El deute ecològic és el deute contret pels països més industrialitzats envers els països més empobrits. Aquest deute és adquirit per diferents mecanismes: mitjançant el comerç injust, on es produeix un saqueig indiscriminat dels recursos naturals dels països més empobrits sense considerar els impactes ambientals i socials produïts; mitjançant la contaminació excessiva i l’adopció il·legítima dels serveis ambientals per part dels països més insdustrialitzats; mitjançant la biopirateria; i finalment mitjançant el transport dels residus produïts als països més industrialitzats cap als països més empobrits.
Aquest article tracta de donar una explicació clara dels components del deute ecològic i donar les bases per poder plantejar-nos: si considerem el deute ecològic i el deute extern, entre els països empobrits i enriquits, qui deu a qui?
[catala][fi_idiomes][/fi_idiomes]
[autoria]Ignasi Puig Ventosa , Miquel Ortega Cerdà[/autoria]
[data]2002[/data]
[publicacio]Estudis d’Història Econòmica[/publicacio]
[referencia]Ortega, M., Russi, D., Puig, I., Ramos, J., Ungar, P. (2002) El deute ecològic. Estudis d’Història Econòmica, 19, p. 37-65.[/referencia]

autoria

Miquel Ortega , Ignasi Puig

data

2002

publicació

Estudis d’Història Econòmica

referència bibliogràfica

Ortega, M., Russi, D., Puig, I., Ramos, J., Ungar, P. (2002) El deute ecològic. Estudis d’Història Econòmica, 19: 37-65.