Dijous passat 3 d’octubre, Madrid va ser l’escenari d’una intensa jornada al voltant de la pesca sostenible. Les organitzacions Fundació ENT, Ecologistes en Acció, Oceana, SEO BirdLife, Our Fish i WWF, van organitzar un seminari científic-tècnic titulat “Quanta enrere per al 2020 – Els reptes per a una gestió pesquera sostenible”.
Tot i que la manca de temps no va permetre obrir un espai de debat entre els ponents i el públic assistent que va omplir la sala, les diferents ponències van anar posant sobre la taula els avenços en la consecució de la Política Pesquera Comuna (PPC), així com alguns els desafiaments que amenacen el medi marí i el futur de la pesca. Tot això de la mà d’una dotzena d’experts de la comunitat científica, d’organitzacions no governamentals, i alts càrrecs de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Després de la benvinguda per part de Lydia Chaparro (de la Fundació ENT), que va introduir algunes de les principals preocupacions de les entitats ambientals que treballen en matèria pesquera, es va donar pas a la benvinguda institucional per part d’Isabel Artime García (directora general de Recursos pesquers), seguit per la introducció del moderador de la trobada, Daniel Rivera (redactor d’Indústries Pesqueres), que va donar el punt de partida al seminari.
El primer bloc del seminari va iniciar amb una ponència d’Ernesto Jardim (científic del Joint Research Centre de la Comissió Europea), que va abordar dades d’interès relatius a l’informe anual de l’STECF -Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca de la Comissió Europea- , que monitoritzes els avenços en el compliment de la PPC. A tall de conclusió, pel que fa l’Atlàntic Nord-est, l’investigador ha destacat que, tot i que s’observa una millora en l’estat dels estocs, moltes poblacions romanen sobreexplotades i / o fora dels límits biològics de seguretat, de manera que la taxa d’explotació mitjana s’ha de reduir. Així mateix, va concloure que la taxa de progrés actual per posar fi a la sobrepesca resulta massa lenta per assolir els objectius de la PPC per a 2020.
Tot seguit va intervenir Elisa Roller (Cap d’Unitat de la DG Mare), que s’ha mostrat satisfeta amb els avenços aconseguits respecte les poblacions gestionades sota totals admissibles de captura. No obstant això, va manifestar preocupació per l’estat de la Mediterrània. Pel que fa a la data de 2020, va destacar que aquest any seria un punt d’inflexió i que es necessiten més esforços per reduir la mortalitat per pesca. Així mateix, entre altres aspectes, va destacar la incertesa del Bréxit, la necessitat d’incrementar el control, així com la preocupació entorn el futur FEMP, ja que alguns Estats estan debatent la possibilitat de reintroduir subsidis que podrien ser contraris a la consecució dels objectius establerts en la PPC, com pot ser la reintroducció de subsidis per a la renovació o la modernització de la flota.
Per finalitzar el primer bloc, Sebastià Villasante (investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la), va realitzar una ponència centrada en l’estat de les poblacions de peixos a l’Atlàntic nord-oriental i els beneficis de posar fi a la sobrepesca. Pel que fa a l’estat dels estocs, va indicar que les poblacions estan millorant, encara que molt lentament, i que la bretxa entre les recomanacions científiques i els TAC establerts pel Consell de Ministres ha disminuït progressivament en els últims anys. Així mateix, l’investigador va assenyalar que la Unió Europea hauria de liderar un procés de canvis transformadors positius i ser un exemple a nivell mundial i, entre altres punts, va concloure que per facilitar la recuperació del capital natural marí, seria convenient centrar els esforços en la pesca costanera que és més participativa, transparent i equitativa i, al seu torn, opera en hàbitats que generen més beneficis.
El segon bloc va donar va iniciar amb la intervenció de José Castro (Cap d’Àrea de Pesqueries de l’IEO), que va realitzar una ponència lligada a l’Obligació de Desembarcament. En la seva presentació va destacar que es tracta d’una mesura de gestió pionera pel seu plantejament i aplicació extensa (totes les flotes UE) i que representa un gran esforç d’adaptació de tots els actors implicats: administració, indústria i investigació. No obstant això, va concloure, que és massa aviat per fer una avaluació cientificotècnica.
