Fa 8 anys que l’organització New Economics Foundation (NEF) calcula els nivells de “peix dependència” de la Unió Europea i de cadascun dels seus estats membres. Els països que produeixen tant o més peix del que consumeixen són autosuficients, els que consumeixen més del que produeixen són “peix dependents”, és a dir, depenen de peix d’altres zones del planeta per mantenir els seus nivells de consum. Un fet que pot causar – per exemple – impactes socials i econòmics sobre zones o països que necessiten aquests recursos per alimentar-se molt més que la Unió Europea. Més del 50% de les importacions de peix i marisc a la UE provenen de països en desenvolupament, un 38% en el cas d’Espanya, per la qual cosa tenim una gran responsabilitat a l’hora d’assegurar-nos que només ens proveïm de productes provinents de fonts sostenibles i responsables.
El resultat de l’informe de 2017 inclou comparacions entre els resultats d’aquest any i els resultats d’informes anteriors, il·lustrant així fins a quin punt la Unió Europea depèn de productes del mar procedents de fora del continent. Aquesta investigació també estima com els nivells d’autosuficiència podrien augmentar si algunes poblacions de peixos europees no patissin sobrepesca, és a dir, si estan gestionades de manera sostenible d’acord amb el seu rendiment màxim sostenible (RMS).
L’informe destaca que Espanya és el tercer país europeu que consumeix més peix, uns 42 kg per persona i any, el doble que la mitjana europea, just darrere de Portugal que se situa en primera posició amb 54 kg i de Lituània amb 44 kg. A causa d’aquest consum elevat, aproximadament tres de cada cinc peixos consumits a l’Estat espanyol provenen d’aigües estrangeres. Si Espanya només s’abastís del peix que la flota espanyola captura en aigües europees, al ritme de consum actual ens quedaríem sense peix a principis de maig, concretament a partir de demà, dia 9 de maig. Per al conjunt de la UE, el dia de la dependència de peix és el 6 de juliol, el que indica que la meitat del consum de peix a la UE procedeix d’aigües extracomunitàries.
L’informe d’NEF mostra un any més que el nivell d’autosuficiència de la UE segueix sent massa baix, el consum de peix segueix sent elevat i, tot i que la productivitat de les poblacions de peixos a l’Atlàntic Nord-oriental està augmentant, el grau de sobreexplotació en les aigües de la UE segueix sent massa elevat. No obstant això, també reflecteix algunes dades optimistes. L’informe “peix dependència” indica que, si almenys 43 poblacions de peixos (de les 150 de l’Atlàntic nord-oriental) es restableciesen a nivells sostenibles, l’índex d’autosuficiència augmentaria gairebé un mes i mig (43 dies), retardant el dia de dependència de peix a Espanya del 9 de maig fins al 21 de juny.
Altres investigacions dutes a terme per NEF, també recollides en aquest informe, demostren que una gestió sostenible de la pesca augmentaria les captures, els ingressos i també crearia més llocs de treball. Concretament, restablir les poblacions de peixos a nivells sostenibles en aigües de la UE podria oferir anualment: més de 2 milions de tones addicionals de peix, més de 800 milions d’euros addicionals de beneficis nets i fins 60 mil nous llocs de treball lligats al sector pesquer. L’informe destaca que “aquestes dades posen en relleu que els Estats membres de la UE han de mirar més enllà dels costos a curt termini a l’hora de gestionar les seves pesqueres i adonar-se que una explotació sostenible a llarg termini té el potencial d’oferir majors beneficis dels que s’obtenen en l’actualitat”.
Les aigües de la UE són mars potencialment rics i productius, capaços d’oferir subministraments de peix de forma estable en el temps, així com ocupació i nombrosos altres beneficis per a les comunitats costaneres i per a la ciutadania en general. Però anys de sobrecapacitat pesquera, cas omís de les recomanacions científiques, escassa implementació i compliment de les normatives, juntament amb la manca d’una correcta gestió pesquera, han contribuït a reduir el subministrament de peix i marisc en aigües europees.
Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT, declara que “en els últims anys els ministres de pesca europeus han establert la meitat dels límits de pesca per sobre dels nivells recomanats pels científics. I aquest any tampoc ha estat una excepció. Tal com marca la Política Pesquera Comuna, Europa ha de posar fi a la sobrepesca com a molt tard el 2020, però a dia d’avui el 48% de les poblacions de peixos avaluades a l’Atlàntic es troben sobreexplotades, xifra que ascendeix al 93% el la Mediterrània. Els ministres de Pesca dels 28 avancen molt lentament cap a la implementació de la política pesquera comuna, i en concret en la consecució d’una pesca sostenible, responsable i pròspera. Una mala praxi que ha de corregir-se en el menor temps possible”.
El principal missatge d’aquest informe és que l’augment del consum de peix en un context de poblacions sobreexplotades és ambientalment inviable i socialment injust. El nostre elevat consum està “exportant” la sobreexplotació pesquera a altres zones del planeta, un fet que pot afectar l’autoabastiment de peix i la sobirania alimentària en regions més pobres. Però també pretén emfatitzar que, tot i que hi ha molt per millorar, l’experiència demostra que quan la gestió pesquera es fa bé i se segueixen les recomanacions científiques, els estocs es recuperen tal com s’ha vist amb la tonyina vermella al Mediterrani i el bacallà en el Mar del Nord, i estigui és precisament el camí que els Estats membres han de seguir.
Les organitzacions ecologistes que treballen en temes pesquers a Espanya fa anys que alerten de la necessitat d’una millor gestió pesquera, de restablir les poblacions a nivells sostenibles, i de fomentar un consum més responsable de peix i marisc. Per difondre aquesta informació entre la ciutadania, nombroses ONG disposen de fulletons, guies i, més recentment, d’aplicacions que ajuden els ciutadans triar amb més criteri els productes que adquirim. Entre algunes de les eines més destacades trobem la Guia de consum de peix de WWF que ha creat una aplicació (per a mòbils i web) que analitza exhaustivament més de 80 espècies de peix i marisc; La Guia de consum de peix de Greenpeace, que consta també d’una aplicació web que permet als consumidors identificar ràpida i senzillament quin és el peix de temporada i; entre d’altres, també destaca Sense mala espina, la Guia de consum d’Ecologistes en Acció que analitza l’estat d’explotació de les 71 espècies més consumides.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Link a l’informe en anglès Fish Dependence 2017[/link] [link]Notícia a Europa Press[/link]Hace 8 años que la organización New Economics Foundation (NEF) calcula los niveles de “pescado dependencia” de la Unión Europea y de cada uno de sus Estados miembros. Los países que producen tanto o más pescado del que consumen son autosuficientes, los que consumen más de lo que producen son “pescado dependientes”, es decir, dependen de pescado de otras zonas del planeta para mantener sus niveles de consumo. Un hecho que puede causar – por ejemplo – impactos sociales y económicos sobre zonas o países que necesitan estos recursos para alimentarse mucho más que la Unión Europea. Más del 50% de las importaciones de pescado y mariscos a la UE provienen de países en desarrollo, un 38% en el caso de España, por lo que tenemos una gran responsabilidad a la hora de asegurarnos de que sólo nos proveemos de productos provenientes de fuentes sostenibles y responsables.
El resultado del informe de 2017 incluye comparaciones entre los resultados de este año y los resultados de informes anteriores, ilustrando así hasta qué punto la Unión Europea depende de productos del mar procedentes de fuera del continente. Esta investigación también estima cómo los niveles de autosuficiencia podrían aumentar si algunas poblaciones de peces europeas no sufriesen sobrepesca, es decir, si estuviesen gestionadas de manera sostenible conforme a su rendimiento máximo sostenible (RMS).
El informe destaca que España es el tercer país europeo que consume más pescado, unos 42 kg por persona y año, el doble que la media europea, justo detrás de Portugal que se sitúa en primera posición con 54 kg y de Lituania con 44 kg. Debido a este consumo elevado, aproximadamente tres de cada cinco pescados consumidos en el Estado español provienen de aguas extranjeras. Si España solo se abasteciese del pescado que la flota española captura en aguas europeas, al ritmo de consumo actual nos quedaríamos sin pescado a principios de mayo, concretamente a partir de mañana, día 9 de mayo. Para el conjunto de la UE, el día de la dependencia de pescado es el 6 de julio, lo que indica que la mitad del consumo de pescado en la UE procede de aguas extracomunitarias.
