Dijous passat 3 d’octubre, Madrid va ser l’escenari d’una intensa jornada al voltant de la pesca sostenible. Les organitzacions Fundació ENT, Ecologistes en Acció, Oceana, SEO BirdLife, Our Fish i WWF, van organitzar un seminari científic-tècnic titulat “Quanta enrere per al 2020 – Els reptes per a una gestió pesquera sostenible”.
Tot i que la manca de temps no va permetre obrir un espai de debat entre els ponents i el públic assistent que va omplir la sala, les diferents ponències van anar posant sobre la taula els avenços en la consecució de la Política Pesquera Comuna (PPC), així com alguns els desafiaments que amenacen el medi marí i el futur de la pesca. Tot això de la mà d’una dotzena d’experts de la comunitat científica, d’organitzacions no governamentals, i alts càrrecs de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Després de la benvinguda per part de Lydia Chaparro (de la Fundació ENT), que va introduir algunes de les principals preocupacions de les entitats ambientals que treballen en matèria pesquera, es va donar pas a la benvinguda institucional per part d’Isabel Artime García (directora general de Recursos pesquers), seguit per la introducció del moderador de la trobada, Daniel Rivera (redactor d’Indústries Pesqueres), que va donar el punt de partida al seminari.
El primer bloc del seminari va iniciar amb una ponència d’Ernesto Jardim (científic del Joint Research Centre de la Comissió Europea), que va abordar dades d’interès relatius a l’informe anual de l’STECF -Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca de la Comissió Europea- , que monitoritzes els avenços en el compliment de la PPC. A tall de conclusió, pel que fa l’Atlàntic Nord-est, l’investigador ha destacat que, tot i que s’observa una millora en l’estat dels estocs, moltes poblacions romanen sobreexplotades i / o fora dels límits biològics de seguretat, de manera que la taxa d’explotació mitjana s’ha de reduir. Així mateix, va concloure que la taxa de progrés actual per posar fi a la sobrepesca resulta massa lenta per assolir els objectius de la PPC per a 2020.
Tot seguit va intervenir Elisa Roller (Cap d’Unitat de la DG Mare), que s’ha mostrat satisfeta amb els avenços aconseguits respecte les poblacions gestionades sota totals admissibles de captura. No obstant això, va manifestar preocupació per l’estat de la Mediterrània. Pel que fa a la data de 2020, va destacar que aquest any seria un punt d’inflexió i que es necessiten més esforços per reduir la mortalitat per pesca. Així mateix, entre altres aspectes, va destacar la incertesa del Bréxit, la necessitat d’incrementar el control, així com la preocupació entorn el futur FEMP, ja que alguns Estats estan debatent la possibilitat de reintroduir subsidis que podrien ser contraris a la consecució dels objectius establerts en la PPC, com pot ser la reintroducció de subsidis per a la renovació o la modernització de la flota.
Per finalitzar el primer bloc, Sebastià Villasante (investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la), va realitzar una ponència centrada en l’estat de les poblacions de peixos a l’Atlàntic nord-oriental i els beneficis de posar fi a la sobrepesca. Pel que fa a l’estat dels estocs, va indicar que les poblacions estan millorant, encara que molt lentament, i que la bretxa entre les recomanacions científiques i els TAC establerts pel Consell de Ministres ha disminuït progressivament en els últims anys. Així mateix, l’investigador va assenyalar que la Unió Europea hauria de liderar un procés de canvis transformadors positius i ser un exemple a nivell mundial i, entre altres punts, va concloure que per facilitar la recuperació del capital natural marí, seria convenient centrar els esforços en la pesca costanera que és més participativa, transparent i equitativa i, al seu torn, opera en hàbitats que generen més beneficis.
El segon bloc va donar va iniciar amb la intervenció de José Castro (Cap d’Àrea de Pesqueries de l’IEO), que va realitzar una ponència lligada a l’Obligació de Desembarcament. En la seva presentació va destacar que es tracta d’una mesura de gestió pionera pel seu plantejament i aplicació extensa (totes les flotes UE) i que representa un gran esforç d’adaptació de tots els actors implicats: administració, indústria i investigació. No obstant això, va concloure, que és massa aviat per fer una avaluació cientificotècnica.
