Skip to main content

La Ley 7/2022, de 8 de abril, de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular obliga les entitats locals a establir una taxa o, si escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària (PPCPNT), específica, diferenciada i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus. A més del marc legal, aquest article presenta l’estat d’aplicació de les taxes/PPCPNT a Espanya el 2023, on predominen taxes fixes i encara lluny de la cobertura de costos plena.

Es recomana acompanyar les ordenances fiscals (taxes) o no fiscals (PPCPNT) amb ordenances municipals reguladores del servei. Així mateix, s’identifica com a crucial disposar d’informes tecnico-econòmics transparents i detallats per determinar el balanç de costos i la justificació de l’estructura tarifària. La tendència ha de ser cap a l’aplicació de sistemes de pagament per generació, els quals necessiten sistemes de recollida separada individualitzats. La majoria dels sistemes de tarifació variable es basen en models de recollida separada porta a porta.

autoria

Ignasi Puig

data

2024

publicació

Revista Catalana de Dret Ambiental

referència bibliogràfica

Patón García, G., Puig Ventosa, I. “Estudio del marco jurídico de las ordenanzas fiscales locales para la gestión de los residuos” Revista Catalana de Dret Ambiental Vol. XV. Núm. 2(2024): 1-34.