El informe de NEF muestra un año más que el nivel de autosuficiencia de la UE sigue siendo demasiado bajo, el consumo de pescado sigue siendo elevado y, si bien la productividad de las poblaciones de peces en el Atlántico Nororiental está aumentando, el grado de sobreexplotación en las aguas de la UE sigue siendo demasiado elevado. Sin embargo, también refleja algunos datos optimistas. El informe “pescado dependencia” indica que, si al menos 43 poblaciones de peces (de las 150 del Atlántico nororiental) se restableciesen a niveles sostenibles, el índice de autosuficiencia aumentaría casi un mes y medio (43 días), retrasando el día de dependencia de pescado en España del 9 de mayo hasta el 21 de junio.
Otras investigaciones llevadas a cabo por nef, también recogidas en este informe, demuestran que una gestión sostenible de la pesca aumentaría las capturas, los ingresos y también crearía más puestos de trabajo. Concretamente, restablecer las poblaciones de peces a niveles sostenibles en aguas de la UE podría ofrecer anualmente: más de 2 millones de toneladas adicionales de pescado, más de 800 millones de euros adicionales de beneficios netos y hasta 60 mil nuevos puestos de trabajo ligados al sector pesquero. El informe destaca que “estos datos ponen de relieve que los Estados miembros de la UE tienen que mirar más allá de los costos a corto plazo a la hora de gestionar sus pesquerías y darse cuenta que una explotación sostenible a largo plazo tiene el potencial de ofrecer mayores beneficios de los que se obtienen en la actualidad”.
Las aguas de la UE son mares potencialmente ricos y productivos, capaces de ofrecer suministros de pescado de forma estable en el tiempo, así como empleo y numerosos otros beneficios para las comunidades costeras y para la ciudadanía en general. Pero años de sobrecapacidad pesquera, caso omiso de las recomendaciones científicas, escasa implementación y cumplimiento de las normativas, junto con la falta de una correcta gestión pesquera, han contribuido a reducir el suministro de pescado y marisco en aguas europeas.
Lydia Chaparro, ecóloga marina de la Fundació ENT, declara que “en los últimos años los ministros de pesca europeos han establecido la mitad de los límites de pesca por encima de los niveles recomendados por los científicos. Y este año tampoco ha sido una excepción. Tal y como marca la Política Pesquera Común, Europa debe poner fin a la sobrepesca como muy tarde en 2020, pero a día de hoy el 48% de las poblaciones de peces evaluadas en el Atlántico se encuentran sobreexplotadas, cifra que asciende al 93% en el Mediterráneo. Los Ministros de Pesca de los 28 avanzan muy lentamente hacia la implementación de la política pesquera común, y en concreto en la consecución de una pesca sostenible, responsable y próspera. Una mala praxis que debe corregirse en el menor tiempo posible”.
El principal mensaje de este informe es que el aumento del consumo de pescado en un contexto de poblaciones sobreexplotadas es ambientalmente inviable y socialmente injusto. Nuestro elevado consumo está “exportando” la sobreexplotación pesquera a otras zonas del planeta, un hecho que puede afectar el autoabastecimiento de pescado y la soberanía alimentaria en regiones más pobres. Pero también pretende enfatizar que, aunque hay mucho por mejorar, la experiencia demuestra que cuando la gestión pesquera se hace bien y se siguen las recomendaciones científicas, los stocks se recuperan tal como se ha visto con el atún rojo en el Mediterráneo y el bacalao en el Mar del Norte, y esté es precisamente el camino que los Estados miembros deben seguir.
Las organizaciones ecologistas que trabajan en temas pesqueros en España llevan años alertando de la necesidad de una mejor gestión pesquera, de restablecer las poblaciones a niveles sostenibles, y de fomentar un consumo más responsable de pescado y marisco. Para difundir esta información entre la ciudadanía, numerosas ONG disponen de folletos, guías y, más recientemente, de aplicaciones que ayudan a los ciudadanos elegir con más criterio los productos que adquirimos. Entre algunas de las herramientas más destacadas encontramos la Guía de consumo de pescado de WWF que ha creado una aplicación (para móviles y web) que analiza exhaustivamente más de 80 especies de pescado y marisco; La Guía de consumo de pescado de Greenpeace, que consta también de una aplicación web que permite a los consumidores identificar rápida y sencillamente cuál es el pescado de temporada y; entre otras, también destaca Sin mala espina, la Guía de consumo de Ecologistas en Acción que analiza el estado de explotación de las 71 especies más consumidas.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Link al informe en inglés Fish Dependence 2017[/link] [link]Noticia en Europa Press[/link]