Per la seva banda, Beatriz Barajas (representant de SEO BirdLife), va realitzar una ponència relacionada amb la urgència de posar fi a les captures accidentals. En aquesta ponència va assenyalar la regressió global que pateixen les aus marines, sent la captura accidental seva principal amenaça al mar. Va concloure la seva intervenció indicant la importància de l’aplicació de l’enfocament ecosistèmic i de la implementació de mesures tècniques en col·laboració amb el sector, per tal de reduir les captures accidentals i fer de la pesca una activitat més respectuosa amb la biodiversitat marina.
Tot seguit va intervenir Antonio García Allut (Fundació Lonxanet), que va realitzar una ponència sobre la vulnerabilitat de la pesca artesanal per no trobar diferenciada en el si de la Política Pesquera Comuna. Entre nombrosos altres aspectes, va exposar que la definició de la pesca artesanal no es troba ni en el Reglament de pesca de la PPC, sinó en el Reglament financer del FEMP. Un fons que, a més, ofereix poc suport a la pesca artesanal. Però sobretot, va mostrar els desafiaments que afronta la pesca artesanal -tot i la seva importància en les comunitats costaneres, de ser de baix impacte ambiental, de fomentar la sobirania alimentària i proporcionar, almenys, el 50% de tots els llocs de treball relacionats amb la pesca a la UE-, per no trobar diferenciada en la PPC pel que fa a altres sistemes productius més industrialitzats.
El tercer i últim bloc va iniciar amb Javier López (Oceana), que va exposar que els nivells d’explotació continuen sent preocupants, ja que el 40% de les poblacions de l’Atlàntic i un 87% de la Mediterrània estan sobreexplotades. Xifres que no corresponen amb els compromisos adoptats pels estats membres. Així mateix va assenyalar que la base de dades d’Eurostat indica que la flota europea captura fins a 500 espècies diferents, però, només es té evidències que s’estan explotant de manera sostenible una fracció molt reduïda d’elles. Mostrant així certes preocupacions pel que fa a la consecució dels principals objectius de la PPC.
Per la seva banda, Nicolás Fernández (OPP Artesanals Llotja de Conil) va indicar que l’actual PPC ha posat rumb cap a un futur que val la pena per al sector pesquer. No sense això incidir en una sèrie de mesures que són necessàries millorar. Entre els aspectes positius que va aportar l’última reforma de la PPC, segons el representant del sector, destaquen una major comunicació i diàleg. No obstant això, ha advocat per incrementar el dinamisme en matèria de governança i, entre molts altres temes de gran interès, va concloure que, tot i que queda molta feina per fer, s’ha de mirar el futur amb esperança i avançar cap a la consecució de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
Per clausurar el tercer bloc, es va comptar amb una ponència magistral per part d’Ernesto Penas (ex conseller principal de Desenvolupament de Polítiques de la PPC de la DG Mare), que va indicar que el futur de la gestió pesquera a la UE vindrà determinat per una sèrie de factors com ara l’avaluació dels resultats de la política el 2020, l’enorme influència del Brexit (qualsevol que siguin les condicions finals), el canvi climàtic, el paper dels productes pesquers en el futur subministrament de proteïna animal en comparació amb la proteïna terrestre, la relació amb la política ambiental i el paper de la pesca al context, cada vegada més ampli, de la governança dels oceans.
Finalment, Raúl García (Responsable de pesca de WWF), va clausurar el seminari recalcant la necessitat d’avançar cap a la presa de decisions correctes per aconseguir ecosistemes resilients, capaços d’adaptar-se als múltiples impactes que afecten el medi marí, i ha recalcat la necessitat de fomentar la cooperació i avançar cap a una transició ecològica també a l’activitat pesquera.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Vídeo complet de la jornada[/link] [link]Presentacions del seminari[/link] [link]Àlbum de fotos[/link]El pasado jueves 3 de octubre, Madrid fue el escenario de una intensa jornada en torno a la pesca sostenible. Las organizaciones Fundación ENT, Ecologistas en Acción, Oceana, SEO BirdLife, Our Fish y WWF, organizaron un seminario científico-técnico titulado “Cuanta atrás para 2020 – Los desafíos para una gestión pesquera sostenible”.
