrània espanyola trobem: el lluç, el peix espasa, la tonyina vermella, la sardina, la maire, el besuc, el llenguado, el turbot, el moll de fang, el moll de roca , el rap negre, així com la gamba vermella, la gamba blanca i l’escamarlà. En el cas del lluç, a més, els científics adverteixen que l’espècie està en estat crític i que hi ha risc de col·lapse.
Per aquests motius, consumir peix capturat localment -particularment si prové del Mediterrani- no necessàriament és sinònim de sostenibilitat, encara que segurament sigui l’opció més responsable des del punt de vista econòmic, social, i fins i tot moral. Per tot això, estar informats sobre els productes que volem adquirir resulta imprescindible.
Ara bé, a principis de 2014 va entrar en vigor el nou Reglament sobre la informació mínima obligatòria que ha de mostrar-se als comerços. Aquesta nova normativa, d’obligat compliment, representa un gran pas pel que fa al dret a la informació, ja que les persones que vulguin contribuir a la sostenibilitat de la pesca a través d’un consum responsable podrien saber, entre d’altra informació, l’art de pesca utilitzat. El problema és que gairebé cap comerç compleix amb aquesta normativa, i freqüentment la informació facilitada als taulells no només és escassa, sinó que de vegades també fraudulenta.
Per tot això, és molt important pressionar les administracions competents perquè apliquin i facin complir les normatives existents. Entre altres obligacions, els responsables en matèria pesquera han d’assegurar que les poblacions de peixos es recuperin fins a nivells saludables, i que la traçabilitat i la qualitat dels productes que consumim són les òptimes.
Finalment, si es vol apostar per reduir l’impacte sobre el medi marí a través d’un consum menys insostenible, potser us serveixin aquestes 5 preguntes bàsiques a l’hora d’anar a comprar:
Quant? Hem de reduir el nostre consum. La nostra demanda en productes del mar és molt superior als nivells sostenibles, de fet, gran part del peix i marisc comercialitzat procedeix de llocs llunyans, capturats per grans flotes industrials, o procedents de l’aqüicultura intensiva. Tots dos models poden comportar greus impactes ambientals i socials.
On? És preferible comprar a peixateries, mercats i botigues tradicionals (enfront de les grans cadenes de distribució) i comprar únicament aquells productes que continguin una etiqueta amb la informació mínima obligatòria.
Com? Prioritzant aquelles espècies que hagin estat capturades per la pesca artesanal (com xarxes d’emmallament, línies i hams, així com nanses i trampes), marisqueig a peu o mitjançant cèrcol litoral. Modalitats que generen una major ocupació laboral i que són la base de la socioeconomia de nombroses comunitats pesqueres.
Què? Diversificant el nostre consum, triant productes frescos de proximitat i evitant el consum d’immadurs. Els consumidors tenim dret a conèixer i exigir que es respectin les talles mínimes, tant en peixateries i mercats, com en bars i restaurants.
Quan? Triant els productes de temporada. De fet, un producte es pot vendre com fresc encara que hagi estat descongelat. Un motiu més per fixar-se bé en l’etiqueta! Si hi ha dubtes sobre la frescor hem de preguntar.