El flujo de materiales y el desarrollo económico en España: un análisis sobre desmaterialización (1980-2004)

L’anàlisi dels fluxos de materials que circulen a través d’un sistema econòmic és una forma de mesurar la dimensió física del consum i l’apropiació de recursos per part d’una societat i, en conseqüència, és una manera indirecta de mesurar el seu impacte ambiental. D’aquesta manera, els indicadors de fluxos de materials poden ser considerats com a indicadors indirectes de sostenibilitat, i per tant, poden ser d’utilitat per a comprovar la hipòtesi de la desmaterialització; és a dir, la idea que el progrés tecnològic comporta una disminució del total de materials usats (desmaterialització forta) o dels materials usats per unitat de producció (desmaterialització dèbil).

Aquest article presenta la comptabilitat de fluxos de materials per a Espanya entre 1980 i 2004. Així mateix, analitza la hipòtesi de la corba de Kuznets ambiental usant el consum de materials com a indicador d’impacte ambiental. L’anàlisi revela que durant el període analitzat no va tenir lloc cap procés de desmaterialització, ni fort ni feble. Tot i que la població no es va incrementar considerablement, els materials mobilitzats per l’economia espanyola (les entrades directes de materials, EDM) es van duplicar, creixent a taxes anuals per sobre del PIB. A més, es constata que en termes físics Espanya va passar a ser més dependent del comerç exterior. De fet, les importacions netes mesures en tones es van duplicar durant el període.