Per la seva banda, Beatriz Barajas (representant de SEO BirdLife), va realitzar una ponència relacionada amb la urgència de posar fi a les captures accidentals. En aquesta ponència va assenyalar la regressió global que pateixen les aus marines, sent la captura accidental seva principal amenaça al mar. Va concloure la seva intervenció indicant la importància de l’aplicació de l’enfocament ecosistèmic i de la implementació de mesures tècniques en col·laboració amb el sector, per tal de reduir les captures accidentals i fer de la pesca una activitat més respectuosa amb la biodiversitat marina.
Tot seguit va intervenir Antonio García Allut (Fundació Lonxanet), que va realitzar una ponència sobre la vulnerabilitat de la pesca artesanal per no trobar diferenciada en el si de la Política Pesquera Comuna. Entre nombrosos altres aspectes, va exposar que la definició de la pesca artesanal no es troba ni en el Reglament de pesca de la PPC, sinó en el Reglament financer del FEMP. Un fons que, a més, ofereix poc suport a la pesca artesanal. Però sobretot, va mostrar els desafiaments que afronta la pesca artesanal -tot i la seva importància en les comunitats costaneres, de ser de baix impacte ambiental, de fomentar la sobirania alimentària i proporcionar, almenys, el 50% de tots els llocs de treball relacionats amb la pesca a la UE-, per no trobar diferenciada en la PPC pel que fa a altres sistemes productius més industrialitzats.
El tercer i últim bloc va iniciar amb Javier López (Oceana), que va exposar que els nivells d’explotació continuen sent preocupants, ja que el 40% de les poblacions de l’Atlàntic i un 87% de la Mediterrània estan sobreexplotades. Xifres que no corresponen amb els compromisos adoptats pels estats membres. Així mateix va assenyalar que la base de dades d’Eurostat indica que la flota europea captura fins a 500 espècies diferents, però, només es té evidències que s’estan explotant de manera sostenible una fracció molt reduïda d’elles. Mostrant així certes preocupacions pel que fa a la consecució dels principals objectius de la PPC.
Per la seva banda, Nicolás Fernández (OPP Artesanals Llotja de Conil) va indicar que l’actual PPC ha posat rumb cap a un futur que val la pena per al sector pesquer. No sense això incidir en una sèrie de mesures que són necessàries millorar. Entre els aspectes positius que va aportar l’última reforma de la PPC, segons el representant del sector, destaquen una major comunicació i diàleg. No obstant això, ha advocat per incrementar el dinamisme en matèria de governança i, entre molts altres temes de gran interès, va concloure que, tot i que queda molta feina per fer, s’ha de mirar el futur amb esperança i avançar cap a la consecució de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
Per clausurar el tercer bloc, es va comptar amb una ponència magistral per part d’Ernesto Penas (ex conseller principal de Desenvolupament de Polítiques de la PPC de la DG Mare), que va indicar que el futur de la gestió pesquera a la UE vindrà determinat per una sèrie de factors com ara l’avaluació dels resultats de la política el 2020, l’enorme influència del Brexit (qualsevol que siguin les condicions finals), el canvi climàtic, el paper dels productes pesquers en el futur subministrament de proteïna animal en comparació amb la proteïna terrestre, la relació amb la política ambiental i el paper de la pesca al context, cada vegada més ampli, de la governança dels oceans.
Finalment, Raúl García (Responsable de pesca de WWF), va clausurar el seminari recalcant la necessitat d’avançar cap a la presa de decisions correctes per aconseguir ecosistemes resilients, capaços d’adaptar-se als múltiples impactes que afecten el medi marí, i ha recalcat la necessitat de fomentar la cooperació i avançar cap a una transició ecològica també a l’activitat pesquera.