Aunque la falta de tiempo no permitió abrir un espacio de debate entre los ponentes y el público asistente que llenó la sala, las diferentes ponencias fueron poniendo sobre la mesa los avances en la consecución de la Política Pesquera Común (PPC), así como algunos de los desafíos que amenazan el medio marino y el futuro de la pesca. Todo ello de la mano de una docena de expertos de la comunidad científica, de organizaciones no gubernamentales, y altos cargos de la Comisión Europea y del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Tras la bienvenida por parte de Lydia Chaparro (de la Fundación ENT), que introdujo algunas de las principales preocupaciones de las entidades ambientales que trabajan en materia pesquera, se dio paso a la bienvenida institucional por parte de Isabel Artime García (Directora General de Recursos Pesqueros), seguido por la introducción del moderador del encuentro, Daniel Rivera (redactor de Industrias Pesqueras), que dio el punto de partida al seminario.
El primer bloque del seminario inició con una ponencia de Ernesto Jardim (científico del Joint Research Centre de la Comisión Europea), que abordó datos de interés relativos al informe anual del STECF -Comité Científico, Técnico y Económico de la Pesca de la Comisión Europea-, que monitorea los avances en el cumplimiento de la PPC. A modo de conclusión, con respecto el Atlántico Noreste, el investigador destacó que, aunque se observa una mejora en el estado de los stocks, muchas poblaciones permanecen sobreexplotadas y/o fuera de los límites biológicos de seguridad, por lo que la tasa de explotación media debe reducirse. Así mismo, concluyó que la tasa de progreso actual para poner fin a la sobrepesca resulta demasiado lenta para alcanzar los objetivos de la PPC para 2020.
Acto seguido intervino Elisa Roller (Jefa de Unidad de la DG Mare), que se mostró satisfecha con los avances logrados con respecto las poblaciones gestionadas bajo Totales Admisibles de Captura. Sin embargo, manifestó preocupación por el estado del Mediterráneo. Con respecto a la fecha de 2020, destacó que este año sería un punto de inflexión y que se necesitan más esfuerzos para reducir la mortalidad por pesca. Así mismo, entre otros aspectos, destacó la incertidumbre del Bréxit, la necesidad de incrementar el control, así como la preocupación en torno el futuro FEMP, puesto que algunos Estados están debatiendo la posibilidad de reintroducir subsidios que podrían ser contrarios a la consecución de los objetivos establecidos en la PPC, como puede ser la reintroducción de subsidios para la renovación o la modernización de la flota.
Para finalizar el primer bloque, Sebastián Villasante (investigador de la Universidad de Santiago de Compostela), realizó una ponencia centrada en el estado de las poblaciones de peces en el Atlántico nororiental y los beneficios de poner fin a la sobrepesca. Con respecto al estado de los stocks, indicó que las poblaciones están mejorando, aunque muy lentamente, y que la brecha entre las recomendaciones científicas y los TAC establecidos por el Consejo de Ministros ha disminuido progresivamente en los últimos años. Así mismo, el investigador señaló que la Unión Europea debería liderar un proceso de cambios transformadores positivos y ser un ejemplo a nivel mundial y, entre otros puntos, concluyó que para facilitar la recuperación del capital natural marino, sería conveniente centrar los esfuerzos en la pesca costera que es más participativa, transparente y equitativa y, a su vez, opera en hábitats que generan mayores beneficios.
El segundo bloque dio inició con la intervención de José Castro (Jefe de Área de Pesquerías del IEO), que realizó una ponencia ligada a la Obligación de Desembarque. En su presentación destacó que se trata de una medida de gestión pionera por su planteamiento y aplicación extensa (todas las flotas UE) y que representa un gran esfuerzo de adaptación de todos los actores implicados: administración, industria e investigación. Sin embargo, concluyó, que es demasiado pronto para hacer una evaluación científico-técnica.
Por su lado, Beatriz Barajas (representante de SEO BirdLife), realizó una ponencia relacionada con la urgencia de poner fin a las capturas accidentales. En dicha ponencia señaló la regresión global que sufren las aves marinas, siendo la captura accidental su principal amenaza en el mar. Concluyó su intervención indicando la importancia de la aplicación del enfoque ecosistémico y de la implementación de medidas técnicas en colaboración con el sector, con el fin de reducir las capturas accidentales y hacer de la pesca una actividad más respetuosa con la biodiversidad marina.
Acto seguido intervino Antonio García Allut (Fundación Lonxanet), que realizó una ponencia sobre la vulnerabilidad de la pesca artesanal por no encontrarse diferenciada en el seno de la Política Pesquera Común. Entre numerosos otros aspectos, expuso que la definición de la pesca artesanal no se encuentra ni en el Reglamento de pesca de la PPC, sino en el Reglamento financiero del FEMP. Un fondo que, además, ofrece poco apoyo a la pesca artesanal. Pero sobretodo, mostró los desafíos que afronta la pesca artesanal -a pesar de su importancia en las comunidades costeras, de ser de bajo impacto ambiental, de fomentar la soberanía alimentaria y proporcionar, al menos, el 50% de todos los empleos relacionados con la pesca en la UE-, por no encontrarse diferenciada en la PPC con respecto a otros sistemas productivos más industrializados.
El tercer y último bloque inició con Javier López (Oceana), que expuso que los niveles de explotación continúan siendo preocupantes, puesto que el 40% de las poblaciones del Atlántico y un 87% del Mediterráneo están sobreexplotadas. Cifras que no corresponden con los compromisos adoptados por los Estados miembros. Así mismo señaló que la base de datos de Eurostat indica que la flota europea captura hasta 500 especies diferentes, sin embargo, solo se tiene evidencias de que se están explotando de manera sostenible una fracción muy reducida de ellas. Mostrando así ciertas preocupaciones con respecto la consecución de los principales objetivos de la PPC.
Por su lado, Nicolás Fernández (OPP Artesanales Lonja de Conil) indicó que la actual PPC ha puesto rumbo hacia un futuro que merece la pena para el sector pesquero. No sin ello incidir en una serie de medidas que son necesarias mejorar. Entre los aspectos positivos que aportó la última reforma de la PPC, según el representante del sector, destacan una mayor comunicación y diálogo. Sin embargo, abogó por incrementar el dinamismo en materia de gobernanza y, entre muchos otros temas de gran interés, concluyó que, aunque queda mucho trabajo por hacer, se debe mirar el futuro con esperanza y avanzar hacia la consecución de la sostenibilidad económica, social y medioambiental.
Para clausurar el tercer bloque, se contó con una ponencia magistral por parte de Ernesto Penas (ex consejero principal de Desarrollo de Políticas de la PPC de la DG Mare), que indicó que el futuro de la gestión pesquera en la UE vendrá determinado por una serie de factores tales como la evaluación de los resultados de la política en 2020, la enorme influencia del Brexit (cualquiera que sean las condiciones finales), el cambio climático, el papel de los productos pesqueros en el futuro suministro de proteína animal en comparación con la proteína terrestre, la relación con la política ambiental y el papel de la pesca en el contexto, cada vez más amplio, de la gobernanza de los océanos.
Finalmente, Raúl García (Responsable de pesca de WWF), clausuró el seminario recalcando la necesidad de avanzar hacia la toma de decisiones correctas para lograr ecosistemas resilientes, capaces de adaptarse a los múltiples impactos que afectan el medio marino, y recalcó la necesidad de fomentar la cooperación y avanzar hacia una transición ecológica también en la actividad pesquera.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Vídeo completo de la jornada[/link] [link]Presentaciones del seminario[/link] [link]Álbum de fotos[/link]